quechan
quechan
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca quechan
- ca kwtsaan sin. compl.
- ca kwtsan sin. compl.
- ca yuma sin. compl.
- cod quechan
- de Quechan
- de Kechan sin. compl.
- de Quechan sin. compl.
- de Yuma sin. compl.
- en Quechan
- en Kiwtsaan sin. compl.
- en Kwtsan sin. compl.
- en Yuma sin. compl.
- es quechan
- es kiwtsaan sin. compl.
- es kwtsan sin. compl.
- es yuma sin. compl.
- eu quechan
- eu kiwtsaan sin. compl.
- eu kwtsan sin. compl.
- eu yuma sin. compl.
- fr quechan
- fr kwtsaan sin. compl.
- fr kwtsan sin. compl.
- fr yuma sin. compl.
- gl quechan
- gl kiwtsaan sin. compl.
- gl kwtsan sin. compl.
- gl yuma sin. compl.
- it quechan
- it kiwtsaan sin. compl.
- it kwtsan sin. compl.
- it yuma sin. compl.
- nl Yuma
- nl Kwtsaan sin. compl.
- nl Kwtsan sin. compl.
- pt quechan
- pt kiwtsaan sin. compl.
- pt kwtsan sin. compl.
- pt yuma sin. compl.
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
quiangan
quiangan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca ifugao
- ca hilipan sin. compl.
- ca ifugaw sin. compl.
- ca ipugao sin. compl.
- ca quiangan sin. compl.
- ca ypugao sin. compl.
- ar إيفوغاو
- cy Ifugao
- cy Hilipan sin. compl.
- cy Ifugaw sin. compl.
- cy Ipugao sin. compl.
- cy Quiangan sin. compl.
- cy Ypugao sin. compl.
- de Ifugao
- de Batad sin. compl.
- de Hilipan sin. compl.
- de Ifugaw sin. compl.
- de Ipugao sin. compl.
- de Quiangan sin. compl.
- de Ypugao sin. compl.
- en Ifugao
- en Hilipan sin. compl.
- en Ifugaw sin. compl.
- en Ipugao sin. compl.
- en Quiangan sin. compl.
- en Ypugao sin. compl.
- es ifugao
- es hilipan sin. compl.
- es ifugaw sin. compl.
- es ipugao sin. compl.
- es quiangan sin. compl.
- es ypugao sin. compl.
- eu ifugaoera
- eu hilipan sin. compl.
- eu ifugao sin. compl.
- eu ifugaw sin. compl.
- eu ipugao sin. compl.
- eu quiangan sin. compl.
- eu ypugao sin. compl.
- fr ifugao
- fr batad sin. compl.
- fr hilipan sin. compl.
- fr ifugaw sin. compl.
- fr ipugao sin. compl.
- fr quiangan sin. compl.
- fr ypugao sin. compl.
- gl ifugao
- gl hilipan sin. compl.
- gl ifugaw sin. compl.
- gl ipugao sin. compl.
- gl quiangan sin. compl.
- gl ypugao sin. compl.
- gn ifugao
- gn hilipan sin. compl.
- gn ifugaw sin. compl.
- gn ipugao sin. compl.
- gn quiangan sin. compl.
- gn ypugao sin. compl.
- it ifugao
- it hilipan sin. compl.
- it ifugaw sin. compl.
- it ipugao sin. compl.
- it quiangan sin. compl.
- it ypugao sin. compl.
- pt ifugao
- pt hilipan sin. compl.
- pt ifugaw sin. compl.
- pt ipugao sin. compl.
- pt quiangan sin. compl.
- pt ypugao sin. compl.
- zh 伊富高语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
Els ifugao s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.
El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.
Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.
El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.
El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.
Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.
quiativis
quiativis
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca sanapanà
- ca kasnapan sin. compl.
- ca kyisapang sin. compl.
- ca lanapsua sin. compl.
- ca quiativis sin. compl.
- ca sa'apan sin. compl.
