shoshone
shoshone
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca shoshoni
- ca shoshone sin. compl.
- de Shoshoni
- de Gosiute sin. compl.
- de Shoshone sin. compl.
- en Shoshoni
- en Shoshone sin. compl.
- es shoshoni
- es shoshone sin. compl.
- eu shoshoni
- eu shoshone sin. compl.
- fr shoshone
- fr shoshoni sin. compl.
- fr sosoni' sin. compl.
- gl shoshoni
- gl shoshone sin. compl.
- it shoshoni
- it shoshone sin. compl.
- nl Shoshone
- nl Shoshoni sin. compl.
- nl Sosoni' sin. compl.
- pt shoshoni
- pt shoshone sin. compl.
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
El shoshoni s'assembla força al comanxe i el panamint o timbisa, del mateix grup lingüístic. No hi ha, tanmateix, intercomprensió entre els parlants de les tres llengües.
Es distingeixen tres dialectes, algun dels quals consta de diverses varietats:
- El dialecte occidental, a Nevada (amb les varietats de Reese River, Austin, Ely, Duckwater, Battle Mountain, Elko, Ruby Valley) i a Utah (amb les de Gosiute, Washakie i Skull River);
- El dialecte septentrional, a Idaho, amb la varietat de Fort Hall, i
- El dialecte oriental, a Wyoming, amb la varietat de Wind River.
Tots tres grups dialectals es corresponen amb tres divisions històriques dels pobles shoshonis. Les diferències entre els tres grans grups són de caràcter econòmic, basades en els mitjans de subsistència (caça i/o pesca). Les diferències culturals i lingüístiques són escasses, ja que sempre s'ha mantingut la relació entre els diversos pobles.
Els shoshonis van ser dels darrers pobles indígenes a entrar en contacte amb els europeus. Van tenir els primers contactes estables amb els colonitzadors anglesos al començament del segle XIX. Anteriorment havien tingut trobades esporàdiques amb els espanyols, dels quals van incorporar la criança de cavalls.
Els shoshonis del nord conviuen des de fa segles amb els bannocks, un grup que parla paiute del nord (llengua també utoasteca); un alt percentatge de la població és bilingüe shoshoni-bannock.
El shoshoni encara es transmet a les noves generacions, de manera que hi ha infants que el parlen com a primera llengua.
El shoshoni s'assembla força al comanxe i el panamint o timbisa, del mateix grup lingüístic. No hi ha, tanmateix, intercomprensió entre els parlants de les tres llengües.
Es distingeixen tres dialectes, algun dels quals consta de diverses varietats:
- El dialecte occidental, a Nevada (amb les varietats de Reese River, Austin, Ely, Duckwater, Battle Mountain, Elko, Ruby Valley) i a Utah (amb les de Gosiute, Washakie i Skull River);
- El dialecte septentrional, a Idaho, amb la varietat de Fort Hall, i
- El dialecte oriental, a Wyoming, amb la varietat de Wind River.
Tots tres grups dialectals es corresponen amb tres divisions històriques dels pobles shoshonis. Les diferències entre els tres grans grups són de caràcter econòmic, basades en els mitjans de subsistència (caça i/o pesca). Les diferències culturals i lingüístiques són escasses, ja que sempre s'ha mantingut la relació entre els diversos pobles.
Els shoshonis van ser dels darrers pobles indígenes a entrar en contacte amb els europeus. Van tenir els primers contactes estables amb els colonitzadors anglesos al començament del segle XIX. Anteriorment havien tingut trobades esporàdiques amb els espanyols, dels quals van incorporar la criança de cavalls.
Els shoshonis del nord conviuen des de fa segles amb els bannocks, un grup que parla paiute del nord (llengua també utoasteca); un alt percentatge de la població és bilingüe shoshoni-bannock.
El shoshoni encara es transmet a les noves generacions, de manera que hi ha infants que el parlen com a primera llengua.
shoshoni
shoshoni
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca shoshoni
- ca shoshone sin. compl.
- de Shoshoni
- de Gosiute sin. compl.
- de Shoshone sin. compl.
- en Shoshoni
- en Shoshone sin. compl.
- es shoshoni
- es shoshone sin. compl.
- eu shoshoni
- eu shoshone sin. compl.
- fr shoshone
- fr shoshoni sin. compl.
- fr sosoni' sin. compl.
