caddoe
caddoe
Caddo > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca caddo
- ca caddoe sin. compl.
- ca kado sin. compl.
- ca kadohadacho sin. compl.
- cod hasinai
- cy Caddo
- cy Caddoe sin. compl.
- cy Kado sin. compl.
- cy Kadohadacho sin. compl.
- de Caddo
- de Caddoe sin. compl.
- de Kado sin. compl.
- de Kadohadacho sin. compl.
- en Caddo
- en Caddoe sin. compl.
- en Kado sin. compl.
- en Kadohadacho sin. compl.
- es cado
- es caddoe sin. compl.
- es kado sin. compl.
- es kadohadacho sin. compl.
- fr caddo
- fr caddoe sin. compl.
- fr kado sin. compl.
- fr kadohadacho sin. compl.
- gl caddo
- gl caddoe sin. compl.
- gl kado sin. compl.
- gl kadohadacho sin. compl.
- gn kaddo
- gn caddoe sin. compl.
- gn kado sin. compl.
- gn kadohadacho sin. compl.
- it caddo
- it caddoe sin. compl.
- it kado sin. compl.
- it kadohadacho sin. compl.
- pt caddo
- pt caddoe sin. compl.
- pt kado sin. compl.
- pt kadohadacho sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Caddo > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
La comunitat caddo estava formada per un seguit de subgrups a l'època del primers contactes, entre els quals hi havia els kadohadacho (establerts al llarg del riu Red i els seus afluents, a Arkansas i a Louisiana); els natchitote(s) (al Riu Red, a la zona central de Louisiana), i els hasinai (al llarg dels rius Sabine, Neces, Trinity i Brazos, a la zona est de Texas). Durant el segle XIX, tots els grups van ser traslladats a Texas i l'any 1859 van fugir cap a Oklahoma i es van establir al voltant d'Anadarko, de Binger i de Fort Cobb. Les diferències dialectals que presentaven els tres grups han anat desapareixent, però encara es poden apreciar.
La llengua caddo tan sols té uns 25 parlants, majoritàriament persones grans, de manera que es troba seriosament amenaçada. Aquests darrers anys s'estan duent a terme diverses iniciatives per mirar de revitzalitzar-la.
Actualment Binger (Oklahoma) és la capital de la Caddo Confederacy i la seu del Caddo Heritage Museum i de la Kiwat Hasinay Foundation.
La comunitat caddo estava formada per un seguit de subgrups a l'època del primers contactes, entre els quals hi havia els kadohadacho (establerts al llarg del riu Red i els seus afluents, a Arkansas i a Louisiana); els natchitote(s) (al Riu Red, a la zona central de Louisiana), i els hasinai (al llarg dels rius Sabine, Neces, Trinity i Brazos, a la zona est de Texas). Durant el segle XIX, tots els grups van ser traslladats a Texas i l'any 1859 van fugir cap a Oklahoma i es van establir al voltant d'Anadarko, de Binger i de Fort Cobb. Les diferències dialectals que presentaven els tres grups han anat desapareixent, però encara es poden apreciar.
La llengua caddo tan sols té uns 25 parlants, majoritàriament persones grans, de manera que es troba seriosament amenaçada. Aquests darrers anys s'estan duent a terme diverses iniciatives per mirar de revitzalitzar-la.
Actualment Binger (Oklahoma) és la capital de la Caddo Confederacy i la seu del Caddo Heritage Museum i de la Kiwat Hasinay Foundation.
cadiueu
cadiueu
Guaykurú, Amèrica > Brasil
- ca cadiueu
- ca caduveo sin. compl.
- ca ediu-adig sin. compl.
- ca kadiweu sin. compl.
- cod ejiwajigi
- ar كاديوي
- cy Cadiueu
- cy Caduveo sin. compl.
- cy Ediu-adig sin. compl.
- cy Kadiweu sin. compl.
- de Kadiweu
- de Caduveo sin. compl.
- de Guaicuru sin. compl.
- de Guaykuru sin. compl.
- de Mbaya-Waikuru sin. compl.
- en Kadiwéu
- en Caduvéo sin. compl.
- en Ediu-Adig sin. compl.
- en Kadiweu sin. compl.
- en Mbaya-Guaikuru sin. compl.
- es cadiueu
- es caduveo sin. compl.
