Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  condició, n f
  • es  condición

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Element accidental consistent en una limitació que una persona afegeix a la seva declaració de voluntat, que vincula l'eficàcia d'un negoci jurídic o una obligació a la producció d'un fet concret.
  • ca  condició més eficaç, n f
  • es  condición más eficaz, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  condició objectiva de penalitat, n f
  • es  condición objetiva de penalidad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  condició objectiva de perseguibilitat, n f
  • es  condición objetiva de perseguibilidad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  condició objectiva de procedibilitat, n f
  • es  condición objetiva de procedibilidad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  condició resolutòria, n f
  • es  condición resolutoria

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Condició afegida a un negoci jurídic o a una obligació en virtut de la qual, un cop produït el fet en què consisteix, el negoci o l'obligació deixarà de produir efectes i podrà provocar la restitució de les prestacions executades fins en aquell moment.
  • ca  condició suspensiva, n f
  • es  condición suspensiva

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Condició afegida a un negoci jurídic o a una obligació en virtut de la qual, un cop produït el fet en què consisteix, el negoci o l'obligació desplegarà tots els efectes jurídics.
  • ca  condicionament clàssic, n m
  • ca  condicionament de Paulov, n m
  • es  condicionamiento clásico
  • es  condicionamiento pavloviano
  • fr  conditionnement classique
  • fr  conditionnement pavlovien
  • en  classical conditioning
  • en  Pavlovian conditioning

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definición
Condicionament en què un estímul incondicionat desencadena una resposta de forma reflexa.

Nota

  • El condicionament clàssic s'aconsegueix perquè un estímul condicionat s'associa amb un estímul incondicionat fins que l'estímul condicionat tot sol pot desencadenar la mateixa resposta.
  • ca  condicionament d'aigua, n m
  • es  acondicionamiento de agua
  • en  water conditioning

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt d'operacions de correcció química de l'aigua per adaptar-la a la qualitat necessària per al seu ús posterior.
  • ca  condicionament de fang, n m
  • es  acondicionamiento de fangos
  • en  sludge conditioning

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Tecnologies del medi ambient d'enginyeria civil, .PARAULES CLAU

Definición
Procés de tractament del fang que es duu a terme per a millorar-ne les característiques de deshidratació trencant l'estabilitat col·loïdal i facilitant l'alliberament de l'aigua absorbida.