nso'
nso'
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca lamnso'
- ca banso sin. compl.
- ca lamso sin. compl.
- ca nso' sin. compl.
- de Lamnso'
- de Bansaw sin. compl.
- de Banso sin. compl.
- de Nso' sin. compl.
- de Panso sin. compl.
- en Lamnso'
- en Banso sin. compl.
- en Lamso sin. compl.
- en Nso´ sin. compl.
- es lamnso'
- es banso sin. compl.
- es lamso sin. compl.
- es nso´ sin. compl.
- eu lamnso'
- eu banso sin. compl.
- eu lamso sin. compl.
- eu nso´ sin. compl.
- fr lamso
- fr banso sin. compl.
- fr lamnso' sin. compl.
- fr nso' sin. compl.
- fr panso sin. compl.
- gl lamnso'
- gl banso sin. compl.
- gl lamso sin. compl.
- gl nso´ sin. compl.
- it lamnso'
- it banso sin. compl.
- it lamso sin. compl.
- it nso´ sin. compl.
- nl Lamnso'
- nl Banso sin. compl.
- nl Lamso sin. compl.
- nl Nso' sin. compl.
- nl Panso sin. compl.
- pt lamnso'
- pt banso sin. compl.
- pt lamso sin. compl.
- pt nso´ sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definición
El terme lamnso', literalment 'llengua (de) nso', fa referència a la llengua parlada pel poble nso' i, banso, al seu territori tradicional.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
ntlakapamux
ntlakapamux
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca thompson
- ca nklampx sin. compl.
- ca ntlakapamux sin. compl.
- ca ntlakapmuk sin. compl.
- cod ntlakapamux
- de Thompson
- de Nlaka'pamux sin. compl.
- de Ntlakapmuk sin. compl.
- en Thompson
- en Nklampx sin. compl.
- en Ntlakapamux sin. compl.
- en Ntlakapmuk sin. compl.
- es thompson
- es nklampx sin. compl.
- es ntlakapamux sin. compl.
- es ntlakapmuk sin. compl.
- eu thompson
- eu nklampx sin. compl.
- eu ntlakapamux sin. compl.
- eu ntlakapmuk sin. compl.
- fr thompson
- fr nlaka'pamux sin. compl.
- fr ntlakapmuk sin. compl.
- gl thompson
- gl nklampx sin. compl.
- gl ntlakapamux sin. compl.
- gl ntlakapmuk sin. compl.
- it thompson
- it nklampx sin. compl.
- it ntlakapamux sin. compl.
- it ntlakapmuk sin. compl.
- nl Thompson
- nl Nlaka'pamux sin. compl.
- nl Ntlakapmuk sin. compl.
- pt thompson
- pt nklampx sin. compl.
- pt ntlakapamux sin. compl.
- pt ntlakapmuk sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
ntlakapmuk
ntlakapmuk
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca thompson
- ca nklampx sin. compl.
- ca ntlakapamux sin. compl.
- ca ntlakapmuk sin. compl.
- cod ntlakapamux
- de Thompson
- de Nlaka'pamux sin. compl.
- de Ntlakapmuk sin. compl.
- en Thompson
- en Nklampx sin. compl.
- en Ntlakapamux sin. compl.
- en Ntlakapmuk sin. compl.
- es thompson
- es nklampx sin. compl.
- es ntlakapamux sin. compl.
- es ntlakapmuk sin. compl.
- eu thompson
- eu nklampx sin. compl.
- eu ntlakapamux sin. compl.
- eu ntlakapmuk sin. compl.
- fr thompson
- fr nlaka'pamux sin. compl.
- fr ntlakapmuk sin. compl.
- gl thompson
- gl nklampx sin. compl.
- gl ntlakapamux sin. compl.
- gl ntlakapmuk sin. compl.
- it thompson
- it nklampx sin. compl.
- it ntlakapamux sin. compl.
- it ntlakapmuk sin. compl.
- nl Thompson
- nl Nlaka'pamux sin. compl.
- nl Ntlakapmuk sin. compl.
- pt thompson
- pt nklampx sin. compl.
- pt ntlakapamux sin. compl.
- pt ntlakapmuk sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El thompson pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i amb el lillooet.
Els 500 parlants de thompson constitueixen només una sisena part del grup ètnic. Tots són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. El thompson, doncs, viu un procés d'extinció avançat.
Els europeus van anomenar Thompson el riu on habitaven els Ntlakapamux en honor de l'explorador David Thompson.
ntogapid
ntogapid
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
ntogapig
ntogapig
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
ntshanti
ntshanti
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca ncane
- ca cane sin. compl.
