trastorn distímic
trastorn distímic
- ca trastorn distímic, n m
- ca distímia, n f sin. compl.
- es distimia
- es trastorno distímico
- en dysthymia
- en dysthymic disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.
