akwawa
akwawa
- ca akwawa
- ca assuriní
- ca akuawa sin. compl.
- ca assuriní de Tocantins sin. compl.
- ca assuriní de Trocarà sin. compl.
- ar أسورينية
- cy Assuriní
- cy Akuawa sin. compl.
- cy Assuriní de Tocantins sin. compl.
- cy Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini
- de Akuawa sin. compl.
- de Assurini sin. compl.
- de Assuriní de Tocantins sin. compl.
- de Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní
- en Akuáwa sin. compl.
- en Akwawa sin. compl.
- en Akwaya sin. compl.
- en Assuriní sin. compl.
- en Asurini sin. compl.
- en Asuriní do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní do Trocará sin. compl.
- en Tocantins Asuriní sin. compl.
- es asuriní
- es akuawa sin. compl.
- es asuriní de Tocantins sin. compl.
- es asuriní de Trocará sin. compl.
- eu asuriniera
- eu akuawa sin. compl.
- eu tocantinseko asuriniera sin. compl.
- eu trocarako asuriniera sin. compl.
- fr assurini
- fr akuawa sin. compl.
- fr assurini de Tocantins sin. compl.
- fr assurini de Trocará sin. compl.
- gn asurini
- gn akuawa sin. compl.
- gn assuriní de Tocantins sin. compl.
- gn assuriní de Trocarà sin. compl.
- it assurini
- it akuawa sin. compl.
- it assuriní de Tocantins sin. compl.
- it assuriní de Trocarà sin. compl.
- ja アスリニ語
- ja アクアワ語 sin. compl.
- ja トロカラのアスリニ語 sin. compl.
- ja トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní
- nl Akuawa sin. compl.
- nl Assuriní de Tocantins sin. compl.
- nl Assuriní de Trocará sin. compl.
- pt assurini
- pt akuawa sin. compl.
- pt assurini do Tocantins sin. compl.
- pt assurini do Trocará sin. compl.
- ru Асурини
- ru Асурини ду Трокара sin. compl.
- ru Асурини ду Токантинс sin. compl.
- ru Акуава sin. compl.
- ru Токантинс асурини sin. compl.
- zh 阿苏里尼语
- zh 阿库阿瓦 sin. compl.
- zh 托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
- zh 特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definición
Diferent de l'assuriní del Xingu, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