- ca nchaney sin. compl.
- ca nchanti sin. compl.
- ca ntshanti sin. compl.
- cod djebébéñ
- cod ncaná
- de Ncane
- de Cane sin. compl.
- de Nchaney sin. compl.
- de Nchanti sin. compl.
- de Ntshanti sin. compl.
- en Ncane
- en Cane sin. compl.
- en Nchaney sin. compl.
- en Nchanti sin. compl.
- en Ntshanti sin. compl.
- es ncane
- es cane sin. compl.
- es nchaney sin. compl.
- es nchanti sin. compl.
- es ntshanti sin. compl.
- eu ncane
- eu cane sin. compl.
- eu nchaney sin. compl.
- eu nchanti sin. compl.
- eu ntshanti sin. compl.
- fr ncane
- fr cane sin. compl.
- fr nchaney sin. compl.
- fr nchanti sin. compl.
- fr ntshanti sin. compl.
- gl ncane
- gl cane sin. compl.
- gl nchaney sin. compl.
- gl nchanti sin. compl.
- gl ntshanti sin. compl.
- it ncane
- it cane sin. compl.
- it nchaney sin. compl.
- it nchanti sin. compl.
- it ntshanti sin. compl.
- nl Ncane
- nl Cane sin. compl.
- nl Nchaney sin. compl.
- nl Nchanti sin. compl.
- nl Ntshanti sin. compl.
- pt ncane
- pt cane sin. compl.
- pt nchaney sin. compl.
- pt nchanti sin. compl.
- pt ntshanti sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definición
El ncane s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.
El ncane és parlat als pobles de Nkanchi, Nfume, Chunge, Bem i Kibbo per unes 15.500 persones. Hi ha algunes diferències entre els parlars de Bem i Kibbo respecte dels de la resta de pobles. Sembla que entre el ncane i el noni hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; els ncanes admeten compartir una cultura comuna amb els nonis, però veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el ncane és la llengua principal en la vida de la comunitat.
Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat alguns materials sobre la llengua. Un professsor de secundària ha estudiat alguns aspectes gramaticals i ha elaborat un alfabet i un diccionari. Des del 1999 existeix la Nchaney Literacy Association (NCHALA).
El ncane és parlat als pobles de Nkanchi, Nfume, Chunge, Bem i Kibbo per unes 15.500 persones. Hi ha algunes diferències entre els parlars de Bem i Kibbo respecte dels de la resta de pobles. Sembla que entre el ncane i el noni hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; els ncanes admeten compartir una cultura comuna amb els nonis, però veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el ncane és la llengua principal en la vida de la comunitat.
Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat alguns materials sobre la llengua. Un professsor de secundària ha estudiat alguns aspectes gramaticals i ha elaborat un alfabet i un diccionari. Des del 1999 existeix la Nchaney Literacy Association (NCHALA).
nu gunu
nu gunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca gunu
- ca nu gunu sin. compl.
- ca nugunu sin. compl.
- ca yambassa sin. compl.
- ca yambassa del nord sin. compl.
- de Gunu
- de Gounou sin. compl.
- de Nu Gunu sin. compl.
- de Ombessa sin. compl.
- en Gunu
- en Nugunu sin. compl.
- en Un gunu sin. compl.
- en Yambasa sin. compl.
- en Yambasa del norte sin. compl.
- es gunu
- es nugunu sin. compl.
- es un gunu sin. compl.
- es yambasa sin. compl.
- es yambasa del norte sin. compl.
- eu gunu
- eu nugunu sin. compl.
- eu un gunu sin. compl.
- eu yambasa sin. compl.
- eu yambasa del norte sin. compl.
- fr nugunu
- fr gounou sin. compl.
- fr gunu sin. compl.
- fr ombessa sin. compl.
- fr yambassa du Nord sin. compl.
- gl gunu
- gl nugunu sin. compl.
- gl un gunu sin. compl.
- gl yambasa sin. compl.
- gl yambasa do norte sin. compl.
- it gunu
- it nugunu sin. compl.
- it un gunu sin. compl.
- it yambasa sin. compl.
- it yambasa del norte sin. compl.
- nl Gunu
- nl Gounou sin. compl.
- nl Nugunu sin. compl.
- nl Ombessa sin. compl.
- pt gunu
- pt nugunu sin. compl.
- pt un gunu sin. compl.
- pt yambasa sin. compl.
- pt yambasa del norte sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El gunu és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, el mmala i l'elip, i el baca.