- ca sanam sin. compl.
- ca sapukí sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- cod kilyamok (takilyamukt)
- cod saapang (tasapangt)
- ar سانابانية
- cy Sanapaná
- cy Kasnapan sin. compl.
- cy Kyisapang sin. compl.
- cy Lanapsua sin. compl.
- cy Quiativis sin. compl.
- cy Sa'apan sin. compl.
- cy Sanam sin. compl.
- cy Sapukí sin. compl.
- de Sanapaná
- de Lanapsua sin. compl.
- de Quiativis sin. compl.
- de Saapaa'apan sin. compl.
- en Sanapaná
- en Kasnapan sin. compl.
- en Kyisapang sin. compl.
- en Lanapsua sin. compl.
- en Quiativis sin. compl.
- en Sa'apan sin. compl.
- en Sanam sin. compl.
- en Sapukí sin. compl.
- es sanapaná
- es kasnapan sin. compl.
- es kyisapang sin. compl.
- es lanapsua sin. compl.
- es quiativis sin. compl.
- es sa'apan sin. compl.
- es sanam sin. compl.
- es sapukí sin. compl.
- eu sanapanera
- eu kasnapan sin. compl.
- eu kyisapang sin. compl.
- eu lanapsua sin. compl.
- eu quiativis sin. compl.
- eu sa'apan sin. compl.
- eu sanam sin. compl.
- eu sapukí sin. compl.
- fr sanapaná
- fr kasnapan sin. compl.
- fr kyisapang sin. compl.
- fr lanapsua sin. compl.
- fr quiativis sin. compl.
- fr quilyacmoc sin. compl.
- fr saapa sin. compl.
- fr sanam sin. compl.
- fr sapukí sin. compl.
- gl sanapaná
- gl kasnapan sin. compl.
- gl kyisapang sin. compl.
- gl lanapsua sin. compl.
- gl quiativis sin. compl.
- gl sa'apan sin. compl.
- gl sanam sin. compl.
- gl sapukí sin. compl.
- gn sanapana
- gn kasnapan sin. compl.
- gn kyisapang sin. compl.
- gn lanapsua sin. compl.
- gn quiativis sin. compl.
- gn sa'apan sin. compl.
- gn sanam sin. compl.
- gn sapukí sin. compl.
- it sanapanà
- it kasnapan sin. compl.
- it kyisapang sin. compl.
- it lanapsua sin. compl.
- it quiativis sin. compl.
- it sa'apan sin. compl.
- it sanam sin. compl.
- it sapukí sin. compl.
- ja サナパナ語
- ja サナン語、 sin. compl.
- ja サプキ語、 sin. compl.
- ja サアパン語、 sin. compl.
- ja キサパン語、 sin. compl.
- ja キアティビス語 sin. compl.
- ja ラナプスア語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- nl Sanapaná
- nl Kasnapan sin. compl.
- nl Kyisapang sin. compl.
- nl Lanapsua sin. compl.
- nl Quiativis sin. compl.
- nl Sa'apan sin. compl.
- nl Sanam sin. compl.
- nl Sapukí sin. compl.
- pt sanapaná
- pt kasnapan sin. compl.
- pt kyisapang sin. compl.
- pt lanapsua sin. compl.
- pt quiativis sin. compl.
- pt sa'apan sin. compl.
- pt sanam sin. compl.
- pt sapukí sin. compl.
- ru Санапана
- ru Санам sin. compl.
- ru Сапуки sin. compl.
- ru Са-апан sin. compl.
- ru Каснапан sin. compl.
- ru Кисапанг sin. compl.
- ru Кьятивис sin. compl.
- ru Ланапсуа sin. compl.
- sw Sanapaná
- sw Kasnapan sin. compl.
- sw Kyisapang sin. compl.
- sw Lanapsua sin. compl.
- sw Quiativis sin. compl.
- sw Sa'apan sin. compl.
- sw Sanam sin. compl.
