kabardí
kabardí
- ca kabardí
- ca circassià oriental sin. compl.
- ca txerquès sin. compl.
- cod Къэбэрдеибзэ (K'eberdeibze)
- ar القباردية
- cy Kabardi
- cy Cherkes sin. compl.
- cy Circaseg dwyreiniol sin. compl.
- de Kabardinisch
- de Ost-Tscherkessisch sin. compl.
- de Tscherkessisch sin. compl.
- en Kabardian
- en Cherkess sin. compl.
- en East Circassian sin. compl.
- es kabardino
- es cherkés sin. compl.
- es circasiano oriental sin. compl.
- eu kabardera
- eu ekialdeko txerkesera sin. compl.
- eu txerkesera sin. compl.
- fr kabarde
- fr circassien de l'est sin. compl.
- fr tcherkesse sin. compl.
- gn kavardino
- gn cherkes sin. compl.
- gn sirkasiáno kuarahyresẽgua sin. compl.
- it cabardino
- it circasso orientale sin. compl.
- ja カバルド語
- ja チェルケス語、東チェルケス語 sin. compl.
- nl Kabardijns
- nl Oostelijk Circassisch sin. compl.
- nl Tsjerkessisch sin. compl.
- pt cabardiano
- pt circassiano oriental sin. compl.
- ru Кабардино-черкесский язык
- ru Черкесский sin. compl.
- ru Кабардинский sin. compl.
- tmh Takabardit
- zh 卡巴尔达语
- zh 切尔克斯语 sin. compl.
- zh 东部索卡西亚语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
Definición
Els kabardins són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians cap a l'est, a la plana central precaucàsica. Aquesta escissió és a l'origen de la llengua kabardina. Els circassians que es van quedar a prop de la mar Negra van mantenir el nom d'adigués, mentre que els altres es van anomenar kabardins.
Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.
Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).
La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:
- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;
- mozdok (Ossètia Septentrional);
- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);
- kuban (Adiguèsia oriental);
- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.
En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.
La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.
S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.
Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).
La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:
- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;
- mozdok (Ossètia Septentrional);
- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);
- kuban (Adiguèsia oriental);
- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.
En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.
La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.
S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
