deg xinag
deg xinag
- ca deg xinag
- ca deg hit'an sin. compl.
- ca degexit'an sin. compl.
- ca ingalik sin. compl.
- cy Deg Xinag
- cy Ingalik
- cy Deg hit'an sin. compl.
- cy Degexit'an sin. compl.
- cy Ingalik sin. compl.
- de Deg Xinag
- de Deg Hit'an sin. compl.
- de Deg Hitan sin. compl.
- de Deg Xit'an sin. compl.
- de Degexit'an sin. compl.
- de Ingalik sin. compl.
- de Ingalit sin. compl.
- en Deg Xinag
- en Deg Hit'an sin. compl.
- en Deg Xit'an sin. compl.
- en Degexit'an sin. compl.
- en Ingalik sin. compl.
- es ingalí
- es deg hit'an sin. compl.
- es deg xinag sin. compl.
- es degexit'an sin. compl.
- es ingalik sin. compl.
- eu deg Xinagera
- eu deg hit'an sin. compl.
- eu deg xinag sin. compl.
- eu degexit'an sin. compl.
- eu ingalik sin. compl.
- eu ingalikera sin. compl.
- fr deg hitʾan
- fr ingalik
- fr deg xinag sin. compl.
- fr degexit'an sin. compl.
- fr ingalik sin. compl.
- gl deg xinag
- gl ingalik
- gl deg hit'an sin. compl.
- gl degexit'an sin. compl.
- gl ingalik sin. compl.
- gn deg xinag
- gn ingalik
- gn deg hit'an sin. compl.
- gn degexit'an sin. compl.
- gn ingalik sin. compl.
- it deg xinag
- it deg hit'an sin. compl.
- it degexit'an sin. compl.
- it ingalik sin. compl.
- pt deg xinag
- pt deg hit'an sin. compl.
- pt degexit'an sin. compl.
- pt ingalik sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlars del riu Yukon i els del Kuskokwim constitueixen les dues varietats dialectals bàsiques de la llengua deg xinag.
El grup ètnic, anomenat deg hit'an està integrat per unes 250 persones. Tots els parlants competents de la llengua tenen més de 50 anys, és a dir, les noves generacions ja no aprenen la llengua.
L'antiga designació ingalik, que també s'aplica a l'alt kuskokwim, té connotacions pejoratives.
