otologia
otologia
- ca otologia, n f
- es otología
- fr otologie
- en otology
Definición
Branca de l'otorrinolaringologia que s'ocupa de l'orella i les seves malalties.
otomicosi
otomicosi
- ca otomicosi, n f
- es otomicosis
- fr otomycose
- en otomycosis
Definición
Infecció del conducte auditiu extern produïda per fongs.
otomicroscopi
otomicroscopi
- ca otomicroscopi, n m
- es otomicroscopio
- en otomicroscope
Definición
Microscopi d'exploració i quirúrgic emprat especialment per a visualitzar millor l'orella.
otopatia
otopatia
- ca otopatia, n f
- es otopatía
- en otopathy
Definición
Malaltia de l'orella.
otoplàstia
otoplàstia
- ca otoplàstia, n f
- es otoplastia
- fr otoplastie
- en otoplasty
Definición
Operació que té per objecte reconstruir el pavelló de l'orella.
otorràgia
otorràgia
- ca otorràgia, n f
- es otorragia
- fr otorragie
- en otorrhagia
Definición
Hemorràgia que té lloc al conducte auditiu extern.
otorràquia
otorràquia
- ca otorràquia, n f
- ca liquorrea otològica, n f sin. compl.
- es licuorrea otológica
- es otorraquia
- en cerebrospinal otorrhea
Definición
Otorrea de líquid cefalorraquidi produïda, generalment, per la fractura de la porció petrosa de l'os temporal.
otorrea
otorrea
- ca otorrea, n f
- es otorrea
- fr otorrhée
- en otorrhea
Definición
Trastorn consistent en la secreció de líquid, especialment de pus, pel conducte auditiu extern, produït per una inflamació de l'orella mitjana.
otorrea mucosa
otorrea mucosa
- ca otorrea mucosa, n f
- es otorrea mucosa
- en mucous otorrhea
Definición
Otorrea en què la secreció és mucopurulenta, filamentosa i sense fetidesa, que caracteritza l'otitis mitjana crònica d'evolució benigna.
otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga
otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga
- ca otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga, n m, f
- es otorrinolaringólogo
- fr otorhinolaryngologiste
- en otolaryngologist
- en otorhinolaryngologist
Definición
Especialista en otorrinolaringologia.