- es ediu-adig sin. compl.
- es kadiweu sin. compl.
- eu kadiweuera
- eu caduveo sin. compl.
- eu ediu-adig sin. compl.
- eu kadiweu sin. compl.
- fr caduveo
- fr caduveo sin. compl.
- fr ediu-adig sin. compl.
- fr kadiweu sin. compl.
- gn kadiueu
- gn cadiweu sin. compl.
- gn caduveo sin. compl.
- gn ediu-adig sin. compl.
- it caduveo
- it ediu-adig sin. compl.
- it kadiweu sin. compl.
- ja カディウェウ語
- ja カドゥベオ語 sin. compl.
- ja エディウ・アディグ語 sin. compl.
- ja ムバヤ・グアイクル語 sin. compl.
- nl Cadiueu
- nl Caduveo sin. compl.
- nl Ediu-Adig sin. compl.
- nl Kadiweu sin. compl.
- pt cadiueu
- pt caduveo sin. compl.
- pt ediu-adig sin. compl.
- pt kadiweu sin. compl.
- ru Кадувео
- ru Кадувео sin. compl.
- ru Кадивеу sin. compl.
- ru Кадьювеу sin. compl.
- ru Мбайя-гуайкуру sin. compl.
- zh 卡迪尤埃乌语
- zh 卡杜威奥 sin. compl.
- zh 卡迪维乌 sin. compl.
- zh 艾迪乌－阿迪戈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Guaykurú, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua cadiueu és la més septentrional de la família guaykurú i l'única parlada a l'est del riu Paraguai. La comunitat es va instal·lar a la zona entre els segles XVII i XIX. Conviuen amb altres ètnies en una reserva demarcada per l'estat brasiler. Són coneguts pels seus tatuatges, molt artístics.
La gent gran del grup, les dones i els nens gairebé només parlen cadiueu, mentre que els homes coneixen també el portuguès. Altres grups indígenes que viuen a la reserva indígena cadiueu entenen el cadiueu, però no el parlen: la comunicació s'estableix en portuguès.
L'escola primària dels poblats la porten mestres indígenes. La llengua presenta diferències notables entre la parla dels homes i la de les dones.
La gent gran del grup, les dones i els nens gairebé només parlen cadiueu, mentre que els homes coneixen també el portuguès. Altres grups indígenes que viuen a la reserva indígena cadiueu entenen el cadiueu, però no el parlen: la comunicació s'estableix en portuguès.
L'escola primària dels poblats la porten mestres indígenes. La llengua presenta diferències notables entre la parla dels homes i la de les dones.
caduveo
caduveo
Guaykurú, Amèrica > Brasil
- ca cadiueu
- ca caduveo sin. compl.
- ca ediu-adig sin. compl.
- ca kadiweu sin. compl.
- cod ejiwajigi
- ar كاديوي
- cy Cadiueu
- cy Caduveo sin. compl.
- cy Ediu-adig sin. compl.
- cy Kadiweu sin. compl.
- de Kadiweu
- de Caduveo sin. compl.
- de Guaicuru sin. compl.
- de Guaykuru sin. compl.
- de Mbaya-Waikuru sin. compl.
- en Kadiwéu
- en Caduvéo sin. compl.
- en Ediu-Adig sin. compl.
- en Kadiweu sin. compl.
- en Mbaya-Guaikuru sin. compl.
- es cadiueu
- es caduveo sin. compl.
- es ediu-adig sin. compl.
- es kadiweu sin. compl.
- eu kadiweuera
- eu caduveo sin. compl.
- eu ediu-adig sin. compl.
- eu kadiweu sin. compl.
- fr caduveo
- fr caduveo sin. compl.
- fr ediu-adig sin. compl.
- fr kadiweu sin. compl.
- gn kadiueu
- gn cadiweu sin. compl.
- gn caduveo sin. compl.
- gn ediu-adig sin. compl.
- it caduveo
- it ediu-adig sin. compl.
- it kadiweu sin. compl.
- ja カディウェウ語
- ja カドゥベオ語 sin. compl.
- ja エディウ・アディグ語 sin. compl.
- ja ムバヤ・グアイクル語 sin. compl.
- nl Cadiueu
- nl Caduveo sin. compl.
- nl Ediu-Adig sin. compl.
