Back to top
  • ca  fenomen, n m
  • es  fenómeno
  • fr  phénomène
  • en  phenomenon
  • de  Erscheinung
  • de  Phänomen

Humanitats>Filosofia

Definición
Allò que apareix o es manifesta a la consciència.
  • ca  fenomen de multireflexió, n m
  • es  fenómeno de multirreflexión
  • en  re-reflection

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació, .PARAULES CLAU

Definición
Comportament de les ones generades en un canal d'onatge que es produeix quan aquestes es veuen reflectides contínuament en ambdós extrems del canal.
  • ca  fenomen de transport, n m
  • es  fenómeno de transporte
  • en  transport properties

Ciències>Química>Química física, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria mecànica>Mecànica de fluids, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria química, .PARAULES CLAU

  • ca  fenomen electrocinètic, n m
  • es  fenómeno electrocinético
  • en  electrokinetic phenomena

Ciències>Química>Química física

  • ca  fenomen quàntic, n m
  • es  fenómeno cuántico
  • fr  phénomène quantique
  • en  quantum phenomenon
  • de  Quanten-Phänomen

Ciències>Física>Física de la matèria condensada, Ciències>Física>Física teòrica

  • ca  fenomen social, n m
  • ca  fet social, n m sin. compl.
  • es  fenómeno social
  • es  hecho social
  • en  social fact
  • en  social phenomenon

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia

  • ca  fenomenisme, n m
  • ca  fenomenalisme, n m sin. compl.
  • es  fenomenismo
  • fr  phénoménisme
  • en  phenomenalism
  • de  Phänomenalismus

Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Tendència segons la qual només poden ser objecte de coneixement els fenòmens i no les coses.
  • ca  fenomenisme, n m
  • ca  fenomenalisme, n m sin. compl.
  • es  fenomenismo
  • fr  phénoménisme
  • en  phenomenalism
  • de  Phänomenalismus

Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Tendència segons la qual només poden ser objecte de coneixement els fenòmens i no les coses.
  • ca  fenomenologia, n f
  • es  fenomenología
  • fr  phénoménologie
  • en  phenomenology
  • de  Phänomenologie

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filosofia

Definición
Estudi descriptiu d'un conjunt de fenòmens tal com es manifesten en el temps o en l'espai.
  • ca  fenotip, n m
  • ca  fenotipus, n m sin. compl.
  • es  fenotipo
  • fr  phénotype
  • en  phenotype

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt de caràcters visibles que un individu presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi en el qual es desenvolupa.

Nota

  • El fenotip representa la manera de reaccionar davant les condicions ambientals. Hi pot haver diferències fenotípiques entre individus amb el mateix genotip i similituds fenotípiques entre individus amb diferent genotip.