marubo
marubo
- ca marubo
- ca kaniuà sin. compl.
- ca marobo sin. compl.
- ar الماروبو
- cy Marubo
- de Marubo
- de Kaniuá sin. compl.
- de Marobo sin. compl.
- en Marúbo
- en Kaniuá sin. compl.
- en Marobo sin. compl.
- en Marova sin. compl.
- en Maruba sin. compl.
- en Marubo sin. compl.
- es marubo
- es kaniuà sin. compl.
- es marobo sin. compl.
- eu maruboera
- eu kaniuà sin. compl.
- eu marobo sin. compl.
- fr marubo
- fr kaniuá sin. compl.
- fr marobo sin. compl.
- gn maruvo
- gn kaniuà sin. compl.
- gn marobo sin. compl.
- it marubo
- it kaniuà sin. compl.
- it marobo sin. compl.
- ja マルボ語
- ja マロボ語 sin. compl.
- ja カニウア語 sin. compl.
- nl Marubo
- nl Kaniuá sin. compl.
- nl Marobo sin. compl.
- pt marubo
- pt kaniuá sin. compl.
- pt marobo sin. compl.
- ru Марубо
- ru Каниуа sin. compl.
- ru Маробо sin. compl.
- ru Маробу sin. compl.
- ru Марова sin. compl.
- ru Маруба sin. compl.
- zh 马鲁波语
- zh 马洛波、卡纽阿 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. El marubo era parlat també pel grup chainàwabo, ja extingit. Els marubos no empren cap autodenominació específica.
Hi ha força diferències entre la llengua d'ús quotidià i la dels rituals. Les diferències són lèxiques i d'entonació.
Els primers contactes entre blancs i marubos es van produir a principi del segle XX, quan es van instal·lar a la regió explotadors de cautxú peruans i brasilers. A mitjan segle XX es van exhaurir les reserves i els marubos van recuperar l'estabilitat social. Actualment, les relacions són estrictament comercials.
Els joves saben castellà i portuguès, segons la zona on visquin.
La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre altres. El marubo era parlat també pel grup chainàwabo, ja extingit. Els marubos no empren cap autodenominació específica.
Hi ha força diferències entre la llengua d'ús quotidià i la dels rituals. Les diferències són lèxiques i d'entonació.
Els primers contactes entre blancs i marubos es van produir a principi del segle XX, quan es van instal·lar a la regió explotadors de cautxú peruans i brasilers. A mitjan segle XX es van exhaurir les reserves i els marubos van recuperar l'estabilitat social. Actualment, les relacions són estrictament comercials.
Els joves saben castellà i portuguès, segons la zona on visquin.