- sw Sapukí sin. compl.
- tmh Tasanapant
- zh 萨纳帕拿
- zh 卡纳帕 sin. compl.
- zh 撒普提 sin. compl.
- zh 撒纳姆 sin. compl.
- zh 萨阿帕 sin. compl.
- zh 肯萨帕 sin. compl.
- zh 拉纳普萨 sin. compl.
- zh 其阿提唯斯 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definición
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es va incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els sanapanàs. En aquella època molts sanapanàs vivien a prop de ports, especialment a Puerto Pinasco i Puerto Casado. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels sanapanàs i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins es van dispersar i alguns es van establir a la zona mennonita.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
quiché
quiché
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca k'iche'
- ca quiché sin. compl.
- cy K'iche'
- cy Quiché sin. compl.
- de Quiché
- de K'iche' sin. compl.
- en K'iche'
- en K'ichee' sin. compl.
- en Quiché sin. compl.
- es quiché
- es k'iche' sin. compl.
- eu k'iche'era
- eu k'iche' sin. compl.
- eu quiché sin. compl.
- fr quiché
- fr k'iche' sin. compl.
- gl k'iche'
- gl quiché sin. compl.
- gn kiche
- gn quiche sin. compl.
- it k'iche'
- it quiché sin. compl.
- pt k'iche'
- pt quiché sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
A Mèxic hi ha població k'iche', procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El k'iche', amb un milió de parlants aproximadament, és la llengua maia de Guatemala que més es parla. Té una variació dialectal considerable i algunes fonts en distingeixen sis o set variants, de les quals la central és la que més es parla i també la més present en l'àmbit escolar i en els mitjans de comunicació.
La denominació k'iche' significa 'bosc' (de ki o kiy, 'molts' i che, 'arbre'). El mateix significat té el mot nàhua quauthtemallan, probablement una traducció del terme k'iche', d'on deriva el nom de l'estat de Guatemala.
El k'iche' és la llengua en què es va escriure el Popol Vuh, una obra redactada pocs anys després de la conquesta espanyola, cap a mitjan segle XVI, que relata diversos aspectes de la cosmologia k'iche' (l'origen del món i de l'ésser humà, els déus, etc.) i de la història precolombina dels pobles maies. Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau (1992), és la parlant de k'iche' més coneguda a nivell internacional.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El k'iche', amb un milió de parlants aproximadament, és la llengua maia de Guatemala que més es parla. Té una variació dialectal considerable i algunes fonts en distingeixen sis o set variants, de les quals la central és la que més es parla i també la més present en l'àmbit escolar i en els mitjans de comunicació.
La denominació k'iche' significa 'bosc' (de ki o kiy, 'molts' i che, 'arbre'). El mateix significat té el mot nàhua quauthtemallan, probablement una traducció del terme k'iche', d'on deriva el nom de l'estat de Guatemala.
El k'iche' és la llengua en què es va escriure el Popol Vuh, una obra redactada pocs anys després de la conquesta espanyola, cap a mitjan segle XVI, que relata diversos aspectes de la cosmologia k'iche' (l'origen del món i de l'ésser humà, els déus, etc.) i de la història precolombina dels pobles maies. Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau (1992), és la parlant de k'iche' més coneguda a nivell internacional.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
quiché de Sipacapa
quiché de Sipacapa
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sipakapense
- ca quiché de Sipacapa sin. compl.
- ca sipacapense sin. compl.
- ca sipacapeño sin. compl.
- cy Sipakapense
- cy Quiché de Sipacapa sin. compl.
- cy Sipacapense sin. compl.
- cy Sipacapeño sin. compl.
- de Sipacapense
- de Quiché von Sipacapa sin. compl.
- de Sipacapeño sin. compl.
- de Sipakapense sin. compl.
- en Sipakapense
- en Sipacapa sin. compl.
- en Sipacapa Quiché sin. compl.
- en Sipacapense sin. compl.
