Back to top
  • ca  dret valor, n m
  • es  derecho valor
  • fr  valeur mobilière dématérialisée
  • en  book-entry security

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia

Definición
Valor la propietat del qual està certificada per una anotació en compte, segons la classificació dels valors pel suport material.
  • ca  causahavent, n m, f
  • ca  drethavent, n m, f sin. compl.
  • es  causahabiente
  • es  derechohabiente

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d'una altra.
  • ca  drets de la personalitat, n m pl
  • es  derechos de la personalidad

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Conjunt de drets inherents a la persona relatius a l'esfera física o jurídica, com ara la vida, la integritat corporal i la llibertat, o relatius a l'esfera moral, com ara l'honor i la fama, la intimitat, la imatge o els drets d'autor.
  • ca  drets humans, n m pl
  • es  derechos humanos
  • en  human rights

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret internacional públic i relacions internacionals, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filosofia>Filosofia del dret

  • ca  droga, n f
  • es  droga
  • fr  drogue
  • en  drug

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Farmàcia i farmacologia>Farmacologia

Definición
Primera matèria dels medicaments oficinals o magistrals.

Nota

  • Encara que, per extensió, el terme droga es podria atribuir a qualsevol substància medicamentosa en general, l'ús corrent qualifica únicament com a droga els relaxants o els estimulants.
  • ca  droga, n f
  • es  droga, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f
  • ca  toxicomania, n f
  • es  drogadicción
  • es  drogodependencia
  • es  toxicomanía
  • fr  toxicomanie
  • en  drug addiction
  • en  drug dependence
  • de  Drogenabhängigkeit
  • de  Rauschgiftsucht

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Salut pública>Toxicologia, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt de signes i símptomes cognitius, conductuals i fisiològics que indiquen que l'individu ha perdut el control sobre l'ús d'una o més substàncies psicoactives i no pot evitar-ne el consum malgrat les conseqüències adverses que li comporta.
  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f
  • ca  toxicomania, n f
  • es  drogadicción
  • es  drogodependencia
  • es  toxicomanía
  • fr  toxicomanie
  • en  drug addiction
  • en  drug dependence
  • de  Drogenabhängigkeit
  • de  Rauschgiftsucht

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Salut pública>Toxicologia, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt de signes i símptomes cognitius, conductuals i fisiològics que indiquen que l'individu ha perdut el control sobre l'ús d'una o més substàncies psicoactives i no pot evitar-ne el consum malgrat les conseqüències adverses que li comporta.
  • ca  dromocrona, n f
  • ca  hodocrona, n f sin. compl.
  • es  dromocrona
  • es  hodocrona
  • fr  dromochrone
  • fr  hodochrone
  • en  dromochrone
  • en  travel time curve

Ciències>Física>Física de la terra

  • ca  drosòfila, n f
  • es  drosofila
  • en  drosophila

Ciències de la vida 1>Biologia general, zoologia i botànica>Zoologia