nervi tibial
nervi tibial
Neuroanatomia
- ca nervi tibial, n m
- es nervio tibial
- en tibial nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi que constitueix la branca terminal del plexe sacre, que surt de la pelvis, proporciona innervació motora a tots els músculs posteriors de la cuixa, de la cama i de la planta del peu, a excepció del cap curt del bíceps femoral, i recull innervació sensorial de la cara posterior de la cama, del taló i del marge extern i de la planta del peu.
Nota
- El nervi tibial i el nervi peroneal comú constitueixen el nervi ciàtic.
nervi trigemin
nervi trigemin
Neuroanatomia
- ca nervi trigemin, n m
- ca cinquè parell cranial, n m sin. compl.
- ca V parell cranial, n m sin. compl.
- es nervio trigémino
- es quinto par craneal
- es V par craneal
- en cranial nerve V
- en fifth cranial nerve
- en trigeminal nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi cranial que emergeix a la porció lateral de la protuberància i està format per una arrel sensitiva, que conté el gangli del trigemin, i una arrel motora, que proporciona innervació sensitiva a tota la cara i la meitat anterior del cap, la conjuntiva ocular, les mucoses nasal, sinusal i bucal, les peces dentàries i una gran part de la duramàter cranial.
Nota
- El nervi trigemin es divideix en el nervi oftàlmic, el nervi maxil·lar i el nervi mandibular.
nervi troclear
nervi troclear
Neuroanatomia
- ca nervi troclear, n m
- ca IV parell cranial, n m sin. compl.
- ca nervi patètic, n m sin. compl.
- ca quart parell cranial, n m sin. compl.
- es cuarto par craneal
- es IV par craneal
- es nervio patético
- es nervio troclear
- en cranial nerve IV
- en fourth cranial nerve
- en pathetic nerve
- en trochlear nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi cranial que s'origina a la cara dorsal del mesencèfal, es decussa i innerva el múscul oblic superior de l'ull.
nervi vague
nervi vague
Neuroanatomia
- ca nervi vague, n m
- ca desè parell cranial, n m sin. compl.
- ca nervi pneumogàstric, n m sin. compl.
- ca X parell cranial, n m sin. compl.
- es décimo par craneal
- es nervio neumogástrico
- es nervio vago
- es X par craneal
- en cranial nerve X
- en pneumogastric nerve
- en tenth cranial nerve
- en vagus nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi cranial que s'origina al bulb raquidi i proporciona innervació motora als músculs de la laringe i de la faringe, innervació parasimpàtica al cor i a la musculatura llisa visceral i innervació sensitiva visceral general als baroreceptors aòrtics, als receptors de distensibilitat pulmonar i a part de l'orella externa, de la faringe i de la laringe.
nervi vestibulococlear
nervi vestibulococlear
Neuroanatomia
- ca nervi vestibulococlear, n m
- ca nervi estatoacústic, n m sin. compl.
- ca VIII parell cranial, n m sin. compl.
- ca vuitè parell cranial, n m sin. compl.
- es nervio estatoacústico
- es nervio vestibulococlear
- es octavo par craneal
- es VIII par craneal
- en cranial nerve VIII
- en eighth cranial nerve
- en vestibulocochlear nerve
Neuroanatomia
Definición
Nervi cranial, de significat sensitiu, que emergeix del tronc de l'encèfal pel solc bulboprotuberancial, recull informació sensorial de la còclea i dels receptors vestibulars i la projecta sobre nuclis específics del tronc de l'encèfal.
neural
neural
Neurohistologia
- ca neural, adj
- es neural
- en neural
Neurohistologia
Definición
Relatiu o pertanyent a un nervi o al sistema nerviós.
neuràlgia
neuràlgia
Neurologia
- ca neuràlgia, n f
- es neuralgia
- en neuralgia
Neurologia
Definición
Dolor, generalment paroxismal, que s'irradia pel territori de distribució d'un o més nervis sensitius perifèrics o d'un o més nervis cranials.
neurapràxia
neurapràxia
Neurologia
- ca neurapràxia, n f
- es neurapraxia
- en neurapraxia
Neurologia
Definición
Blocatge transitori de la conducció de potencials d'acció a través dels axons d'un nervi causat per la compressió dels axons i la deformació de la mielina, que es caracteritza per una sensació de parestèsies a les zones de projecció sensorial i que, en general, és reversible si no es produeix degeneració estructural.
neuregulina
neuregulina
Neurobiologia cel·lular
- ca neuroregulina, n f
- ca neuregulina, n f sin. compl.
- es neuregulina
- es neurorregulina
- en neuroregulin
Neurobiologia cel·lular
Definición
Proteïna implicada en el desenvolupament neural i muscular mitjançant la proliferació de cèl·lules de Schwann als nervis perifèrics i la síntesi de receptors d'acetilcolina al múscul.
neurexina
neurexina
Neurobiologia cel·lular
- ca neurexina, n f
- es neurexina
- en neurexin
Neurobiologia cel·lular
Definición
Proteïna de membrana implicada en la sinaptogènesi, en el guiatge axonal i en la transducció de senyal intracel·lular.