- gl shoshoni
- gl shoshone sin. compl.
- it shoshoni
- it shoshone sin. compl.
- nl Shoshone
- nl Shoshoni sin. compl.
- nl Sosoni' sin. compl.
- pt shoshoni
- pt shoshone sin. compl.
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
El shoshoni s'assembla força al comanxe i el panamint o timbisa, del mateix grup lingüístic. No hi ha, tanmateix, intercomprensió entre els parlants de les tres llengües.
Es distingeixen tres dialectes, algun dels quals consta de diverses varietats:
- El dialecte occidental, a Nevada (amb les varietats de Reese River, Austin, Ely, Duckwater, Battle Mountain, Elko, Ruby Valley) i a Utah (amb les de Gosiute, Washakie i Skull River);
- El dialecte septentrional, a Idaho, amb la varietat de Fort Hall, i
- El dialecte oriental, a Wyoming, amb la varietat de Wind River.
Tots tres grups dialectals es corresponen amb tres divisions històriques dels pobles shoshonis. Les diferències entre els tres grans grups són de caràcter econòmic, basades en els mitjans de subsistència (caça i/o pesca). Les diferències culturals i lingüístiques són escasses, ja que sempre s'ha mantingut la relació entre els diversos pobles.
Els shoshonis van ser dels darrers pobles indígenes a entrar en contacte amb els europeus. Van tenir els primers contactes estables amb els colonitzadors anglesos al començament del segle XIX. Anteriorment havien tingut trobades esporàdiques amb els espanyols, dels quals van incorporar la criança de cavalls.
Els shoshonis del nord conviuen des de fa segles amb els bannocks, un grup que parla paiute del nord (llengua també utoasteca); un alt percentatge de la població és bilingüe shoshoni-bannock.
El shoshoni encara es transmet a les noves generacions, de manera que hi ha infants que el parlen com a primera llengua.
El shoshoni s'assembla força al comanxe i el panamint o timbisa, del mateix grup lingüístic. No hi ha, tanmateix, intercomprensió entre els parlants de les tres llengües.
Es distingeixen tres dialectes, algun dels quals consta de diverses varietats:
- El dialecte occidental, a Nevada (amb les varietats de Reese River, Austin, Ely, Duckwater, Battle Mountain, Elko, Ruby Valley) i a Utah (amb les de Gosiute, Washakie i Skull River);
- El dialecte septentrional, a Idaho, amb la varietat de Fort Hall, i
- El dialecte oriental, a Wyoming, amb la varietat de Wind River.
Tots tres grups dialectals es corresponen amb tres divisions històriques dels pobles shoshonis. Les diferències entre els tres grans grups són de caràcter econòmic, basades en els mitjans de subsistència (caça i/o pesca). Les diferències culturals i lingüístiques són escasses, ja que sempre s'ha mantingut la relació entre els diversos pobles.
Els shoshonis van ser dels darrers pobles indígenes a entrar en contacte amb els europeus. Van tenir els primers contactes estables amb els colonitzadors anglesos al començament del segle XIX. Anteriorment havien tingut trobades esporàdiques amb els espanyols, dels quals van incorporar la criança de cavalls.
Els shoshonis del nord conviuen des de fa segles amb els bannocks, un grup que parla paiute del nord (llengua també utoasteca); un alt percentatge de la població és bilingüe shoshoni-bannock.
El shoshoni encara es transmet a les noves generacions, de manera que hi ha infants que el parlen com a primera llengua.
shuar
shuar
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca shuar
- ca jívaro sin. compl.
- ca shuar chicham sin. compl.
- cod muraya Shuar (tamurayt Tacwart)
- cod shuar (Tacwart)
- cod untsuri Shuar (tuntsurit Tacwart)
- ar شوارية
- cy Shuar
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Shuar chicham sin. compl.
- de Shuar
- de Chivaro sin. compl.
- de Jibaro sin. compl.
- de Jívaro sin. compl.
- de Shuar Chicham sin. compl.
- de Xivaro sin. compl.
- en Shuar
- en Jivaro sin. compl.
- en Shuar Chicham sin. compl.
- es chuar
- es jívaro sin. compl.
- eu shuarera
- eu jívaro sin. compl.
- eu shuar chicham sin. compl.
- fr shuar
- fr shuar chicham
- fr jivaro sin. compl.
