Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  biobanc, n m
  • es  biobanco, n m
  • fr  biobanque, n f
  • en  biobank, n

.FITXA REVISADA, Recerca, metodologia i estadística, Disciplines de suport > Ciències de la vida, Entorn professional > Institucions

Definición
Centre on es recullen mostres biològiques humanes ordenades de manera sistemàtica amb finalitat diagnòstica o d'investigació biomèdica.

Nota

  • El biobanc pot guardar mostres de cèl·lules mare, de teixits, de sang, de DNA, de virus de la sida, d'embrions, d'ossos...
  • ca  biocatalitzador, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Substància orgànica, gairebé sempre de natura proteica, que catalitza reaccions implicades en el metabolisme dels éssers vius. Generalment són força més actius que els catalitzadors inorgànics.
  • ca  biocenòleg | biocenòloga, n m, f

Disciplines de suport > Ciències de la vida, Entorn professional > Professions

Definición
Especialista en biocenologia.
  • ca  biocenologia, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Branca de l'ecologia que estudia les biocenosis.
  • ca  biocenosi, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit on es mantenen en un estat d'equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions; mai no és condicionada, almenys d'una manera essencial, per organismes vivents exteriors o per llurs produccions, però ho és per l'ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l'aigua). L'exemple més típic de biocenosi l'ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions escasses de l'exterior (pràcticament només les radiacions solars).
  • ca  biocenòtic -a, adj

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Relatiu o pertanyent a la biocenosi.
  • ca  biocibernètica, n f
  • es  biocibernética
  • fr  biocybernétique
  • en  biocybernetics

Disciplines de suport

Definición
Estudi dels éssers vius amb l'enfocament propi de la cibernètica, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
  • ca  biocicle, n m
  • es  biociclo
  • en  biocycle

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Repetició rítmica de certs fenòmens observats en els organismes vius.
  • ca  biocinètica, n f
  • es  biocinética
  • fr  biocinétique
  • en  biokinetics

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Estudi dels moviments i dels canvis de posició experimentats pels organismes durant llur desenvolupament.
  • ca  bioclima, n m
  • es  bioclima, n m

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Clima definit d'acord amb els factors que condicionen més immediatament els éssers vius, com ara humitat, temperatura, llum, etc., i que comporta generalment la possibilitat de vida d'uns determinats tipus de comunitats naturals.