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
nuasue
nuasue
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca kalong
- ca nuasue sin. compl.
- ca yambassa central sin. compl.
- ca yangben sin. compl.
- de Kalong
- de Nuasue sin. compl.
- de Yangben sin. compl.
- en Kalong
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Nuasue sin. compl.
- en Yangben sin. compl.
- es kalong
- es nuasue sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- es yangben sin. compl.
- eu kalong
- eu nuasue sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- eu yangben sin. compl.
- fr yangben
- fr kalong sin. compl.
- fr nuasue sin. compl.
- fr yambassa central sin. compl.
- gl kalong
- gl nuasue sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- gl yangben sin. compl.
- it kalong
- it nuasue sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- it yangben sin. compl.
- nl Kalong
- nl Nuasue sin. compl.
- nl Yangben sin. compl.
- pt kalong
- pt nuasue sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
- pt yangben sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El kalong és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, el mmala, l'elip, i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
El kalong també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el mmala i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
El kalong també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el mmala i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
nubaca
nubaca
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca baca
- ca bongo sin. compl.
- ca nubaca sin. compl.
- ca yambasa del sud sin. compl.
- de Baca
- de Bango sin. compl.
- de Bongo sin. compl.
- de Nubaca sin. compl.
- en Baca
- en Bongo sin. compl.
- en Nubaca sin. compl.
- en Yambasa del sur sin. compl.
- es baca
- es bongo sin. compl.
- es nubaca sin. compl.
- es yambasa del sur sin. compl.
- eu baca
- eu bongo sin. compl.
- eu nubaca sin. compl.
- eu yambasa del sur sin. compl.
- fr nubaca
- fr baca sin. compl.
- fr bango sin. compl.
- fr bongo sin. compl.
- fr yambassa du Sud sin. compl.
- gl baca
- gl bongo sin. compl.
- gl nubaca sin. compl.
- gl yambasa do sur sin. compl.
- it baca
- it bongo sin. compl.
- it nubaca sin. compl.
- it yambasa del sur sin. compl.
- nl Baca
- nl Bango sin. compl.
- nl Bongo sin. compl.
- nl Nubaca sin. compl.
- pt baca
- pt bongo sin. compl.
- pt nubaca sin. compl.
- pt yambasa del sur sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.
Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.
El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.
El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
nugunu
nugunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca gunu
- ca nu gunu sin. compl.
- ca nugunu sin. compl.
- ca yambassa sin. compl.
- ca yambassa del nord sin. compl.
- de Gunu
- de Gounou sin. compl.
- de Nu Gunu sin. compl.
- de Ombessa sin. compl.
- en Gunu
- en Nugunu sin. compl.
- en Un gunu sin. compl.
- en Yambasa sin. compl.
- en Yambasa del norte sin. compl.
- es gunu
- es nugunu sin. compl.
- es un gunu sin. compl.
- es yambasa sin. compl.
- es yambasa del norte sin. compl.
- eu gunu
- eu nugunu sin. compl.
- eu un gunu sin. compl.
- eu yambasa sin. compl.
- eu yambasa del norte sin. compl.
- fr nugunu
- fr gounou sin. compl.
- fr gunu sin. compl.
- fr ombessa sin. compl.
- fr yambassa du Nord sin. compl.
- gl gunu
- gl nugunu sin. compl.
- gl un gunu sin. compl.
- gl yambasa sin. compl.
- gl yambasa do norte sin. compl.
- it gunu
- it nugunu sin. compl.
- it un gunu sin. compl.
- it yambasa sin. compl.
- it yambasa del norte sin. compl.
- nl Gunu
- nl Gounou sin. compl.
- nl Nugunu sin. compl.
- nl Ombessa sin. compl.
- pt gunu
- pt nugunu sin. compl.
- pt un gunu sin. compl.
- pt yambasa sin. compl.
- pt yambasa del norte sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El gunu és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, el mmala i l'elip, i el baca.
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
El gunu també rep la denominació de yambassa, encara que generalment no és utilitzada pels parlants de la llengua.
Aquesta llengua consta de dues varietats dialectals: el gunu del nord, parlat al cantó del mateix nom i a Bakoa (uns 17.000 parlants), i el gunu del sud, parlat al cantó del mateix nom, excepte a Bakoa (uns 5.500 parlants).
Pel que fa a la seva classificació, alguns autors l'inclouen dins el grup bantú, A. 62 (Guthrie, 1971); d'altres el situen dins el grup bantoide meridional, concretament al subgup mbam (Bendor-Samuel, 1989).