- gl shuar
- gl shuar chicham sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn chuar
- gn jívaro sin. compl.
- it shuar
- it jivaro sin. compl.
- it shuar chicham sin. compl.
- ja シュワル語
- ja シュワル・チチャン語、ヒバロ語 sin. compl.
- nl Shuar
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Shuar Chicham sin. compl.
- pt shuar
- pt jívaro sin. compl.
- ru Шуар
- ru Унтсури шуар sin. compl.
- ru Шуара sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шуар-чичам sin. compl.
- sw Chuar
- sw Jívaro sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 舒尔
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definición
Als anys 90 hi havia uns 385 assentaments shuar a l'Equador, una part de la Federación Shuar i una altra part de la Federación Independiente del Pueblo shuar del Ecuador (evangèlics).
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
shuar
shuar
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca achuar
- ca achual sin. compl.
- ca achuar shiwiar sin. compl.
- ca ashuar sin. compl.
- ca jívaro sin. compl.
- ca maina sin. compl.
- ca shiwiar sin. compl.
- ca shuar sin. compl.
- cod achuar chicham (tacawart cicam)
- cod aents (tayents)
- ar أتشاوار ية
- cy Achuar
- cy Achual sin. compl.
- cy Achuar shiwiar sin. compl.
- cy Ashuar sin. compl.
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Maina sin. compl.
- cy Shiwiar sin. compl.
- cy Shuar sin. compl.
- de Achuar
- de Achual sin. compl.
- de Achuale sin. compl.
- de Achuar Shiwiar sin. compl.
- de Achuara sin. compl.
- de Ashuar sin. compl.
- en Achuar
- en Achual sin. compl.
- en Achuar Shiwiar sin. compl.
- en Jivaro sin. compl.
- en Maina sin. compl.
- en Shiwiar sin. compl.
- en Shuar sin. compl.
- es achuar
- es achual sin. compl.
- es achuar shiwiar sin. compl.
- es ashuar sin. compl.
- es jívaro sin. compl.
- es maina sin. compl.
- es shiwiar sin. compl.
- es shuar sin. compl.
- eu achuarera
- eu achual sin. compl.
- eu achuar shiwiar sin. compl.
- eu ashuar sin. compl.
- eu jívaro sin. compl.
- eu maina sin. compl.
- eu shiwiar sin. compl.
- eu shuar sin. compl.
- fr achuar
- fr achual sin. compl.
- fr achuale sin. compl.
- fr achuar-shiwiar sin. compl.
- fr ashuar sin. compl.
- fr jivaro sin. compl.
- fr maina sin. compl.
- fr shiwiar sin. compl.
- fr shuar sin. compl.
- gl achuar
- gl achual sin. compl.
- gl achuar shiwiar sin. compl.
- gl ashuar sin. compl.
- gl maina sin. compl.
- gl shiwiar sin. compl.
- gl shuar sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn achuar
- gn achual sin. compl.
- gn achuar shiwiar sin. compl.
- gn ashuar sin. compl.
- gn jívaro sin. compl.
- gn maina sin. compl.
- gn shiwiar sin. compl.
- gn shuar sin. compl.
- it achuar
- it achual sin. compl.
- it achuar shiwiar sin. compl.
- it ashuar sin. compl.
- it jívaro sin. compl.
- it maina sin. compl.
- it shiwiar sin. compl.
- it shuar sin. compl.
- ja アチュアル語
- ja マイナ語、 sin. compl.
- ja ヒバロ語、 sin. compl.
- ja アチュアル・ sin. compl.
- ja シウィアル語 sin. compl.
- ja シュワル語、 sin. compl.
- ja アシュアル語、 sin. compl.
- ja アチュアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- nl Achuar
- nl Achual sin. compl.
- nl Achuar Shiwiar sin. compl.
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Maina sin. compl.
- nl Shiwiar sin. compl.
- nl Shuar sin. compl.
- pt achuar
- pt achual sin. compl.
- pt achuar shiwiar sin. compl.
- pt ashuar sin. compl.
- pt jívaro sin. compl.
- pt maina sin. compl.
- pt shiwiar sin. compl.
- pt shuar sin. compl.
- ru Ачуар
- ru Шуар sin. compl.
- ru Ашуар sin. compl.
- ru Ачуал sin. compl.
- ru Майна sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шивиар sin. compl.
- ru Шивьяр sin. compl.
