TC
TC
Neurociència computacional
- ca tomografia computada, n f
- ca TAC, n m/f sigla
- ca TC, n m/f sigla
- es tac
- es tomografía computadorizada
- es tomografía computarizada
- es TAC· sigla
- es TC sigla
- en computed tomography
- en computerized tomography
- en CT sigla
Neurociència computacional
Definición
Tècnica radiològica d'imatgeria molecular basada en la informació obtinguda a partir d'una font de raigs X que efectua una rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.
TDAH
TDAH
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, n m
- ca TDAH, n m sigla
- es trastorno por déficit de atención con hiperactividad
- es TDAH sigla
- en ADHD
- en attention deficit hyperactivity disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Trastorn que s'inicia en la infància i es manifesta abans del set anys, caracteritzat per inatenció, hiperactivitat i impulsivitat, que es presenten amb una intensitat desadaptativa i incoherent amb el nivell de desenvolupament de l'individu.
TEA
TEA
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de l'espectre autista, n m
- ca autisme, n m sin. compl.
- ca TEA, n m sigla
- es autismo
- es trastorno del espectro autista
- es TEA sigla
- en autism
- en autism spectrum disorder
- en ASD sigla
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
Nota
-
El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.
Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
TEC
TEC
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca teràpia electroconvulsiva, n f
- ca electroxoc, n m sin. compl.
- ca TEC, n f sigla
- es electroshock
- es TEC
- es terapia electroconvulsiva
- en ECT
- en electroconvulsive therapy
- en electroshock
Neuropsicologia i psiquiatria
Definición
Teràpia biològica consistent en descàrregues elèctriques a través del cervell que provoquen en el pacient crisis convulsives semblants a les crisis epilèptiques utilitzada en el tractament d'alguns trastorns mentals.
Nota
- La teràpia electroconvulsiva s'ha fet servir per a tractar els trastorns depressius, la mania i l'esquizofrènia.
tecte mesencefàlic
tecte mesencefàlic
Neuroanatomia
- ca làmina quadrigeminada, n f
- ca sostre del mesencèfal, n m sin. compl.
- ca tecte mesencefàlic, n m sin. compl.
- es lámina cuadrigémina
- es techo del mesencéfalo
- es téctum del mesencéfalo
- en midbrain tectum
- en tegmentum of mesencephalon
Neuroanatomia
Definición
Zona dorsal del mesencèfal formada per dos tubercles quadrigeminats superiors que estan relacionats amb la via òptica i dos tubercles quadrigeminats inferiors que estan relacionats amb la via auditiva.
teixit gliòtic
teixit gliòtic
Neurohistologia
- ca teixit gliòtic, n m
- es tejido gliótico
- en gliotic tissue
Neurohistologia
Definición
Teixit cicatricial constituït per cèl·lules glials que es forma en una regió del sistema nerviós central després d'una lesió o d'un procés degeneratiu.
Nota
- Hi ha dos tipus de teixit gliòtic: el teixit gliòtic anisomòrfic, que es forma després d'una lesió neural anisomòrfica, i el teixit gliòtic isomòrfic, que es forma després d'una lesió neural isomòrfica.
teleceptor
teleceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca teleceptor, n m
- ca telereceptor, n m
- es teleceptor
- es telerreceptor
- en teleceptor
- en telereceptor
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definición
Receptor sensorial sensible a estímuls que no estan en contacte directe amb la seva estructura.
Nota
- Són exemples de teleceptors els receptors de sons de la còclea i els fotoreceptors de la retina.
telemetria
telemetria
Neurociència computacional
- ca telemetria, n f
- es telemetría
- en telemetry
Neurociència computacional
Definición
Sistema que permet el mesurament remot d'una magnitud i la transmissió a distància de la informació que se n'obté.
Nota
- En la telemetria la transmissió de la informació normalment es realitza mitjançant tecnologia sense fils.
telencèfal
telencèfal
Neuroanatomia
- ca telencèfal, n m
- es telencéfalo
- en telencephalon
Neuroanatomia
Definición
Part més frontal del prosencèfal en desenvolupament embrionari que dona lloc a la formació dels hemisferis cerebrals i de part dels nuclis basals i d'altres estructures subcorticals.
teleòpsia
teleòpsia
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca teleòpsia, n f
- es teleopsia
- en teleopsia
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definición
Anomalia visual caracteritzada per errors en la percepció de la distància dels objectes, els quals semblen estar situats més lluny d'on són en realitat.
