Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  distància d'enllaç, n f
  • es  distancia de enlace
  • en  bond distance

Ciències>Química

  • ca  distància de parada, n f
  • es  distancia de parada
  • en  required stopping sight distance

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria i infraestructura dels transports

Definición
Distància mínima que recorre un vehicle obligat a aturar-se davant un obstacle situat sobre la calçada, mesurada entre el primer instant en què l'obstacle és visible i l'instant en què el vehicle s'atura, sense que les desacceleracions superin un nivell considerat inadmissible.
  • ca  distància estadística, n f
  • es  distancia estadística
  • fr  distance statistique
  • en  statistical distance

Ciències>Matemàtiques>Estadística i investigació operativa

  • ca  distància focal, n f
  • es  distancia focal
  • fr  distance focale
  • en  focal length
  • sbl  f

Ciències>Física>Òptica

  • ca  distància genètica, n f
  • fr  distance génétique
  • en  genetic distance

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica, .PARAULES CLAU

  • ca  distància reduïda, n f
  • es  distancia reducida
  • en  reduced distance

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny

Definición
Longitud d'un segment que uneix dos punts projectats sobre un pla horitzontal.
  • ca  angle zenital, n m
  • ca  distància zenital, n f sin. compl.
  • es  ángulo cenital
  • es  distancia cenital
  • en  zenith angle
  • en  zenith distance

Ciències>Física>Astronomia i astrofísica, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny

Definición
Angle que formen en el centre d'un aparell topogràfic la direcció al zenit i la direcció de la visual al punt mesurat.
  • ca  distanciòmetre, n m
  • es  distanciómetro
  • en  electronic distance meter

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria del terreny

Definición
Instrument de mesura electrònica de distàncies que fa servir ones electromagnètiques, com ara l'infraroig proper, microones o similars.
  • ca  dístil, n m
  • es  dístilo
  • en  distylos

Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia>Arqueologia

Definición
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
  • ca  trastorn distímic, n m
  • ca  distímia, n f sin. compl.
  • es  distimia
  • es  trastorno distímico
  • fr  dysthymie
  • fr  trouble dysthymique
  • en  dysthymia
  • en  dysthymic disorder
  • de  dysthyme Störung
  • de  Dysthymie

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per una autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn distímic es designava amb la denominació depressió neuròtica.