- ru Ачуар-шивиар sin. compl.
- ru Ачуар-шивьяр sin. compl.
- sw Achuar
- sw Achual sin. compl.
- sw Achuar shiwiar sin. compl.
- sw Ashuar sin. compl.
- sw Jívaro sin. compl.
- sw Maina sin. compl.
- sw Shiwiar sin. compl.
- sw Shuar sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 阿楚尔
- zh 舒尔 sin. compl.
- zh 什唯尔 sin. compl.
- zh 阿楚尔 sin. compl.
- zh 金瓦罗 sin. compl.
- zh 玛依纳 sin. compl.
- zh 阿楚阿尔 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definición
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
shuar chicham
shuar chicham
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca shuar
- ca jívaro sin. compl.
- ca shuar chicham sin. compl.
- cod muraya Shuar (tamurayt Tacwart)
- cod shuar (Tacwart)
- cod untsuri Shuar (tuntsurit Tacwart)
- ar شوارية
- cy Shuar
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Shuar chicham sin. compl.
- de Shuar
- de Chivaro sin. compl.
- de Jibaro sin. compl.
- de Jívaro sin. compl.
- de Shuar Chicham sin. compl.
- de Xivaro sin. compl.
- en Shuar
- en Jivaro sin. compl.
- en Shuar Chicham sin. compl.
- es chuar
- es jívaro sin. compl.
- eu shuarera
- eu jívaro sin. compl.
- eu shuar chicham sin. compl.
- fr shuar
- fr shuar chicham
- fr jivaro sin. compl.
- gl shuar
- gl shuar chicham sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn chuar
- gn jívaro sin. compl.
- it shuar
- it jivaro sin. compl.
- it shuar chicham sin. compl.
- ja シュワル語
- ja シュワル・チチャン語、ヒバロ語 sin. compl.
- nl Shuar
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Shuar Chicham sin. compl.
- pt shuar
- pt jívaro sin. compl.
- ru Шуар
- ru Унтсури шуар sin. compl.
- ru Шуара sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шуар-чичам sin. compl.
- sw Chuar
- sw Jívaro sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 舒尔
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definición
Als anys 90 hi havia uns 385 assentaments shuar a l'Equador, una part de la Federación Shuar i una altra part de la Federación Independiente del Pueblo shuar del Ecuador (evangèlics).
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els shuar, anomenats habitualment jívaros, han estat coneguts tradicionalment per les seves pràctiques de reducció de caps, fet que els ha creat una imatge força negativa.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
shubi
shubi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca subi
- ca shubi sin. compl.
- ca sinja sin. compl.
- ca urushubi sin. compl.
- de Subi
- en Subi
- en Shubi sin. compl.
- en Sinja sin. compl.
- en Urushubi sin. compl.
- es subi
- es shubi sin. compl.
- es sinja sin. compl.
- es urushubi sin. compl.
- eu subi
- eu shubi sin. compl.
- eu sinja sin. compl.
- eu urushubi sin. compl.
- fr subi
- fr shubi sin. compl.
- fr urushubi sin. compl.
- gl subi
- gl shubi sin. compl.
- gl sinja sin. compl.
- gl urushubi sin. compl.
- it subi
- it shubi sin. compl.
- it sinja sin. compl.
- it urushubi sin. compl.
- nl Subi
- nl Shubi sin. compl.
- nl Urushubi sin. compl.
- pt subi
- pt shubi sin. compl.
- pt sinja sin. compl.
- pt urushubi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
shuswap
shuswap
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca shuswap
- ca secwepemc sin. compl.
- ca secwepemctsin sin. compl.
- cod secwepemctsin
- de Secwepemc
- de Shuswap sin. compl.
- en Shuswap
- en Secwepemc sin. compl.
- en Secwepemctsin sin. compl.
- es shuswap
- es secwepemc sin. compl.
- es secwepemctsin sin. compl.
- eu shuswap
- eu secwepemc sin. compl.
- eu secwepemctsin sin. compl.
- fr shuswap
- fr secwepemctsín sin. compl.
- gl shuswap
- gl secwepemc sin. compl.
- gl secwepemctsin sin. compl.
- it shuswap
- it secwepemc sin. compl.
- it secwepemctsin sin. compl.
- nl Shuswap
- nl Secwepemctsín sin. compl.
- pt shuswap
- pt secwepemc sin. compl.
