menemo-moghamo
menemo-moghamo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
mengambo
mengambo
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mamenyam
- ca bamenyan sin. compl.
- ca mamenyan sin. compl.
- ca mengambo sin. compl.
- ca pamenyan sin. compl.
- de Bamenyam
- de Bamenyan sin. compl.
- de Mamenyan sin. compl.
- de Mengambo sin. compl.
- de Pamenyan sin. compl.
- en Mamenyam
- en Bamenyan sin. compl.
- en Mamenyan sin. compl.
- en Mengambo sin. compl.
- en Pamenyan sin. compl.
- es mamenyam
- es bamenyan sin. compl.
- es mamenyan sin. compl.
- es mengambo sin. compl.
- es pamenyan sin. compl.
- eu mamenyam
- eu bamenyan sin. compl.
- eu mamenyan sin. compl.
- eu mengambo sin. compl.
- eu pamenyan sin. compl.
- fr bamenyam
- fr mamenyam sin. compl.
- fr mamenyan sin. compl.
- fr mengambo sin. compl.
- fr pamenyan sin. compl.
- gl mamenyam
- gl bamenyan sin. compl.
- gl mamenyan sin. compl.
- gl mengambo sin. compl.
- gl pamenyan sin. compl.
- it mamenyam
- it bamenyan sin. compl.
- it mamenyan sin. compl.
- it mengambo sin. compl.
- it pamenyan sin. compl.
- nl Mamenyam
- nl Bamenyam sin. compl.
- nl Mamenyan sin. compl.
- nl Mengambo sin. compl.
- nl Pamenyan sin. compl.
- pt mamenyam
- pt bamenyan sin. compl.
- pt mamenyan sin. compl.
- pt mengambo sin. compl.
- pt pamenyan sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definición
El mamenyam es parla a l'oest del Camerun, principalment al poble de Bamenyan. Sembla que també hi ha parlants d'aquesta llengua als pobles de Bamali, Bambalang, Bamukumbit i Batchandé. Originalment la comunitat lingüística mamenyam incloïa aquests pobles. Tanmateix, quan el Camerun es va dividir entre França i Gran Bretanya després de la Primera Guerra Mundial, Bamenyan va quedar sota l'administració francòfona, com a part de la província de l'Oest; mentre que aquests quatre pobles van quedar sota l'administració anglòfona, com a part de la província del Nord-oest.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
mengum
mengum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngie
- ca angie sin. compl.
- ca baminge sin. compl.
- ca baninge sin. compl.
- ca mengum sin. compl.
- ca mingi sin. compl.
- ca ngi sin. compl.
- ca ugie sin. compl.
- ca ungie sin. compl.
- de Ngie
- de Angie sin. compl.
- de Baninge sin. compl.
- de Mingi sin. compl.
- de Ngi sin. compl.
- en Ngie
- en Angie sin. compl.
- en Baminge/baninge sin. compl.
- en Mengum sin. compl.
- en Mingi/Ngi sin. compl.
- en Ugie sin. compl.
- en Ungie sin. compl.
- es ngie
- es angie sin. compl.
- es baminge/baninge sin. compl.
- es mengum sin. compl.
- es mingi/Ngi sin. compl.
- es ugie sin. compl.
- es ungie sin. compl.
- eu ngie
- eu angie sin. compl.
- eu baminge/baninge sin. compl.
- eu mengum sin. compl.
- eu mingi/Ngi sin. compl.
- eu ugie sin. compl.
- eu ungie sin. compl.
- fr ngie
- fr angie sin. compl.
- fr baninge sin. compl.
- fr mingi sin. compl.
- fr ngi sin. compl.
- gl ngie
- gl angie sin. compl.
- gl baminge/baninge sin. compl.
- gl mengum sin. compl.
- gl mingi/Ngi sin. compl.
- gl ugie sin. compl.
- gl ungie sin. compl.
- it ngie
- it angie sin. compl.
- it baminge/baninge sin. compl.
- it mengum sin. compl.
- it mingi/Ngi sin. compl.
- it ugie sin. compl.
- it ungie sin. compl.
- nl Ngie
- nl Angie sin. compl.
- nl Baninge sin. compl.
- nl Mingi sin. compl.
- nl Ngi sin. compl.
- pt ngie
- pt angie sin. compl.
- pt baminge/baninge sin. compl.
- pt mengum sin. compl.
- pt mingi/Ngi sin. compl.
- pt ugie sin. compl.
- pt ungie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
mengum
mengum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca mengum
- ca ngie sin. compl.
