ndendeule
ndendeule
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndendeule
- ca kindendeule sin. compl.
- ca kindendeuli sin. compl.
- ca ndendeuli sin. compl.
- de Ndendeule
- de Kindendeule sin. compl.
- de Kindendeuli sin. compl.
- de Ndendeuli sin. compl.
- en Ndendeule
- en Kindendeule sin. compl.
- en Kindendeuli sin. compl.
- en Ndendeuli sin. compl.
- es ndendeule
- es kindendeule sin. compl.
- es kindendeuli sin. compl.
- es ndendeuli sin. compl.
- eu ndendeule
- eu kindendeule sin. compl.
- eu kindendeuli sin. compl.
- eu ndendeuli sin. compl.
- fr ndendeule
- fr kindendeule sin. compl.
- fr kindendeuli sin. compl.
- fr ndendeuli sin. compl.
- gl ndendeule
- gl kindendeule sin. compl.
- gl kindendeuli sin. compl.
- gl ndendeuli sin. compl.
- it ndendeule
- it kindendeule sin. compl.
- it kindendeuli sin. compl.
- it ndendeuli sin. compl.
- nl Ndendeule
- nl Kindendeule sin. compl.
- nl Kindendeuli sin. compl.
- nl Ndendeuli sin. compl.
- pt ndendeule
- pt kindendeule sin. compl.
- pt kindendeuli sin. compl.
- pt ndendeuli sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ndendeule se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels ndendeules trobem els benes, al nord-oest; els yaos, a l'est, i els ngonis (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndendeule), al sud i a l'oest.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ndendeuli
ndendeuli
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndendeule
- ca kindendeule sin. compl.
- ca kindendeuli sin. compl.
- ca ndendeuli sin. compl.
- de Ndendeule
- de Kindendeule sin. compl.
- de Kindendeuli sin. compl.
- de Ndendeuli sin. compl.
- en Ndendeule
- en Kindendeule sin. compl.
- en Kindendeuli sin. compl.
- en Ndendeuli sin. compl.
- es ndendeule
- es kindendeule sin. compl.
- es kindendeuli sin. compl.
- es ndendeuli sin. compl.
- eu ndendeule
- eu kindendeule sin. compl.
- eu kindendeuli sin. compl.
- eu ndendeuli sin. compl.
- fr ndendeule
- fr kindendeule sin. compl.
- fr kindendeuli sin. compl.
- fr ndendeuli sin. compl.
- gl ndendeule
- gl kindendeule sin. compl.
- gl kindendeuli sin. compl.
- gl ndendeuli sin. compl.
- it ndendeule
- it kindendeule sin. compl.
- it kindendeuli sin. compl.
- it ndendeuli sin. compl.
- nl Ndendeule
- nl Kindendeule sin. compl.
- nl Kindendeuli sin. compl.
- nl Ndendeuli sin. compl.
- pt ndendeule
- pt kindendeule sin. compl.
- pt kindendeuli sin. compl.
- pt ndendeuli sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ndendeule se situa al sud de Tanzània. Entre els grups veïns dels ndendeules trobem els benes, al nord-oest; els yaos, a l'est, i els ngonis (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndendeule), al sud i a l'oest.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndendeule rep altres denominacions, entre les quals kindendeule. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kindendeule, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandendeule, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ndengeleko
ndengeleko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndengeleko
- ca kingengereko sin. compl.
- ca ndengereko sin. compl.
- ar ندينجليكو
- cy Ndengeleko
- cy Kingengereko sin. compl.
- cy Ndengereko sin. compl.
- de Ndengeleko
- de Kingengereko sin. compl.
- de Ndengereko sin. compl.
- en Ndengeleko
- en Kingengereko sin. compl.
- en Ndengereko sin. compl.
- es endenguereko
- es kingengereko sin. compl.
- es ndengeleko sin. compl.
- es ndengereko sin. compl.
- eu ndengereko
- eu kingengereko sin. compl.
- eu ndengeleko sin. compl.
- fr ndengeleko
- fr kingengereko sin. compl.
- fr ndengereko sin. compl.
- gl ndengeleko
- gl kingengereko sin. compl.
- gl ndengereko sin. compl.
- gn ndengeleko
- gn kingengereko sin. compl.
- gn ndengereko sin. compl.
- it ndengeleko
- it kingengereko sin. compl.
- it ndengereko sin. compl.
- pt ndengeleko
- pt kingengereko sin. compl.
