Back to top
  • ca  enstatita, n f
  • es  enstatita
  • fr  enstatite
  • it  enstatite
  • en  enstatite
  • de  Enstatit

Espècies gemmològiques > Silicats

Definición
Silicat de magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, que pertany al grup dels piroxens i que estructuralment és un inosilicat.

Nota

  • Pot ser de color gris, verd o marró. El nom prové del mot grec enstátes, 'oposat', pel seu comportament com a refractari en el bufador.
  • ca  entalla, n f
  • es  entalle
  • fr  intaille
  • it  intaglio
  • en  intaglio
  • de  Intaglien

Talles

Definición
Incisió en una gemma criptocristal·lina per a esculpir-hi figures o motius decoratius.

Nota

  • Sovint s'ha fet en les diverses varietats de calcedònia. Antigament es feia servir com a segell.
  • ca  epidot, n m
  • ca  pistacita, n f sin. compl.
  • es  epidota
  • es  pistacita
  • fr  épidote
  • fr  pistazite
  • it  epidoto
  • it  pistacite
  • en  epidote
  • en  pistacite
  • de  Epidot
  • de  Pistazit

Espècies gemmològiques > Silicats

Definición
Silicat d'alumini, calci i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota

  • Pot ser de color verd, groc o marró. El nom prové del mot grec epidotós, 'augmentar', pel fet que la base del prisma té un costat més llarg que l'altre. La denominació sinònima pistacita es considera obsoleta.
  • Denominació obsoleta. El nom prové del mot grec pistákion, 'pistatxo'.
  • ca  epigènesi, n f
  • ca  epigènia, n f
  • es  epigénesis
  • es  epigenia
  • fr  épigénèse
  • fr  épigénie
  • it  epigenesi
  • it  epigenia
  • en  epigenesis
  • en  epigeny
  • de  Epigenese

Origen de les inclusions

Definición
Procés de formació d'una inclusió que es desenvolupa després de formar-se el cristall.
  • ca  epigènesi, n f
  • ca  epigènia, n f
  • es  epigénesis
  • es  epigenia
  • fr  épigénèse
  • fr  épigénie
  • it  epigenesi
  • it  epigenia
  • en  epigenesis
  • en  epigeny
  • de  Epigenese

Origen de les inclusions

Definición
Procés de formació d'una inclusió que es desenvolupa després de formar-se el cristall.
  • ca  epitàxia, n f
  • es  epitaxia
  • fr  épitaxie
  • it  epitaxia
  • en  epitaxy
  • de  Epitaxie

Característiques cristal·lines internes

Definición
Creixement orientat d'un cristall sobre un altre.

Nota

  • Aquest fenomen es dona quan hi ha una gran semblança en la forma i les dimensions del reticle cristal·lí de les dues substàncies.
  • ca  erinoide, n m
  • es  erinoide
  • fr  érinoïd
  • it  erinoide
  • en  erinoid
  • de  Erinoid

Productes artificials > Materials

Definición
Nom comercial genèric d'un plàstic de caseïna que s'ha utilitzat per a imitar diverses gemmes.

Nota

  • Es tracta d'una imitació de baixa qualitat, la patent de la qual data de principis del segle XX. El nom prové d'Erin, antiga denominació gaèlica d'Irlanda (país tradicionalment productor de llet, de la qual s'extreu la caseïna).
  • ca  escala de duresa, n f
  • es  escala de dureza
  • fr  échelle de dureté
  • it  scala di durezza
  • en  hardness scale
  • de  Härteskala

Propietats mecàniques de les gemmes > Duresa

Definición
Conjunt de valors ordenats que relacionen la deformació produïda en un cos i la força aplicada.
  • ca  escala de Mohs, n f
  • es  escala de Mohs
  • fr  échelle de Mohs
  • it  scala di Mohs
  • en  Mohs' scale
  • de  Mohsche Härteskala

Propietats mecàniques de les gemmes > Duresa

Definición
Escala de duresa relativa que consta de deu intervals representats per minerals diferents i ordenats per ordre de duresa creixent.

Nota

  • Va ser proposada l'any 1822 pel mineralogista alemany Friedrich Mohs. Malgrat la seva antiguitat, actualment es continua utilitzant.
  • ca  escapolita, n f
  • es  escapolita
  • fr  scapolite
  • it  scapolite
  • en  scapolite
  • de  Skapolith

Espècies gemmològiques > Silicats

Definición
Silicat d'alumini, calci i sodi, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i que estructuralment és un tectosilicat.

Nota

  • Pot ser incolora o de color groc, rosa o violeta. A vegades s'utilitza com a gemma. El nom prové del mot grec skápos, 'bastó', en referència a la forma prismàtica dels cristalls.