- nl Kadiweu sin. compl.
- pt cadiueu
- pt caduveo sin. compl.
- pt ediu-adig sin. compl.
- pt kadiweu sin. compl.
- ru Кадувео
- ru Кадувео sin. compl.
- ru Кадивеу sin. compl.
- ru Кадьювеу sin. compl.
- ru Мбайя-гуайкуру sin. compl.
- zh 卡迪尤埃乌语
- zh 卡杜威奥 sin. compl.
- zh 卡迪维乌 sin. compl.
- zh 艾迪乌－阿迪戈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Guaykurú, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua cadiueu és la més septentrional de la família guaykurú i l'única parlada a l'est del riu Paraguai. La comunitat es va instal·lar a la zona entre els segles XVII i XIX. Conviuen amb altres ètnies en una reserva demarcada per l'estat brasiler. Són coneguts pels seus tatuatges, molt artístics.
La gent gran del grup, les dones i els nens gairebé només parlen cadiueu, mentre que els homes coneixen també el portuguès. Altres grups indígenes que viuen a la reserva indígena cadiueu entenen el cadiueu, però no el parlen: la comunicació s'estableix en portuguès.
L'escola primària dels poblats la porten mestres indígenes. La llengua presenta diferències notables entre la parla dels homes i la de les dones.
La gent gran del grup, les dones i els nens gairebé només parlen cadiueu, mentre que els homes coneixen també el portuguès. Altres grups indígenes que viuen a la reserva indígena cadiueu entenen el cadiueu, però no el parlen: la comunicació s'estableix en portuguès.
L'escola primària dels poblats la porten mestres indígenes. La llengua presenta diferències notables entre la parla dels homes i la de les dones.
cágaba
cágaba
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
- ca kogi
- ca cágaba sin. compl.
- ca cogui sin. compl.
- ca kággaba sin. compl.
- ca köggaba sin. compl.
- ca kogui sin. compl.
- cod kaggaba
- cod kogi
- cod kogian
- ar كوغية
- cy Kogi
- cy Cágaba sin. compl.
- cy Cogui sin. compl.
- cy Kággaba sin. compl.
- cy Köggaba sin. compl.
- cy Kogui sin. compl.
- de Kogi
- de Cagaba sin. compl.
- de Cogui sin. compl.
- de Kaggaba sin. compl.
- de Kággaba sin. compl.
- de Kogui sin. compl.
- en Cogui
- en Coghui sin. compl.
- en Kagaba sin. compl.
- en Kaggaba sin. compl.
- en Köggaba sin. compl.
- en Kogi sin. compl.
- en Kogui sin. compl.
- es cogui
- es cágaba sin. compl.
- es cogui sin. compl.
- es kággaba sin. compl.
- es köggaba sin. compl.
- es kogi sin. compl.
- es kogui sin. compl.
- eu koguiera
- eu cágaba sin. compl.
- eu cogui sin. compl.
- eu kággaba sin. compl.
- eu köggaba sin. compl.
- eu kogi sin. compl.
- eu kogui sin. compl.
- fr kogui
- fr cágaba sin. compl.
- fr cogui sin. compl.
- fr kággaba sin. compl.
- fr köggaba sin. compl.
- fr kogi sin. compl.
- gl kogi
- gl cágaba sin. compl.
- gl cogui sin. compl.
- gl kággaba sin. compl.
- gl köggaba sin. compl.
- gl kogui sin. compl.
- it kogi
- it cágaba sin. compl.
- it cogui sin. compl.
- it kággaba sin. compl.
- it köggaba sin. compl.
- it kogui sin. compl.
- ja コギ語
- nl Kogi
- nl Cágaba sin. compl.
- nl Cogui sin. compl.
- nl Kággaba sin. compl.
- nl Köggaba sin. compl.
- nl Kogui sin. compl.
- pt cogui
- pt cágaba sin. compl.
- pt kággaba sin. compl.
- pt köggaba sin. compl.
- pt kogi sin. compl.
- pt kogui sin. compl.
- ru Кагаба
- ru Коги sin. compl.
- ru Когуи sin. compl.
- ru Кёггаба sin. compl.