- pt ndengereko sin. compl.
- tmh Tandengelekut
- tmh kingengereko sin. compl.
- tmh Ndengereko sin. compl.
- zh 恩登格勒克语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ndengeleko se situa a la costa occidental de Tanzània. Els ndengelekos tenen un contacte intens amb d'altres grups etnolingüístics, com ara els zaramos, els matumbis, els ngindos, els makondes i els pogoros, i els matrimonis mixtos són habituals. La llengua d'interacció entre aquestes comunitats és el suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània. L'ús del ndengeleko ha quedat reduït bàsicament a l'entorn familiar.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
ndengereko
ndengereko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndengeleko
- ca kingengereko sin. compl.
- ca ndengereko sin. compl.
- ar ندينجليكو
- cy Ndengeleko
- cy Kingengereko sin. compl.
- cy Ndengereko sin. compl.
- de Ndengeleko
- de Kingengereko sin. compl.
- de Ndengereko sin. compl.
- en Ndengeleko
- en Kingengereko sin. compl.
- en Ndengereko sin. compl.
- es endenguereko
- es kingengereko sin. compl.
- es ndengeleko sin. compl.
- es ndengereko sin. compl.
- eu ndengereko
- eu kingengereko sin. compl.
- eu ndengeleko sin. compl.
- fr ndengeleko
- fr kingengereko sin. compl.
- fr ndengereko sin. compl.
- gl ndengeleko
- gl kingengereko sin. compl.
- gl ndengereko sin. compl.
- gn ndengeleko
- gn kingengereko sin. compl.
- gn ndengereko sin. compl.
- it ndengeleko
- it kingengereko sin. compl.
- it ndengereko sin. compl.
- pt ndengeleko
- pt kingengereko sin. compl.
- pt ndengereko sin. compl.
- tmh Tandengelekut
- tmh kingengereko sin. compl.
- tmh Ndengereko sin. compl.
- zh 恩登格勒克语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ndengeleko se situa a la costa occidental de Tanzània. Els ndengelekos tenen un contacte intens amb d'altres grups etnolingüístics, com ara els zaramos, els matumbis, els ngindos, els makondes i els pogoros, i els matrimonis mixtos són habituals. La llengua d'interacció entre aquestes comunitats és el suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània. L'ús del ndengeleko ha quedat reduït bàsicament a l'entorn familiar.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
La llengua ndengeleko s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ndengeleko és lingüísticament proper al matumbi, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
ndir
ndir
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca iyive
- ca asumbo sin. compl.
- ca ndir sin. compl.
- ca uive sin. compl.
- ca yiive sin. compl.
- de Iyive
- de Uive sin. compl.
- de Yiive sin. compl.
- en Iyive
- en asumbo sin. compl.
- en Ndir sin. compl.
- en Ulive sin. compl.
- en Yiive sin. compl.
- es iyive
- es asumbo sin. compl.
- es ndir sin. compl.
- es ulive sin. compl.
- es yiive sin. compl.
- eu iyive
- eu asumbo sin. compl.
- eu ndir sin. compl.
- eu ulive sin. compl.
- eu yiive sin. compl.
- fr iyive
- fr uive sin. compl.
- fr yiive sin. compl.
- gl iyive
- gl asumbo sin. compl.
- gl ndir sin. compl.
- gl ulive sin. compl.
- gl yiive sin. compl.
- it iyive
- it asumbo sin. compl.
- it ndir sin. compl.
- it ulive sin. compl.
- it yiive sin. compl.
- nl Iyive
- nl Uive sin. compl.
- nl Yiive sin. compl.
- pt iyive
- pt asumbo sin. compl.
- pt ndir sin. compl.
- pt ulive sin. compl.
- pt yiive sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'iyive és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Els aproximadament 2.000 parlants d'iyive es reparteixen de manera equitativa a banda i banda de la frontera. El grup de Nigèria s'autodenomina ndir.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
ndjuka
ndjuka
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
- ca ndjuka-aluku-paramaka
- ca aluku sin. compl.
- ca aukan sin. compl.
- ca boni sin. compl.
- ca ndjuka sin. compl.
- ca okanisi sin. compl.
- cod ndjuka-aluku-paamaka
- ar ندجوكية - ألوكوية - باراماكية
- cy Ndjuka-Aluku-Paramaka
- cy Aluku sin. compl.
- cy Aukan sin. compl.
- cy Boni sin. compl.
- cy Ndjuka sin. compl.
