Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  causahavent, n m, f
  • ca  drethavent, n m, f sin. compl.
  • es  causahabiente
  • es  derechohabiente

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Persona física o jurídica que té un dret derivat o transmès d'una altra.
  • ca  causalisme, n m
  • es  causalismo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causalitat, n f
  • es  causalidad
  • fr  causalité
  • en  causality
  • de  Kausalität

Humanitats>Filosofia

Definición
Relació que s'estableix entre causa i efecte.
  • ca  causalitat, n f
  • es  causalidad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causalitat avançada, n f
  • es  causalidad avanzada, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causalitat cumulativa, n f
  • es  causalidad cumulativa, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causalitat eficient, n f
  • es  causalidad eficiente, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causalitat hipotètica, n f
  • es  causalidad hipotética, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  causant, n m, f
  • ca  de cuius, n m, f sin. compl.
  • es  causante
  • es  de cuius

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret

Definición
Persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni.

Nota

  • De cuius és la fórmula abreujada de l'expressió llatina de cuius successione agitur, que, literalment, significa 'aquell de la successió del qual es tracta'.
  • ca  càustica, n f
  • es  cáustica
  • fr  caustique
  • en  caustic

Ciències>Física>Òptica