Back to top
prova de resposta retardada prova de resposta retardada

Neurobiologia del comportament

  • ca  prova de resposta retardada, n f
  • es  prueba de respuesta retardada
  • en  delayed response test

Neurobiologia del comportament

Definición
Prova d'avaluació de la funció del lòbul prefrontal que consisteix a mesurar la capacitat de resposta a un estímul determinat passat un cert temps des de la seva presentació.

Nota

  • La prova de resposta retardada s'utilitza per a estudiar la memòria a curt termini.
psicofàrmac psicofàrmac

Neurofarmacologia

  • ca  psicofàrmac, n m
  • ca  psicòtrop, n m sin. compl.
  • es  psicofármaco
  • es  psicotrópico
  • es  psicótropo
  • en  psychotropic

Neurofarmacologia

Definición
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofísica psicofísica

Disciplines connexes

  • ca  psicofísica, n f
  • es  psicofísica
  • en  psychophysics

Disciplines connexes

Definición
Disciplina que estudia la relació entre els esdeveniments o els estímuls capaços d'activar els sentits i l'experiència sensorial que produeixen.
psicologia de la forma psicologia de la forma

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  gestaltisme, n m
  • ca  psicologia de la forma, n f sin. compl.
  • ca  psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
  • es  gestaltismo
  • es  psicología de la forma
  • es  psicología de la Gestalt
  • en  Gestalt psychology
  • en  Gestalt theory
  • en  Gestaltism

Neuropsicologia i psiquiatria

Definición
Línia de pensament de la psicologia que considera els processos psíquics com un conjunt relacionat, dinàmic i regulat, i no com a fenòmens aïllats.
psicologia de la Gestalt psicologia de la Gestalt

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  gestaltisme, n m
  • ca  psicologia de la forma, n f sin. compl.
  • ca  psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
  • es  gestaltismo
  • es  psicología de la forma
  • es  psicología de la Gestalt
  • en  Gestalt psychology
  • en  Gestalt theory
  • en  Gestaltism

Neuropsicologia i psiquiatria

Definición
Línia de pensament de la psicologia que considera els processos psíquics com un conjunt relacionat, dinàmic i regulat, i no com a fenòmens aïllats.
psicologia evolucionista psicologia evolucionista

Disciplines connexes

  • ca  psicologia evolucionista, n f
  • es  psicología evolucionista
  • en  evolutionary psychology

Disciplines connexes

Definición
Línia de pensament de la psicologia que considera que certes estratègies cognitives i certs objectius fonamentals per a la supervivència són producte de la selecció natural que opera per a altres caràcters més morfològics o funcionals.
psicologia social psicologia social

Disciplines connexes

  • ca  psicologia social, n f
  • ca  psicosociologia, n f sin. compl.
  • ca  sociopsicologia, n f sin. compl.
  • es  psicología social
  • es  psicosociología
  • es  sociopsicología
  • en  psychosociology
  • en  social psychology
  • en  sociopsychology

Disciplines connexes

Definición
Branca de la psicologia que analitza com les persones pensen sobre altres persones o grups i com hi interaccionen.
psicopatia psicopatia

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn antisocial de la personalitat, n m
  • ca  psicopatia, n f sin. compl.
  • es  psicopatía
  • es  trastorno antisocial de la personalidad
  • en  antisocial personality disorder
  • en  psycopathy

Neuropsicologia i psiquiatria

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
psicosi psicosi

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn psicòtic, n m
  • ca  psicosi, n f sin. compl.
  • es  psicosis
  • es  trastorno psicótico
  • en  psychosis
  • en  psychotic disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definición
Trastorn greu caracteritzat per la pèrdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganització de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l'estat d'ànim i la presència de deliris i al·lucinacions.
psicosi cicloide psicosi cicloide

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  psicosi cicloide, n f
  • es  psicosis cicloide
  • en  cycloid psychosis

Neuropsicologia i psiquiatria

Definición
Trastorn psicòtic entre l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, caracteritzat per un inici sobtat i un curs evolutiu episòdic, amb símptomes psicòtics i afectius que desapareixen totalment entre crisis.