- cy Okanisi sin. compl.
- de Ndjuka-Aluku-Paramaka
- de Aluku sin. compl.
- de Aukaans sin. compl.
- de Aukan sin. compl.
- de Boni sin. compl.
- de Djuka sin. compl.
- de Okanisi sin. compl.
- en Ndjuka-Aluku-Paramaka
- en Aluku sin. compl.
- en Aukan sin. compl.
- en Boni sin. compl.
- en Ndjuka sin. compl.
- en Okanisi sin. compl.
- es ndjuka- aluku- paramaka
- es aluku sin. compl.
- es aukan sin. compl.
- es boni sin. compl.
- es ndjuka sin. compl.
- es okanisi sin. compl.
- eu ndjuka-aluku-paramakera
- eu aluku sin. compl.
- eu aukan sin. compl.
- eu boni sin. compl.
- eu ndjuka sin. compl.
- eu okanisi sin. compl.
- fr ndjuka- aluku- paramaka
- fr aluku sin. compl.
- fr aukan sin. compl.
- fr boni sin. compl.
- fr ndjuka sin. compl.
- fr okanisi sin. compl.
- gl ndjuka-aluku-paramaka
- gl aluku sin. compl.
- gl aukan sin. compl.
- gl boni sin. compl.
- gl ndjuka sin. compl.
- gl okanisi sin. compl.
- gn ndjuka- aluku- paramaka
- gn aluku sin. compl.
- gn aukan sin. compl.
- gn ndjuka sin. compl.
- gn okanisi sin. compl.
- gn voni sin. compl.
- it ndjuka-aluku-paramaka
- it aluku sin. compl.
- it aukan sin. compl.
- it boni sin. compl.
- it ndjuka sin. compl.
- it okanisi sin. compl.
- ja ンドゥカ・アルク・パラマカ語
- ja ボニ語 sin. compl.
- ja アルク語 sin. compl.
- ja アウカン語 sin. compl.
- ja オカニシ語 sin. compl.
- ja ンドゥカ語 sin. compl.
- nl Ndjuka-Aluku-Paramaka
- nl Aluku sin. compl.
- nl Aukan sin. compl.
- nl Boni sin. compl.
- nl Ndjuka sin. compl.
- nl Okanisi sin. compl.
- pt ndjuka-aluku-paramaka
- pt aluku sin. compl.
- pt aukan sin. compl.
- pt boni sin. compl.
- pt ndjuka sin. compl.
- pt okanisi sin. compl.
- ru Джука-аукан-парамакка
- ru Бони sin. compl.
- ru Джука sin. compl.
- ru Алуку sin. compl.
- ru Аукан sin. compl.
- ru Оканиси sin. compl.
- sw Ndjuka-aluku-paramaka
- sw Aluku sin. compl.
- sw Aukan sin. compl.
- sw Boni sin. compl.
- sw Ndjuka sin. compl.
- sw Okanisi sin. compl.
- tmh Tanjukt-talukt-taparamakt
- zh 恩久卡-阿卢库-帕拉马卡
- zh 波尼 sin. compl.
- zh 恩久卡 sin. compl.
- zh 阿乌坎 sin. compl.
- zh 阿卢库 sin. compl.
- zh 奥卡尼斯 sin. compl.
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
Definición
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
ndjuka-aluku-paramaka
ndjuka-aluku-paramaka
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
- ca ndjuka-aluku-paramaka
- ca aluku sin. compl.
- ca aukan sin. compl.
- ca boni sin. compl.
- ca ndjuka sin. compl.
- ca okanisi sin. compl.
- cod ndjuka-aluku-paamaka
- ar ندجوكية - ألوكوية - باراماكية
- cy Ndjuka-Aluku-Paramaka
- cy Aluku sin. compl.
- cy Aukan sin. compl.
- cy Boni sin. compl.
- cy Ndjuka sin. compl.
- cy Okanisi sin. compl.
- de Ndjuka-Aluku-Paramaka
- de Aluku sin. compl.
- de Aukaans sin. compl.
- de Aukan sin. compl.
- de Boni sin. compl.
- de Djuka sin. compl.
- de Okanisi sin. compl.
- en Ndjuka-Aluku-Paramaka
- en Aluku sin. compl.
- en Aukan sin. compl.
- en Boni sin. compl.
- en Ndjuka sin. compl.
- en Okanisi sin. compl.
- es ndjuka- aluku- paramaka
- es aluku sin. compl.
