ingúix
ingúix
- ca ingúix
- cod ГІалгІай мотт (G'alg'aai mott)
- ar الأنغوشية
- cy Ingush
- de Inguschisch
- en Ingush
- es ingusetio
- eu inguxera
- fr ingouche
- gn ingusetio
- it inguscio
- ja イングーシ語
- nl Ingoesj
- pt ingush
- ru Ингушский язык
- tmh Tinguct
- zh 印古什语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definición
El poble ingúix, com el txetxè, és originari de la zona muntanyosa central de la serralada del Caucas. Abans del 800 dC, l'ingúix i el txetxè eren una sola llengua i encara perviu la noció d'identitat i costums comuns sota els noms vaj mott ('la nostra llengua') i vaj naax ('el nostre poble'). És habitual que els parlants d'ingúix entenguin el txetxè per l'estret contacte entre tots dos pobles i per la proximitat lingüística entre tots dos idiomes.
Generalment es considera que aquesta llengua no té dialectes, tot i que alguns lingüistes han apuntat l'existència de dues variants: l'ingúix de la muntanya i l'ingúix de les planes.
L'ingúix no es va escriure fins a principi del segle XX i la llengua estàndard no ha estat del tot desenvolupada. El seu complicat sistema fonològic de vocals i diftongs (n'hi ha més de 20) és difícil de transcriure en l'alfabet ciríl·lic. Això duu a malentesos i a confusions en la identificació de paraules i dificulta l'extensió de la lectura en aquesta llengua. A més, l'ingúix posseeix un complicat codi d'etiqueta formal, heretat de la tradicional distribució en clans, que només dominen un 16% dels parlants i són els únics que el poden transmetre. L'emigració dels joves posa en perill aquesta transmissió.
Els ingúixos van quedar sota sobirania russa al segle XIX. A l'època soviètica, l'ingúix va ser ensenyat a les escoles com a matèria d'aprenentatge. De 1944 a 1957, els ingúixos van ser deportats al Kazakhstan i a Sibèria, cosa que va comportar la russificació de la generació escolaritzada durant aquell període. Actualment l'ingúix s'ensenya a l'escola secundària de la República d'Ingúixia i té presència a la universitat.
Tot i ser parlat per una comunitat força nombrosa, es pot considerar una llengua amenaçada per l'extensió del bilingüisme, les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètiques i la falta d'accés a l'educació superior i a una feina dins o a prop d'Ingúixia. A més, l'educació a Ingúixia va patir una russificació més gran a partir de 1991, amb la separació d'aquesta república de Txetxènia. Com a conseqüència, s'està donant un procés accelerat de substitució lingüística de l'ingúix pel rus, i fins i tot els parlants més fluents de la llengua utilitzen estructures i paraules russes. Malgrat això, hi ha un bon nombre de publicacions i traduccions en ingúix, com ara una gramàtica normativa, diccionaris, diaris i llibres escolars. També es publiquen antologies de poesia tradicional i llibres infantils.
La llengua ingúix té comunitats en diàspora a l'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Bèlgica, Noruega, Turquia i Jordània. La majoria dels ingúixos residents a la República de Txetxènia i a la República d'Ossètia Septentrional han abandonat els darrers anys aquests territoris a causa dels conflictes.
Generalment es considera que aquesta llengua no té dialectes, tot i que alguns lingüistes han apuntat l'existència de dues variants: l'ingúix de la muntanya i l'ingúix de les planes.
L'ingúix no es va escriure fins a principi del segle XX i la llengua estàndard no ha estat del tot desenvolupada. El seu complicat sistema fonològic de vocals i diftongs (n'hi ha més de 20) és difícil de transcriure en l'alfabet ciríl·lic. Això duu a malentesos i a confusions en la identificació de paraules i dificulta l'extensió de la lectura en aquesta llengua. A més, l'ingúix posseeix un complicat codi d'etiqueta formal, heretat de la tradicional distribució en clans, que només dominen un 16% dels parlants i són els únics que el poden transmetre. L'emigració dels joves posa en perill aquesta transmissió.
Els ingúixos van quedar sota sobirania russa al segle XIX. A l'època soviètica, l'ingúix va ser ensenyat a les escoles com a matèria d'aprenentatge. De 1944 a 1957, els ingúixos van ser deportats al Kazakhstan i a Sibèria, cosa que va comportar la russificació de la generació escolaritzada durant aquell període. Actualment l'ingúix s'ensenya a l'escola secundària de la República d'Ingúixia i té presència a la universitat.
Tot i ser parlat per una comunitat força nombrosa, es pot considerar una llengua amenaçada per l'extensió del bilingüisme, les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètiques i la falta d'accés a l'educació superior i a una feina dins o a prop d'Ingúixia. A més, l'educació a Ingúixia va patir una russificació més gran a partir de 1991, amb la separació d'aquesta república de Txetxènia. Com a conseqüència, s'està donant un procés accelerat de substitució lingüística de l'ingúix pel rus, i fins i tot els parlants més fluents de la llengua utilitzen estructures i paraules russes. Malgrat això, hi ha un bon nombre de publicacions i traduccions en ingúix, com ara una gramàtica normativa, diccionaris, diaris i llibres escolars. També es publiquen antologies de poesia tradicional i llibres infantils.
La llengua ingúix té comunitats en diàspora a l'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Bèlgica, Noruega, Turquia i Jordània. La majoria dels ingúixos residents a la República de Txetxènia i a la República d'Ossètia Septentrional han abandonat els darrers anys aquests territoris a causa dels conflictes.