- ca west ngie sin. compl.
- cod igumanyang
- cod mengum
- de Mengum
- de West Ngie sin. compl.
- en Mengum
- en Ngie sin. compl.
- en West Ngie sin. compl.
- es mengum
- es ngie sin. compl.
- es ngie occidental sin. compl.
- es west Ngie sin. compl.
- eu mengum
- eu ngie sin. compl.
- eu ngie Mendebaldekoa sin. compl.
- eu west Ngie sin. compl.
- fr mengum
- fr ngie occidental sin. compl.
- fr west Ngie sin. compl.
- gl mengum
- gl ngie sin. compl.
- gl ngie occidental sin. compl.
- gl west Ngie sin. compl.
- it mengum
- it ngie sin. compl.
- it ngie occidentale sin. compl.
- it west Ngie sin. compl.
- nl Mengum
- nl West Ngie sin. compl.
- pt mengum
- pt ngie sin. compl.
- pt ngie occidental sin. compl.
- pt west Ngie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El mengum és parlat a cinc pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda: Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon. Aquests pobles es troben situats a la part occidental del territori de la llengua ngie, i el mengum s'havia considerat una variant dialectal d'aquesta llengua. Diversos estudis, però, han constatat una distància lingüística prou important, de manera que algunes fonts les consideren llengües diferents. Des d'un punt de vista sociocultural, sembla que els parlants de ngie i mengum formen igualment dues comunitats separades. El mengum s'inclou dins del grup momo.
menka
menka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca menka
- cod bando
- cod mamwoh
- cod wando
- de Menka
- de Mamwoh sin. compl.
- de Wando sin. compl.
- de Wando Bando sin. compl.
- en Menka
- es menka
- eu menka
- fr menka
- fr bando sin. compl.
- fr mamwoh sin. compl.
- fr wando sin. compl.
- gl menka
- it menka
- nl Menka
- nl Bando sin. compl.
- nl Mamwoh sin. compl.
- nl Wando sin. compl.
- pt menka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definición
La llengua menka es parla a deu pobles situats a l'extrem occidental de la subdivisió Widikum-Menka, al nord-oest del Camerun: Baraka, Kanimbom, Efang, Larenji, Onka (Menka), Mpeng, Echibit, Tabonchom, Achama i Ishia. L'autodenominació del grup ètnic i la llengua és wando, bando o mamwoh. Segons els mateixos menkes, són originaris d'un indret anomenat Emi o Imi, que ja no existeix, al sud-est de la seva ubicació actual.
Els pobles menka, atong i ambele es consideren part d'un mateix grup ètnic. Des d'un punt de vista lingüístic, el menka i l'atong són relativament pròxims, però l'ambele és una llengua molt més distant. Aquests tres grups han format la Menka Cultural Development Association.
Algunes fonts inclouen el menka dins del grup momo; d'altres el classifiquen dins l'anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els menkes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua d'ensenyament. Alguns joves barregen el menka amb mots de l'anglès o del pidgin, fet que és vist negativament pels seus pares. L'atong és, tanmateix, la llengua habitual en la vida de la comunitat.
Els pobles menka, atong i ambele es consideren part d'un mateix grup ètnic. Des d'un punt de vista lingüístic, el menka i l'atong són relativament pròxims, però l'ambele és una llengua molt més distant. Aquests tres grups han format la Menka Cultural Development Association.
Algunes fonts inclouen el menka dins del grup momo; d'altres el classifiquen dins l'anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els menkes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua d'ensenyament. Alguns joves barregen el menka amb mots de l'anglès o del pidgin, fet que és vist negativament pels seus pares. L'atong és, tanmateix, la llengua habitual en la vida de la comunitat.
menominee
menominee
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca menomini
- ca menominee sin. compl.
- cod mamaceqtaw
- cy Menomini
- cy Menominee sin. compl.
- de Menominee
- de Menomini sin. compl.
- en Menomini
- en Menominee sin. compl.
- es menómini
- es menominee sin. compl.
- es menomini sin. compl.
- eu menominiera
- eu menominee sin. compl.
- eu menomini sin. compl.
- fr menomini
- fr menominee sin. compl.
- gl menomini
- gl menominee sin. compl.
- gn menomini
- gn menominee sin. compl.
- it menominee
- it menomini sin. compl.
- pt menomini
- pt menominee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els menominis són originaris de Wisconsin i de l'alt Michigan. Amb la colonització, la regió va rebre una forta onada migratòria de pobles que eren expulsats dels seus llocs d'origen. Els menominis van aconseguir conservar la cultura pròpia fins al segle XX.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
En l'actualitat, només uns quants ancians de la comunitat parlen menomini. Els joves tenen interès a fer revifar la llengua.