- pt secwepemctsin sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El shuswap pertany al grup septentrional, juntament amb el lillooet i amb el thompson.
El shuswap consta de dos dialectes: el shuswap occidental, que s'estén al llarg del riu Fraser i al nord del Thompson, i el shuswap oriental, parlat al curs sud del riu Thompson.
Tots els parlants de shuswap són ancians. Ja fa diverses generacions que la llengua no s'ensenya als infants, de manera que es troba en una fase molt avançada del procés d'extinció.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El shuswap pertany al grup septentrional, juntament amb el lillooet i amb el thompson.
El shuswap consta de dos dialectes: el shuswap occidental, que s'estén al llarg del riu Fraser i al nord del Thompson, i el shuswap oriental, parlat al curs sud del riu Thompson.
Tots els parlants de shuswap són ancians. Ja fa diverses generacions que la llengua no s'ensenya als infants, de manera que es troba en una fase molt avançada del procés d'extinció.
si'bende
si'bende
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bende
- ca kibende sin. compl.
- ca si'bende sin. compl.
- ca sibhende sin. compl.
- cod sibhendé
- de Bende
- de Kibende sin. compl.
- de Si'bende sin. compl.
- de Sibhende sin. compl.
- en Bende
- en Kibende sin. compl.
- en Si'bende sin. compl.
- en Sibhende sin. compl.
- es bende
- es kibende sin. compl.
- es si'bende sin. compl.
- es sibhende sin. compl.
- eu bende
- eu kibende sin. compl.
- eu si'bende sin. compl.
- eu sibhende sin. compl.
- fr bende
- fr kibende sin. compl.
- fr si'bende sin. compl.
- fr sibhende sin. compl.
- gl bende
- gl kibende sin. compl.
- gl si'bende sin. compl.
- gl sibhende sin. compl.
- it bende
- it kibende sin. compl.
- it si'bende sin. compl.
- it sibhende sin. compl.
- nl Bende
- nl Kibende sin. compl.
- nl Si'bende sin. compl.
- nl Sibhende sin. compl.
- pt bende
- pt kibende sin. compl.
- pt si'bende sin. compl.
- pt sibhende sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els bendes viuen a l'oest de Tanzània, concretament al districte de Mpanda, on són un dels grups etnolingüístics majoritaris, juntament amb els fipes, els pimbwes, els has, els nyamwezis, els tongwes, els konongos i els holoholos. Al poble de Katuma més del 75% de la població és bende.
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
siamès
siamès
Tai-kadai > Kam-Tai > Tai sud-occidental, Àsia > Tailàndia
- ca tai
- ca siamès sin. compl.
- ca tailandès sin. compl.
- ca thai sin. compl.
- cod phasa tai
- ar تاي
- cy Tai
- cy Siameg sin. compl.
- cy Tailandeg sin. compl.
- cy Thai sin. compl.
- de Thai
- de Siamesisch sin. compl.
- de Thailändisch sin. compl.
- en Thai
- en Siamese sin. compl.
- en Thaiklang sin. compl.
- es tai
- es siamés sin. compl.
- es tailandés sin. compl.
- es tay sin. compl.
- es thai sin. compl.
- eu thaiera
- eu siamera sin. compl.
- eu thailandera sin. compl.
- fr thaï
- fr siamois sin. compl.
- fr thaïlandais sin. compl.
- gl tai
- gl siamés sin. compl.
- gl tailandés sin. compl.
- gl thai sin. compl.
- gn tai
- gn siames sin. compl.
- gn tailandes sin. compl.
- gn thai sin. compl.
- it thai
- it siamese sin. compl.
- it tai sin. compl.
- it tailandese sin. compl.
- ja タイ語
- ja シャム語 sin. compl.
- nl Thais
- nl Siamees sin. compl.
- nl Tai sin. compl.
- nl Thailands sin. compl.
- pt tailandês
- pt siamês sin. compl.
- pt tai sin. compl.
- pt thai sin. compl.
- ru Тайский
- ru Сиамский sin. compl.
- ru Таиландский sin. compl.
- zh 泰语
- zh 傣语 暹罗 泰国语 sin. compl.
