Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari d'educació

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  prova objectiva, n f
  • es  prueba objetiva
  • fr  épreuve objective
  • en  objective test

Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge

Definición
Prova en què els enunciats estan formulats de manera clara i precisa, les possibles respostes estan previstes i estan fixats els criteris de correcció.
  • ca  prova oficial de batxillerat, n f
  • ca  POB, n f sigla
  • es  prueba oficial de bachillerato
  • fr  épreuve officielle de baccalauréat

Didàctica > Avaluació de l'aprenentatge

Definición
Prova a la qual se sotmeten els alumnes del sistema educatiu andorrà en finalitzar el batxillerat i que els permet obtenir el diploma de batxillerat i accedir a una universitat espanyola o francesa.
  • ca  proxèmica, n f
  • es  proxémica
  • fr  proxémique
  • en  proxemics

Pedagogia general > Antropologia de l'educació

Definición
Estudi de la forma en què una persona, en un acte d'interacció social, adequa la positura i la distància relativa a una altra persona, segons el grau d'intimitat, l'edat, el sexe i el rol social.
  • ca  psicoanàlisi, n f
  • es  psicoanálisis
  • fr  psychanalyse
  • en  psychoanalysis

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Teoria que estableix que mitjançant l'exploració de la part inconscient del psiquisme es pot arribar a descobrir els conflictes interns que són la causa dels trastorns mentals.

Nota

  • La psicoanàlisi va ser creada per Sigmund Freud i continuada, amb algunes variacions, per Alfred Adler i Carl Jung.
  • ca  psicòleg | psicòloga, n m, f
  • es  psicólogo
  • fr  psychologue
  • en  psychologist

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Persona especialitzada en l'estudi de les activitats mentals, afectives i de conducta dels éssers humans, des del punt de vista general, individual, social i genètic i tenint en compte els seus determinants externs i interns.
  • ca  psicolingüística, n f
  • es  psicolingüística
  • fr  psycholinguistique
  • en  psycholinguistics

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Branca de la psicologia que estudia els factors mentals, intel·lectuals i relacionals que influeixen en la gènesi, l'estructuració, l'expressió i la comprensió del llenguatge.
  • ca  psicologia, n f
  • es  psicología
  • fr  psychologie
  • en  psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.
  • ca  psicologia ambiental, n f
  • es  psicología ambiental
  • fr  psychologie environnementale
  • en  environmental psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Branca de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn físic.
  • ca  psicologia de l'educació, n f
  • es  psicología de la educación
  • fr  psychologie de l'éducation
  • fr  psychologie de l'enseignement
  • en  education psychology
  • en  educational psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definición
Branca de la psicologia que estudia el comportament de les persones i els grups socials en els ambients educatius.
  • ca  gestaltisme, n m
  • ca  psicologia de la forma, n f sin. compl.
  • ca  psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
  • es  gestaltismo
  • es  psicología de la forma
  • es  psicología de la Gestalt
  • fr  gestaltisme
  • fr  théorie de la forme
  • fr  théorie de la Gestalt
  • en  Gestalt psychology
  • en  Gestalt theory
  • en  Gestaltism

Pedagogia general > Filosofia de l'educació

Definición
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.

Nota

  • Els principals representants del gestaltisme són Kurt Lewin, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Max Wertheimer.