guaraní
guaraní
- ca guaraní
- ar غوارانية
- cy Gwaraní
- de Guaraní
- en Guaraní
- es guaraní
- eu guaraniera
- fr guarani
- gl guaraní
- gn guarani
- gn avañe´ẽ sin. compl.
- it guaranì
- ja グアラニ語
- nl Guaraní
- pt guarani
- ru Гуарани
- ru Гуарани sin. compl.
- ru Тупи-гуарани sin. compl.
- sw Guaraní
- tmh Tagwaranit
- zh 瓜拉尼
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guaraní, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
Definición
El guaraní és una de les llengües ameríndies amb més parlants, distribuïts en quatre estats diferents (Paraguai, Argentina, Bolívia i Brasil) i, a més, és l'única llengua oficial d'un estat sud-americà.
Membre de l'extensa família tupí-guaraní, presenta una gran diversitat dialectal, tot i que hi ha una remarcable proximitat i intel·ligibilitat entre les diverses varietats. La distribució dialectal del guaraní, segons els subgrups principals, és la següent:
1) mbyà: parlat al Brasil per 5.000 persones, al Paraguai per 8.000 persones, i a l'Argentina per 2.500 persones.
2) ñandeva/chiripà: parlat al Paraguai per 3.000-4.000 persones i al Brasil, per 2.500 persones.
3) pay tavytera/kaiwà: parlat al Brasil per 15.000 persones, al Paraguai per 11.000 i a l'Argentina per 500.
4) guarani paraguaià: parlat al Paraguai per 5 milions de persones, al Brasil per unes 5.000 i a l'Argentina per prop d'un milió.
5) chiriguano: parlat a Bolívia per 50.000 persones, a l'Argentina per 15.000 i al Paraguai per 300.
6) xetà: 3 parlants dins un grup ètnic de 100-250 persones al Brasil (llengua pràcticament extingida). Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
7) aché/guayaki: 600-900 parlants al Paraguai. Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
Des de 1992 la Constitució de la República del Paraguai, a l'article 140, estableix el guaraní com a llengua oficial de l'Estat al costat de l'espanyol. És l'única llengua ameríndia que gaudeix d'aquest estatus. Malgrat tot, el guaraní resta confinat a les relacions informals i personals, mentre que l'espanyol és usat en totes les comunicacions de caràcter oficial. Socialment, ocupa un rang inferior al de l'espanyol, llengua de l'elit i majoritària a tot el subcontinent. Si bé el Paraguai es defineix com un país pluricultural i bilingüe, aquest bilingüisme és clarament desequilibrat en benefici de l'espanyol.
El 88% de la població del Paraguai parla guaraní: un 39,2 % és monolingüe en guaraní, un 48,9 % és bilingüe en guaraní i espanyol, i només un 6 % de la població parla únicament espanyol. En realitat, el nombre de parlants de guaraní és encara més alt, al voltant del 95 %, ja que les estadístiques no tenen en compte els bilingües que parlen una llengua diferent de l'espanyol. Es tracta d'una situació absolutament excepcional a tot el continent americà.
La major part de parlants de guaraní al Paraguai són blancs o mestissos. Pel que fa als pobles indígenes de llengua guaraní del Paraguai -segons el Censo de Población y Viviendas de 1992- es reparteixen de la següent manera: paï-tavyterã: 8.026; mbyà: 4.744; ava katu: 6.918; guarayo: 1.254; tapieté: 1.827; aché: 639.
El guaraní paraguaià és avui un fenomen lingüístic percebut i definit amb unes 35 denominacions pels seus propis parlants: espanyol yopará (barrejat), tripará (guaraní-espanyol-portuguès), guaraní comú, guaraní culte, guaraní d'escola, guaraní teeté, guaraní ymaguaré, guaranieté, guaraní-guaraní, ñe'ë indio, guarañol, etc.
Malgrat tot, preval la idea que hi ha un guaraní comú i quotidià que implica el predomini del guaraní sobre l'espanyol, tant estructuralment com en el lèxic, però amb una mescla notable d'elements de totes dues llengües pel que fa al lèxic. Segons Melià, no obstant això, el guaraní es troba en procés de pidginització o criollització al Paraguai.
El 1994 el guaraní va ser inclòs en el sistema educatiu, però la llengua d'ensenyament de forma general continua sent l'espanyol. En realitat, el guaraní té un paper auxiliar per a l'aprenentatge de l'espanyol, ja que és present tan sols durant els tres primers anys de l'ensenyament primari. L'espanyol és, a més, l'única llengua autoritzada en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. En aquesta situació no és gaire sorprenent que tan sols el 55% dels alumnes acabi els estudis primaris.
El guaraní té força presència radiofònica al Paraguai des de fa anys i també alguns programes a la televisió. Després de més d'un segle d'absència de periòdics en guaraní, l'abril de 2006 va començar a aparèixer Ára (de moment mensualment, però està previst que se'n vagi incrementant la freqüència).