- en Sipacapeño sin. compl.
- es sipacapense
- es quiché de Sipacapa sin. compl.
- es sipacapeño sin. compl.
- es sipakapense sin. compl.
- eu sipakapenera
- eu Sipacapako k'iche' era sin. compl.
- eu sipacapense sin. compl.
- eu sipacapeño sin. compl.
- eu sipakapenera sin. compl.
- eu sipakapense sin. compl.
- fr sipacapense
- fr quiché de Sipacapa sin. compl.
- fr sipacapeño sin. compl.
- fr sipakapense sin. compl.
- gl sipakapense
- gl quiché de Sipacapa sin. compl.
- gl sipacapense sin. compl.
- gl sipacapeño sin. compl.
- gn sipakapénse
- gn kiche Sipacapa-gua sin. compl.
- gn sipacapense sin. compl.
- gn sipacapeño sin. compl.
- it sipakapense
- it quiché di Sipacapa sin. compl.
- it sipacapense sin. compl.
- it sipacapeño sin. compl.
- pt sipakapense
- pt quiché de Sipacapa sin. compl.
- pt sipacapense sin. compl.
- pt sipacapeño sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el primer dia dels mesos al calendari asteca).
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
quileute
quileute
Chimakua, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca quileute
- ca quillayute sin. compl.
- cy Quileute
- cy Quillayute sin. compl.
- de Quileute
- de Qiliyútk sin. compl.
- de Quillayute sin. compl.
- en Quileute
- en Quillayute sin. compl.
- es quileute
- es quillayute sin. compl.
- eu quileuteera
- eu quileute sin. compl.
- eu quileuteera sin. compl.
- eu quillayute sin. compl.
- fr quileute
- fr quillayute sin. compl.
- gl quileute
- gl quillayute sin. compl.
- gn kileute
- gn quillayute sin. compl.
- it quileute
- it quillayute sin. compl.
- pt quileute
- pt quillayute sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Chimakua, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El quileute i el chemakum (una llengua extingida) formen la familia lingüística chimakua. La relació entre aquestes dues llengües (tan pròximes com l'anglès i l'alemany) es va detectar ràpidament després que es recollissin vocabularis a mitjan segle XIX.
Les llengües chimakua són originàries de la península Olympic, al nord-oest de l'estat de Washington. El chemakum es va parlar a la zona est de la Península, entre el canal Hood i Port Townsend, fins al 1940. Unes deu persones encara parlen el quileute a la reserva de La Push.
Els quileute presenten una gran proximitat cultural amb els makah (grup ètnic que utilitza una llengua de la família wakasha) i en la llengua quileute es troben força manlleus makah. Sembla que els makah i també els clallam (grup ètnic que utilitza una llengua de la família salish), procedents del nord, van emigrar cap a la península Olympic i van influir els grups de llengua chimakua.
Les llengües chimakua són originàries de la península Olympic, al nord-oest de l'estat de Washington. El chemakum es va parlar a la zona est de la Península, entre el canal Hood i Port Townsend, fins al 1940. Unes deu persones encara parlen el quileute a la reserva de La Push.
Els quileute presenten una gran proximitat cultural amb els makah (grup ètnic que utilitza una llengua de la família wakasha) i en la llengua quileute es troben força manlleus makah. Sembla que els makah i també els clallam (grup ètnic que utilitza una llengua de la família salish), procedents del nord, van emigrar cap a la península Olympic i van influir els grups de llengua chimakua.
quiligua
quiligua
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
- ca kiliwa
- ca kiliwi sin. compl.
- ca quiligua sin. compl.
- de Kiliwa
- de Kiliwi sin. compl.
- de Quiligua sin. compl.
- de Quilihua sin. compl.
- en Kiliwa
- en Kilwi sin. compl.
- en Quiligua sin. compl.
- es kiliwa
- es kilwi sin. compl.
- es quiligua sin. compl.
- eu kiliwa
- eu kilwi sin. compl.