- es aukan sin. compl.
- es boni sin. compl.
- es ndjuka sin. compl.
- es okanisi sin. compl.
- eu ndjuka-aluku-paramakera
- eu aluku sin. compl.
- eu aukan sin. compl.
- eu boni sin. compl.
- eu ndjuka sin. compl.
- eu okanisi sin. compl.
- fr ndjuka- aluku- paramaka
- fr aluku sin. compl.
- fr aukan sin. compl.
- fr boni sin. compl.
- fr ndjuka sin. compl.
- fr okanisi sin. compl.
- gl ndjuka-aluku-paramaka
- gl aluku sin. compl.
- gl aukan sin. compl.
- gl boni sin. compl.
- gl ndjuka sin. compl.
- gl okanisi sin. compl.
- gn ndjuka- aluku- paramaka
- gn aluku sin. compl.
- gn aukan sin. compl.
- gn ndjuka sin. compl.
- gn okanisi sin. compl.
- gn voni sin. compl.
- it ndjuka-aluku-paramaka
- it aluku sin. compl.
- it aukan sin. compl.
- it boni sin. compl.
- it ndjuka sin. compl.
- it okanisi sin. compl.
- ja ンドゥカ・アルク・パラマカ語
- ja ボニ語 sin. compl.
- ja アルク語 sin. compl.
- ja アウカン語 sin. compl.
- ja オカニシ語 sin. compl.
- ja ンドゥカ語 sin. compl.
- nl Ndjuka-Aluku-Paramaka
- nl Aluku sin. compl.
- nl Aukan sin. compl.
- nl Boni sin. compl.
- nl Ndjuka sin. compl.
- nl Okanisi sin. compl.
- pt ndjuka-aluku-paramaka
- pt aluku sin. compl.
- pt aukan sin. compl.
- pt boni sin. compl.
- pt ndjuka sin. compl.
- pt okanisi sin. compl.
- ru Джука-аукан-парамакка
- ru Бони sin. compl.
- ru Джука sin. compl.
- ru Алуку sin. compl.
- ru Аукан sin. compl.
- ru Оканиси sin. compl.
- sw Ndjuka-aluku-paramaka
- sw Aluku sin. compl.
- sw Aukan sin. compl.
- sw Boni sin. compl.
- sw Ndjuka sin. compl.
- sw Okanisi sin. compl.
- tmh Tanjukt-talukt-taparamakt
- zh 恩久卡-阿卢库-帕拉马卡
- zh 波尼 sin. compl.
- zh 恩久卡 sin. compl.
- zh 阿乌坎 sin. compl.
- zh 阿卢库 sin. compl.
- zh 奥卡尼斯 sin. compl.
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
Definición
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
ndjuka-trio pidgin
ndjuka-trio pidgin
Pidgin de base anglesa i ameríndia, Amèrica > Surinam
- ca ndjuka-trio pidgin
- ar ندجوكية - بيدجين تريو
- cy Bratiaith (pidgin) Ndjuka-trio
- de Ndjuka-Trió-Pidgin
- en Ndjuka-Trió Pidgin
- es ndjuka-trió pidgin
- eu ndjuka-trioera pidgina
- fr ndyuka-trio pidgin
- gl ndjuka-trio pidgin
- gn ndjuka-trio pidgin
- it pidgin Ndjuka-trio
- ja ンジュカ-トリオ・ピジン語
- nl Ndjuka-Trio Pidgin
- pt ndjuka-trió pidgin
- ru Джука-трио пиджин
- sw Ndjuka-trió pidgin
- tmh Tanjukt-tatriyut tapijint
- zh 尼都卡-垂里欧 皮得金
Pidgin de base anglesa i ameríndia, Amèrica > Surinam
Definición
Pidgin format a partir d'un crioll de base anglesa, el ndjuka, i de dues llengües ameríndies, el trio i, en menor mesura, el wayana (dues llengües de la família carib).
Els avantpassats dels ndjukes actuals eren esclaus cimarrons d'origen africà. En fugir de les plantacions i establir-se a la selva van entrar en contacte amb alguns grups amerindis. Aquest pidgin es va desenvolupar a partir de les relacions comercials que van establir els ndjukes i els trios. Posteriorment també els wayanes hi van entrar en contacte quan el pidgin ja estava format. Per aquest motiu el vocabulari prové fonamentalment del ndjuka i el trio.
Sembla que aquest pidgin continua sent utilitzat actualment per aquestes comunitats en les seves relacions comercials.