Els menominis s'autodenominen mamaceqtaw. D'altres pobles algonquins els van aplicar el nom menomini, que significa 'la gent de l'arròs salvatge'.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
En l'actualitat, només uns quants ancians de la comunitat parlen menomini. Els joves tenen interès a fer revifar la llengua.
Els menominis s'autodenominen mamaceqtaw. D'altres pobles algonquins els van aplicar el nom menomini, que significa 'la gent de l'arròs salvatge'.
menomini
menomini
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca menomini
- ca menominee sin. compl.
- cod mamaceqtaw
- cy Menomini
- cy Menominee sin. compl.
- de Menominee
- de Menomini sin. compl.
- en Menomini
- en Menominee sin. compl.
- es menómini
- es menominee sin. compl.
- es menomini sin. compl.
- eu menominiera
- eu menominee sin. compl.
- eu menomini sin. compl.
- fr menomini
- fr menominee sin. compl.
- gl menomini
- gl menominee sin. compl.
- gn menomini
- gn menominee sin. compl.
- it menominee
- it menomini sin. compl.
- pt menomini
- pt menominee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Els menominis són originaris de Wisconsin i de l'alt Michigan. Amb la colonització, la regió va rebre una forta onada migratòria de pobles que eren expulsats dels seus llocs d'origen. Els menominis van aconseguir conservar la cultura pròpia fins al segle XX.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
En l'actualitat, només uns quants ancians de la comunitat parlen menomini. Els joves tenen interès a fer revifar la llengua.
Els menominis s'autodenominen mamaceqtaw. D'altres pobles algonquins els van aplicar el nom menomini, que significa 'la gent de l'arròs salvatge'.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
En l'actualitat, només uns quants ancians de la comunitat parlen menomini. Els joves tenen interès a fer revifar la llengua.
Els menominis s'autodenominen mamaceqtaw. D'altres pobles algonquins els van aplicar el nom menomini, que significa 'la gent de l'arròs salvatge'.
menta
menta
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca manta
- ca anta sin. compl.
- ca banta sin. compl.
- ca bantakpa sin. compl.
- ca menta sin. compl.
- cod kisam
- cod tinta
- de Manta
- de Anta sin. compl.
- de Banta sin. compl.
- de Bantakpa sin. compl.
- de Menta sin. compl.
- en Manta
- en Anta sin. compl.
- en Banta sin. compl.
- en Bantakpa sin. compl.
- en Menta sin. compl.
- es manta
- es anta sin. compl.
- es banta sin. compl.
- es bantakpa sin. compl.
- es menta sin. compl.
- eu manta
- eu anta sin. compl.
- eu banta sin. compl.
- eu bantakpa sin. compl.
- eu menta sin. compl.
- fr manta
- fr anta sin. compl.
- fr banta sin. compl.
- fr bantakpa sin. compl.
- fr menta sin. compl.
- gl manta
- gl anta sin. compl.
- gl banta sin. compl.
- gl bantakpa sin. compl.
- gl menta sin. compl.
- it manta
- it anta sin. compl.
- it banta sin. compl.
- it bantakpa sin. compl.
- it menta sin. compl.
- nl Manta
- nl Anta sin. compl.
- nl Banta sin. compl.
- nl Bantakpa sin. compl.
- nl Menta sin. compl.
- pt manta
- pt anta sin. compl.
- pt banta sin. compl.
- pt bantakpa sin. compl.
- pt menta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definición
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
mequens
mequens
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca mequens
- ca mekens sin. compl.
- ca michens sin. compl.
- ca moquen sin. compl.
- ca sakirabiat sin. compl.
- ca sakurabiat sin. compl.
- cod sakurabiat
- ar ميكينس
- cy Mequens
- cy Mekens sin. compl.
- cy Michens sin. compl.
- cy Moquen sin. compl.
- cy Sakirabiat sin. compl.
- cy Sakurabiat sin. compl.
- de Mekens
- de Mequens sin. compl.
- de Michens sin. compl.
- de Moquen sin. compl.
- de Sakirabiat sin. compl.
- de Sakurabiat sin. compl.
- en Mequens
- en Mekem sin. compl.
- en Mekens sin. compl.
- en Mekéns sin. compl.
- en Mequem sin. compl.
- en Mequen sin. compl.
- en Sakirabiat sin. compl.
- en Sakurabiat sin. compl.