- scr Alfabet tailandès
- num Sistema tai
Tai-kadai > Kam-Tai > Tai sud-occidental, Àsia > Tailàndia
Definición
El tai és actualment la primera llengua d'un terç de la població de Tailàndia, però, com que és llengua oficial, de l'escola i dels mitjans de comunicació de massa, el tai és conegut per molts tailandesos parlants d'altres llengües, de manera que uns 42 milions de persones empren el tai com a segona llengua.
A Tailàndia, un 75% de la població és parlant de llengües del grup tai, el qual inclou quatre llengües principals: el tai, el lao, el xan i el zhuang.
La llengua tai té quatre varietats dialectals principals, que difereixen bàsicament en trets tonals i fonològics. L'estàndard tai es basa en el parlar de Bangkok.
L'alfabet tai deriva de l'alfabet khmer, adaptat del brahmi de l'Índia. Les inscripcions més antigues en tai són del 1292 dC.
A Tailàndia, un 75% de la població és parlant de llengües del grup tai, el qual inclou quatre llengües principals: el tai, el lao, el xan i el zhuang.
La llengua tai té quatre varietats dialectals principals, que difereixen bàsicament en trets tonals i fonològics. L'estàndard tai es basa en el parlar de Bangkok.
L'alfabet tai deriva de l'alfabet khmer, adaptat del brahmi de l'Índia. Les inscripcions més antigues en tai són del 1292 dC.
siaviri
siaviri
Zaparoana, Amèrica > Perú
- ca andoa
- ca gae sin. compl.
- ca gaye sin. compl.
- ca semigae sin. compl.
- ca shimigae sin. compl.
- ca siaviri sin. compl.
- ar أندوية
- cy Andoa
- cy Gae sin. compl.
- cy Gaye sin. compl.
- cy Semigae sin. compl.
- cy Shimigae sin. compl.
- cy Siaviri sin. compl.
- de Andoa
- de Gae sin. compl.
- de Gaye sin. compl.
- de Shimigae sin. compl.
- en Andoa
- en Gae sin. compl.
- en Gaye sin. compl.
- en Semigae sin. compl.
- en Shimigae sin. compl.
- en Siaviri sin. compl.
- es andoa
- es gae sin. compl.
- es gaye sin. compl.
- es semigae sin. compl.
- es shimigae sin. compl.
- es siaviri sin. compl.
- eu andoa
- eu gae sin. compl.
- eu gaye sin. compl.
- eu semigae sin. compl.
- eu shimigae sin. compl.
- eu siaviri sin. compl.
- fr andoa
- fr gae sin. compl.
- fr gaye sin. compl.
- fr semigae sin. compl.
- fr shimigae sin. compl.
- fr siaviri sin. compl.
- gl andoa
- gn andoa
- gn gae sin. compl.
- gn gaye sin. compl.
- gn semigae sin. compl.
- gn shimigae sin. compl.
- gn siaviri sin. compl.
- it andoa
- it gae sin. compl.
- it gaye sin. compl.
- it semigae sin. compl.
- it shimigae sin. compl.
- it siaviri sin. compl.
- ja アンドア語
- ja シミガエ語、セミガエ語、ガエ語、ガイェ語、シアビリ語 sin. compl.
- nl Andoa
- nl Gae sin. compl.
- nl Gaye sin. compl.
- nl Semigae sin. compl.
- nl Shimigae sin. compl.
- nl Siaviri sin. compl.
- pt andoa
- pt gae sin. compl.
- pt gaye sin. compl.
- pt semigae sin. compl.
- pt shimigae sin. compl.
- pt siaviri sin. compl.
- ru Андоа
- ru Гаэ sin. compl.
- ru Гайе sin. compl.
- ru Шимигаэ sin. compl.
- ru Сиавири sin. compl.
- ru Симигаэ sin. compl.
- sw Andoa
- sw Gae sin. compl.
- sw Gaye sin. compl.
- sw Semigae sin. compl.
- sw Shimigae sin. compl.
- sw Siaviri sin. compl.
- tmh Tandiwat
- zh 安多阿
- zh 加恩 sin. compl.
- zh 加耶 sin. compl.
- zh 赛米嘎恩 sin. compl.
- zh 西哈维利 sin. compl.
- zh 舍米嘎恩 sin. compl.
Zaparoana, Amèrica > Perú
Definición
L'andoa, el shimigae i el gae eren tres grups amb poques diferències culturals i lingüístiques.
Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.
La llengua andoa es considera extingida des de 1993.
Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.
La llengua andoa es considera extingida des de 1993.