Els avantpassats dels ndjukes actuals eren esclaus cimarrons d'origen africà. En fugir de les plantacions i establir-se a la selva van entrar en contacte amb alguns grups amerindis. Aquest pidgin es va desenvolupar a partir de les relacions comercials que van establir els ndjukes i els trios. Posteriorment també els wayanes hi van entrar en contacte quan el pidgin ja estava format. Per aquest motiu el vocabulari prové fonamentalment del ndjuka i el trio.
Sembla que aquest pidgin continua sent utilitzat actualment per aquestes comunitats en les seves relacions comercials.
ndomde
ndomde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndonde
- ca chindonde sin. compl.
- ca kimawanda sin. compl.
- ca mawanda sin. compl.
- ca ndomde sin. compl.
- ca ndonde hamba sin. compl.
- de Ndonde Hamba
- de Chindonde sin. compl.
- de Kimawanda sin. compl.
- de Mawanda sin. compl.
- en Ndonde
- en Chindonde sin. compl.
- en Kimawanda sin. compl.
- en Mawanda sin. compl.
- en Ndomde sin. compl.
- en Ndonde hamba sin. compl.
- es ndonde
- es chindonde sin. compl.
- es kimawanda sin. compl.
- es mawanda sin. compl.
- es ndomde sin. compl.
- es ndonde hamba sin. compl.
- eu ndonde
- eu chindonde sin. compl.
- eu kimawanda sin. compl.
- eu mawanda sin. compl.
- eu ndomde sin. compl.
- eu ndonde hamba sin. compl.
- fr ndonde
- fr chindonde sin. compl.
- fr kimawanda sin. compl.
- fr mawanda sin. compl.
- fr ndonde Hamba sin. compl.
- gl ndonde
- gl chindonde sin. compl.
- gl kimawanda sin. compl.
- gl mawanda sin. compl.
- gl ndomde sin. compl.
- gl ndonde hamba sin. compl.
- it ndonde
- it chindonde sin. compl.
- it kimawanda sin. compl.
- it mawanda sin. compl.
- it ndomde sin. compl.
- it ndonde hamba sin. compl.
- nl Ndonde
- nl Chindonde sin. compl.
- nl Kimawanda sin. compl.
- nl Mawanda sin. compl.
- nl Ndonde Hamba sin. compl.
- pt ndonde
- pt chindonde sin. compl.
- pt kimawanda sin. compl.
- pt mawanda sin. compl.
- pt ndomde sin. compl.
- pt ndonde hamba sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ndonde
ndonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndonde
- ca chindonde sin. compl.
- ca kimawanda sin. compl.
- ca mawanda sin. compl.
- ca ndomde sin. compl.
- ca ndonde hamba sin. compl.
- de Ndonde Hamba
- de Chindonde sin. compl.
- de Kimawanda sin. compl.
- de Mawanda sin. compl.
- en Ndonde
- en Chindonde sin. compl.
- en Kimawanda sin. compl.
- en Mawanda sin. compl.
- en Ndomde sin. compl.
- en Ndonde hamba sin. compl.
- es ndonde
- es chindonde sin. compl.
- es kimawanda sin. compl.
- es mawanda sin. compl.
- es ndomde sin. compl.
- es ndonde hamba sin. compl.
- eu ndonde
- eu chindonde sin. compl.
- eu kimawanda sin. compl.
- eu mawanda sin. compl.
- eu ndomde sin. compl.
- eu ndonde hamba sin. compl.
- fr ndonde
- fr chindonde sin. compl.
- fr kimawanda sin. compl.
- fr mawanda sin. compl.
- fr ndonde Hamba sin. compl.
- gl ndonde
- gl chindonde sin. compl.
- gl kimawanda sin. compl.
- gl mawanda sin. compl.
- gl ndomde sin. compl.
- gl ndonde hamba sin. compl.
- it ndonde
- it chindonde sin. compl.
- it kimawanda sin. compl.
- it mawanda sin. compl.
- it ndomde sin. compl.
- it ndonde hamba sin. compl.
- nl Ndonde
- nl Chindonde sin. compl.
- nl Kimawanda sin. compl.
- nl Mawanda sin. compl.
- nl Ndonde Hamba sin. compl.
- pt ndonde
- pt chindonde sin. compl.
- pt kimawanda sin. compl.
- pt mawanda sin. compl.
- pt ndomde sin. compl.
- pt ndonde hamba sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