- eu quiligua sin. compl.
- fr kiliwa
- fr kiliwi sin. compl.
- fr ko'lew sin. compl.
- fr quiligua sin. compl.
- gl kiliwa
- gl kilwi sin. compl.
- gl quiligua sin. compl.
- it kiliwa
- it kilwi sin. compl.
- it quiligua sin. compl.
- nl Kiliwa
- nl Kiliwi sin. compl.
- nl Ko'lew sin. compl.
- nl Quiligua sin. compl.
- pt kiliwa
- pt kilwi sin. compl.
- pt quiligua sin. compl.
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
Definición
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
quillayute
quillayute
Chimakua, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca quileute
- ca quillayute sin. compl.
- cy Quileute
- cy Quillayute sin. compl.
- de Quileute
- de Qiliyútk sin. compl.
- de Quillayute sin. compl.
- en Quileute
- en Quillayute sin. compl.
- es quileute
- es quillayute sin. compl.
- eu quileuteera
- eu quileute sin. compl.
- eu quileuteera sin. compl.
- eu quillayute sin. compl.
- fr quileute
- fr quillayute sin. compl.
- gl quileute
- gl quillayute sin. compl.
- gn kileute
- gn quillayute sin. compl.
- it quileute
- it quillayute sin. compl.
- pt quileute
- pt quillayute sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Chimakua, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El quileute i el chemakum (una llengua extingida) formen la familia lingüística chimakua. La relació entre aquestes dues llengües (tan pròximes com l'anglès i l'alemany) es va detectar ràpidament després que es recollissin vocabularis a mitjan segle XIX.
Les llengües chimakua són originàries de la península Olympic, al nord-oest de l'estat de Washington. El chemakum es va parlar a la zona est de la Península, entre el canal Hood i Port Townsend, fins al 1940. Unes deu persones encara parlen el quileute a la reserva de La Push.
Els quileute presenten una gran proximitat cultural amb els makah (grup ètnic que utilitza una llengua de la família wakasha) i en la llengua quileute es troben força manlleus makah. Sembla que els makah i també els clallam (grup ètnic que utilitza una llengua de la família salish), procedents del nord, van emigrar cap a la península Olympic i van influir els grups de llengua chimakua.
Les llengües chimakua són originàries de la península Olympic, al nord-oest de l'estat de Washington. El chemakum es va parlar a la zona est de la Península, entre el canal Hood i Port Townsend, fins al 1940. Unes deu persones encara parlen el quileute a la reserva de La Push.
Els quileute presenten una gran proximitat cultural amb els makah (grup ètnic que utilitza una llengua de la família wakasha) i en la llengua quileute es troben força manlleus makah. Sembla que els makah i també els clallam (grup ètnic que utilitza una llengua de la família salish), procedents del nord, van emigrar cap a la península Olympic i van influir els grups de llengua chimakua.
quinamiguin
quinamiguin
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kinamigin
- ca camiguinon sin. compl.
- ca cinamiguin sin. compl.
- ca kamigin sin. compl.
- ca manobo cinamiguin sin. compl.
- ca quinamiguin sin. compl.
- ar كيناميغين
- cy Kinamigin
- cy Cinamiguin sin. compl.
- cy Kamigin sin. compl.
- cy Manobo cinamiguin sin. compl.
- cy Quinamiguin sin. compl.
- de Kinamigin
- de Camiguinon sin. compl.
- de Cinamiguin sin. compl.
- de Kamigin sin. compl.
- de Manobo Cinamiguin sin. compl.
- de Quinamiguin sin. compl.
- en Kinamigin
- en Camiguinon sin. compl.
- en Cinamiguin sin. compl.
- en Cinamiguin Manobo sin. compl.
- en Kamigin sin. compl.
- en Kamiguin sin. compl.
- en Quinamiguin sin. compl.
- es cinamiguin
- es camiguinon sin. compl.
- es kamigin sin. compl.
