sànscrit
sànscrit
- ca sànscrit
- cod samskrtam
- ar سنسكريتية
- cy Sanscrit
- cy Sànskrit sin. compl.
- de Sanskrit
- en Sanskrit
- es sánscrito
- es sánskrito sin. compl.
- eu sanskritoa
- eu sanskrit sin. compl.
- fr sanskrit
- fr sanscrit sin. compl.
- gl sánscrito
- gl sánskrito sin. compl.
- gn sánskrito
- gn sánskrit sin. compl.
- it sanscrito
- it sanskrit sin. compl.
- ja サンスクリット語
- nl Sanskriet
- nl Sanskrit sin. compl.
- pt sânscrito
- pt ssnskrit sin. compl.
- ru Санскрит
- zh 梵文
- zh 音译散斯克里特语 sin. compl.
- scr Alfabet devanagari
- num Sistema devanagari
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Pakistan
Definición
El sànscrit és la llengua clàssica dels indis i, com a tal, en principi no té parlants nadius, si bé al cens lingüístic de 1991 figuren 49.736 parlants a l'estat d'Uttar Pradesh. No obstant això, desenes de milers d'indis coneixen i usen en funcions cultes la llengua sànscrita, que gaudeix encara d'un cert conreu literari.
Des del punt de vista religiós, el sànscrit és llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme. Històricament, la funció del sànscrit a l'Índia i al sud-est asiàtic és comparable a la del llatí i el grec a Europa. El sànscrit prové de la fixació literària d'una varietat índica antiga a la qual va contribuir decisivament el gramàtic Pànini (segle V o IV aC). Les diferents varietats índiques vernacles antigues, anomenades pràcrites, són a l'origen de les llengües índiques modernes, tals com l'hindi, el nepalès, l'assamès, el marathi, el concani, l'urdú, el bengalí, etc.
El sànscrit és una de les llengües indoeuropees més antigament documentades i més determinants en el desenvolupament de la lingüística indoeuropea d'ençà del segle XIX.
Com en tants altres dominis lingüístics, a l'Índia, el desenvolupament de l'escriptura va lligat a la preservació, la comprensió i la transmissió dels textos religiosos fundacionals, en aquest cas de l'hinduisme. El sil·labari devanagari, adaptació de l'antiga escriptura brahmi, esdevindrà d'aleshores ençà el sistema d'escriptura del sànscrit i, amb el temps, de la majoria de llengües de l'Índia. En sànscrit clàssic estan escrites obres cabdals de la literatura índia, esdevingudes universals a través de la traducció a centenars de llengües, com els poemes èpics Mahabharata i Ramayana i els drames de Kalidassa.
Quan, al llarg de la història, les llengües índies (tant índiques com dravídiques) vernacles han desenvolupat una literatura pròpia, ho han fet recorrent permanentment a la llengua clàssica tant en la llengua (lèxic, estil) i el sistema d'escriptura (brahmi o devanagari) com en els gèneres literaris. El sànscrit, a causa del seu prestigi, és una de les llengües reconegudes per la constitució de l'Índia.
Des del punt de vista religiós, el sànscrit és llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme. Històricament, la funció del sànscrit a l'Índia i al sud-est asiàtic és comparable a la del llatí i el grec a Europa. El sànscrit prové de la fixació literària d'una varietat índica antiga a la qual va contribuir decisivament el gramàtic Pànini (segle V o IV aC). Les diferents varietats índiques vernacles antigues, anomenades pràcrites, són a l'origen de les llengües índiques modernes, tals com l'hindi, el nepalès, l'assamès, el marathi, el concani, l'urdú, el bengalí, etc.
El sànscrit és una de les llengües indoeuropees més antigament documentades i més determinants en el desenvolupament de la lingüística indoeuropea d'ençà del segle XIX.
Com en tants altres dominis lingüístics, a l'Índia, el desenvolupament de l'escriptura va lligat a la preservació, la comprensió i la transmissió dels textos religiosos fundacionals, en aquest cas de l'hinduisme. El sil·labari devanagari, adaptació de l'antiga escriptura brahmi, esdevindrà d'aleshores ençà el sistema d'escriptura del sànscrit i, amb el temps, de la majoria de llengües de l'Índia. En sànscrit clàssic estan escrites obres cabdals de la literatura índia, esdevingudes universals a través de la traducció a centenars de llengües, com els poemes èpics Mahabharata i Ramayana i els drames de Kalidassa.
Quan, al llarg de la història, les llengües índies (tant índiques com dravídiques) vernacles han desenvolupat una literatura pròpia, ho han fet recorrent permanentment a la llengua clàssica tant en la llengua (lèxic, estil) i el sistema d'escriptura (brahmi o devanagari) com en els gèneres literaris. El sànscrit, a causa del seu prestigi, és una de les llengües reconegudes per la constitució de l'Índia.