Els ministres de cultura del Mercosur van aprovar el 23 de novembre de 2006, a petició del Paraguai, la inclusió del guaraní com a llengua oficial, al costat de l'espanyol i el portuguès.
A la resta de països on es parla -Argentina, Bolívia i Brasil-, el guaraní no té cap estatus legal. A l'Argentina té certa presència als mitjans de comunicació: hi ha uns quants programes de ràdio i un canal de televisió en guaraní.
Membre de l'extensa família tupí-guaraní, presenta una gran diversitat dialectal, tot i que hi ha una remarcable proximitat i intel·ligibilitat entre les diverses varietats. La distribució dialectal del guaraní, segons els subgrups principals, és la següent:
1) mbyà: parlat al Brasil per 5.000 persones, al Paraguai per 8.000 persones, i a l'Argentina per 2.500 persones.
2) ñandeva/chiripà: parlat al Paraguai per 3.000-4.000 persones i al Brasil, per 2.500 persones.
3) pay tavytera/kaiwà: parlat al Brasil per 15.000 persones, al Paraguai per 11.000 i a l'Argentina per 500.
4) guarani paraguaià: parlat al Paraguai per 5 milions de persones, al Brasil per unes 5.000 i a l'Argentina per prop d'un milió.
5) chiriguano: parlat a Bolívia per 50.000 persones, a l'Argentina per 15.000 i al Paraguai per 300.
6) xetà: 3 parlants dins un grup ètnic de 100-250 persones al Brasil (llengua pràcticament extingida). Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
7) aché/guayaki: 600-900 parlants al Paraguai. Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
Des de 1992 la Constitució de la República del Paraguai, a l'article 140, estableix el guaraní com a llengua oficial de l'Estat al costat de l'espanyol. És l'única llengua ameríndia que gaudeix d'aquest estatus. Malgrat tot, el guaraní resta confinat a les relacions informals i personals, mentre que l'espanyol és usat en totes les comunicacions de caràcter oficial. Socialment, ocupa un rang inferior al de l'espanyol, llengua de l'elit i majoritària a tot el subcontinent. Si bé el Paraguai es defineix com un país pluricultural i bilingüe, aquest bilingüisme és clarament desequilibrat en benefici de l'espanyol.
El 88% de la població del Paraguai parla guaraní: un 39,2 % és monolingüe en guaraní, un 48,9 % és bilingüe en guaraní i espanyol, i només un 6 % de la població parla únicament espanyol. En realitat, el nombre de parlants de guaraní és encara més alt, al voltant del 95 %, ja que les estadístiques no tenen en compte els bilingües que parlen una llengua diferent de l'espanyol. Es tracta d'una situació absolutament excepcional a tot el continent americà.
La major part de parlants de guaraní al Paraguai són blancs o mestissos. Pel que fa als pobles indígenes de llengua guaraní del Paraguai -segons el Censo de Población y Viviendas de 1992- es reparteixen de la següent manera: paï-tavyterã: 8.026; mbyà: 4.744; ava katu: 6.918; guarayo: 1.254; tapieté: 1.827; aché: 639.
El guaraní paraguaià és avui un fenomen lingüístic percebut i definit amb unes 35 denominacions pels seus propis parlants: espanyol yopará (barrejat), tripará (guaraní-espanyol-portuguès), guaraní comú, guaraní culte, guaraní d'escola, guaraní teeté, guaraní ymaguaré, guaranieté, guaraní-guaraní, ñe'ë indio, guarañol, etc.
Malgrat tot, preval la idea que hi ha un guaraní comú i quotidià que implica el predomini del guaraní sobre l'espanyol, tant estructuralment com en el lèxic, però amb una mescla notable d'elements de totes dues llengües pel que fa al lèxic. Segons Melià, no obstant això, el guaraní es troba en procés de pidginització o criollització al Paraguai.
El 1994 el guaraní va ser inclòs en el sistema educatiu, però la llengua d'ensenyament de forma general continua sent l'espanyol. En realitat, el guaraní té un paper auxiliar per a l'aprenentatge de l'espanyol, ja que és present tan sols durant els tres primers anys de l'ensenyament primari. L'espanyol és, a més, l'única llengua autoritzada en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. En aquesta situació no és gaire sorprenent que tan sols el 55% dels alumnes acabi els estudis primaris.
El guaraní té força presència radiofònica al Paraguai des de fa anys i també alguns programes a la televisió. Després de més d'un segle d'absència de periòdics en guaraní, l'abril de 2006 va començar a aparèixer Ára (de moment mensualment, però està previst que se'n vagi incrementant la freqüència).
Els ministres de cultura del Mercosur van aprovar el 23 de novembre de 2006, a petició del Paraguai, la inclusió del guaraní com a llengua oficial, al costat de l'espanyol i el portuguès.
A la resta de països on es parla -Argentina, Bolívia i Brasil-, el guaraní no té cap estatus legal. A l'Argentina té certa presència als mitjans de comunicació: hi ha uns quants programes de ràdio i un canal de televisió en guaraní.