- es mequens
- es mekens sin. compl.
- es michens sin. compl.
- es moquen sin. compl.
- es sakirabiat sin. compl.
- es sakurabiat sin. compl.
- eu mekensera
- eu mekens sin. compl.
- eu moquen sin. compl.
- eu sakirabiat sin. compl.
- eu sakurabiat sin. compl.
- fr mekens
- fr mequens sin. compl.
- fr michens sin. compl.
- fr moquen sin. compl.
- fr sakirabiat sin. compl.
- fr sakurabiat sin. compl.
- gn mekens
- gn mequens sin. compl.
- gn michens sin. compl.
- gn moquen sin. compl.
- gn sakirabiat sin. compl.
- gn sakurabiat sin. compl.
- it mequens
- it mekens sin. compl.
- it michens sin. compl.
- it moquen sin. compl.
- it sakirabiat sin. compl.
- it sakurabiat sin. compl.
- ja メケンス語
- ja モケン語 sin. compl.
- ja ミチェンス語 sin. compl.
- ja サキラビアット語 sin. compl.
- ja サクラビアット語 sin. compl.
- nl Mequens
- nl Mekens sin. compl.
- nl Michens sin. compl.
- nl Moquen sin. compl.
- nl Sakirabiat sin. compl.
- nl Sakurabiat sin. compl.
- pt mequens
- pt mekens sin. compl.
- pt michens sin. compl.
- pt moquen sin. compl.
- pt sakirabiat sin. compl.
- pt sakurabiat sin. compl.
- ru Мекенс
- ru Мекен sin. compl.
- ru Мекенш sin. compl.
- ru Сакирабьят sin. compl.
- ru Сакурабьят sin. compl.
- zh 梅肯斯语
- zh 萨库拉比亚特、萨奇拉比亚特、梅肯斯、莫肯、米肯斯 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definición
Abans de les primeres descripcions extenses de la llengua (final del segle XX), el mequens s'havia classificat erròniament en altres famílies del gran tronc tupí; ara l'afiliació a la família tuparí és clara.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
La llengua mequens es divideix en tres dialectes:
1. el guaratira, koaratira o kanoè, que no s'ha de confondre amb la llengua aïllada kanoé;
2. el siokweriat, i
3. el sakurabiat.
Les diferències són bàsicament de vocabulari.
El prestigi de la llengua ha passat per alts i baixos d'ençà dels primers contactes amb els no indígenes. Actualment s'observa una ferma voluntat de preservació, però en realitat els infants no l'aprenen i els joves en tenen només un coneixement passiu. Tothom parla portuguès amb fluïdesa.
Els mequens van tenir els primers contactes amb els blancs al segle XVII. A mitjan segle XIX es va intensificar l'explotació del cautxú a la zona. Han sofert importants descensos demogràfics a causa de les epidèmies, fins arribar a la seixantena d'individus que actualment viuen a la reserva indígena del riu Mequens.
mere
mere
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca merey
- ca mere sin. compl.
- ca meri sin. compl.
- ca mofu de méri sin. compl.
- de Meri
- de Mere sin. compl.
- de Meri sin. compl.
- de Mofu de Meri sin. compl.
- en Merey
- en Mere sin. compl.
- en Meri sin. compl.
- en Mofu de méri sin. compl.
- es merey
- es mere sin. compl.
- es meri sin. compl.
- es mofu de méri sin. compl.
- eu merey
- eu mere sin. compl.
- eu meri sin. compl.
- eu mofu de méri sin. compl.
- fr merey
- fr mere sin. compl.
- fr meri sin. compl.
- fr mofu de Méri sin. compl.
- gl merey
- gl mere sin. compl.
- gl meri sin. compl.
- gl mofu de méri sin. compl.
- it merey
- it mere sin. compl.
- it meri sin. compl.
- it mofu de méri sin. compl.
- nl Mehri
- nl Mere sin. compl.
- nl Meri sin. compl.
- nl Mofu de Meri sin. compl.
- pt merey
- pt mere sin. compl.
- pt meri sin. compl.
- pt mofu de méri sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El merey està directament emparentat amb les llengües mofu-gudur, mofu del nord, cuvok, mafa, buwal i mina, entre d'altres.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
El merey és una llengua amb bona vitalitat, emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Per a relacionar-se amb altres grups ètnics de la regió, els merey utilitzen el ful, llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants aprenen francès, tot i que l'índex d'escolarització és baix.
Existeixen materials per a l'alfabetització en merey. La primera proposta ortogràfica es va fer vers el 1990 i es va revisar el 2001.