- es kinamigin sin. compl.
- es manobo cinamiguin sin. compl.
- es quinamiguin sin. compl.
- eu kinamiginera
- eu camiguinon sin. compl.
- eu cinamiguin sin. compl.
- eu kamigin sin. compl.
- eu kamiguin sin. compl.
- eu kinamigin sin. compl.
- eu manobo cinamiguin sin. compl.
- eu quinamiguin sin. compl.
- fr quinamiguin
- fr camiguinon sin. compl.
- fr cinamiguin sin. compl.
- fr kamigin sin. compl.
- fr kinamigin sin. compl.
- fr manobo cinamiguin sin. compl.
- gl kinamigin
- gl camiguinon sin. compl.
- gl cinamiguin sin. compl.
- gl kamigin sin. compl.
- gl manobo cinamiguin sin. compl.
- gl quinamiguin sin. compl.
- gn kinamigin
- gn camiguinon sin. compl.
- gn kamigin sin. compl.
- gn manovo cinamiguin sin. compl.
- gn quinamiguin sin. compl.
- gn sinamiguin sin. compl.
- it kinamigin
- it camiguinon sin. compl.
- it cinamiguin sin. compl.
- it kamigin sin. compl.
- it manobo cinamiguin sin. compl.
- it quinamiguin sin. compl.
- pt kinamigin
- pt camiguinon sin. compl.
- pt cinamiguin sin. compl.
- pt kamigin sin. compl.
- pt manobo cinamiguin sin. compl.
- pt quinamiguin sin. compl.
- zh 卡米京语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El kinamigin s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
quipiu
quipiu
Jabutí, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca jabutí
- ca kipiu sin. compl.
- ca quipiu sin. compl.
- cod jeoromitxi (Jiwrumicci)
- ar جابوتية
- cy Jabutí
- cy Kipiu sin. compl.
- cy Quipiu sin. compl.
- de Jabutí
- de Quipiu sin. compl.
- de Yabuti sin. compl.
- en Jabutí
- en Kipiu sin. compl.
- en Quipiu sin. compl.
- es jabutí
- es kipiu sin. compl.
- es quipiu sin. compl.
- eu jabutiera
- eu kipiu sin. compl.
- eu quipiu sin. compl.
- fr jabuti
- fr kipiu sin. compl.
- fr quipiu sin. compl.
- gl xabutí
- gl kipiu sin. compl.
- gl quipiu sin. compl.
- gn javuti
- gn kipiu sin. compl.
- gn quipiu sin. compl.
- it jabuti
- it kipiu sin. compl.
- it quipiu sin. compl.
- ja ハブティ語
- ja キピウ語 sin. compl.
- nl Jabutí
- nl Kipiu sin. compl.
- nl Quipiu sin. compl.
- pt jabuti
- pt kipiu sin. compl.
- pt quipiu sin. compl.
- ru Жабути
- ru Ябути sin. compl.
- ru Кипиу sin. compl.
- sw Jabutí
- sw Kipiu sin. compl.
- sw Quipiu sin. compl.
- tmh Tajabutit
- zh 哈布提
- zh 其皮乌 sin. compl.
- zh 可皮乌 sin. compl.
Jabutí, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
El jabutí forma part d'una petita família lingüística de tres llengües: jabutí, arikapú i masubi (llengua extingida). Alguns autors, però, consideren que el jabutí i l'arikapú podrien ser variants d'una mateixa llengua.
Segons una font del 1992, aquesta llengua tindria uns 60 parlants (incloent-hi alguns nens) que viurien juntament amb parlants de makurap (llengua tupí). Una altra font de 1990 anomena només 5 parlants i considera el jabutí pràcticament extingit.
Segons una font del 1992, aquesta llengua tindria uns 60 parlants (incloent-hi alguns nens) que viurien juntament amb parlants de makurap (llengua tupí). Una altra font de 1990 anomena només 5 parlants i considera el jabutí pràcticament extingit.