- zh 科吉语
- zh 科基、卡加瓦、卡戈加瓦、科戈加瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els kogi viuen al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta, en una zona indígena que comparteixen amb els wiwa (especialment els malayo). Viuen als territoris més elevats i tenen molt poc contacte amb la societat majoritària.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
cagayan
cagayan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca gaddang
- ca cagayan sin. compl.
- ca gaddang cristià sin. compl.
- ar غادانغية
- cy Gaddang
- cy Cagayan sin. compl.
- cy Gaddang cristnogol sin. compl.
- de Gaddang
- de Cagayan sin. compl.
- de Christian Gaddang sin. compl.
- de Gadang sin. compl.
- en Gaddang
- en Cagayan sin. compl.
- en Christian Gaddang sin. compl.
- es gadango
- es cagayano sin. compl.
- es gaddang cristiano sin. compl.
- eu gaddangera
- eu cagayan sin. compl.
- eu gaddang sin. compl.
- eu gaddangera kristaua sin. compl.
- fr gaddang
- fr cagayan sin. compl.
- fr gaddang chrétien sin. compl.
- gl gaddang
- gl cagayan sin. compl.
- gl gaddang cristián sin. compl.
- gn gaddang
- gn gaddang cristiáno sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- it gaddang
- it cagayan sin. compl.
- it gaddang cristiano sin. compl.
- pt gaddang
- pt cagayano sin. compl.
- pt gaddang cristão sin. compl.
- zh 加丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
El terme gaddang (que no s'ha de confondre amb ga-dang) fa referència a un dels grups indígenes del nord de Luzon, on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els isinai, els kallahan i els ilongot.
La denominació gaddang deriva de ga, 'calor' o 'foc', i dang, 'cremar', i significa 'cremat pel sol'. Probablement, aquest nom fa referència al color de pell dels gaddang, més fosc que el d'altres grups indígenes de la regió.
Els parlants de gaddang generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
El gaddang és lingüísticament proper al ga-dang. De fet, hi ha autors que consideren que els ga-dang (també anomenats gaddang pagans) són un subgrup gaddang.
La denominació gaddang deriva de ga, 'calor' o 'foc', i dang, 'cremar', i significa 'cremat pel sol'. Probablement, aquest nom fa referència al color de pell dels gaddang, més fosc que el d'altres grups indígenes de la regió.
Els parlants de gaddang generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
El gaddang és lingüísticament proper al ga-dang. De fet, hi ha autors que consideren que els ga-dang (també anomenats gaddang pagans) són un subgrup gaddang.
cagayan de sulu
cagayan de sulu
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca jama mapun
- ca bajau cagayan sin. compl.
- ca cagayan de sulu sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ca cagayanon sin. compl.
- ca kagayan sin. compl.
- ca mapun sin. compl.
- ca orang cagayan sin. compl.
- ca pullon-mapun sin. compl.
- ca sama mapun sin. compl.
- cod pollon-mapun
- ar جاما مابون
- cy Jama mapun
- cy Bajau cagayan sin. compl.
- cy Cagayan de sulu sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- cy Cagayanon sin. compl.
- cy Kagayan sin. compl.
- cy Mapun sin. compl.
- cy Orang cagayan sin. compl.
- cy Pullon-mapun sin. compl.
- cy Sama mapun sin. compl.
- de Jama Mapun
- de Bajau Cagayan sin. compl.
- de Cagayan de Sulu sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- de Cagayanon sin. compl.
- de Kagayan sin. compl.
- de Mapun sin. compl.
- de Orang Cagayan sin. compl.
- de Pullon-Mapun sin. compl.
- de Sama Mapun sin. compl.
- en Jama Mapun
- en Bajau Kagayan sin. compl.
- en Cagayan sin. compl.
- en Cagayan de Sulu sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- en Cagayanon sin. compl.
- en Kagayan sin. compl.
- en Mapun sin. compl.
- en Orang sin. compl.
- en Pullon Mapun sin. compl.
- en Sama Mapun sin. compl.
- es jama mapun
- es bajau cagayan sin. compl.
- es cagayan de sulu sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- es cagayanon sin. compl.
- es kagayan sin. compl.
- es mapun sin. compl.
- es orang cagayan sin. compl.
- es pullon-mapun sin. compl.
- es sama mapun sin. compl.
- eu jama mapunera
- eu bajau cagayan sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu cagayanon sin. compl.
- eu jama mapun sin. compl.
- eu kagayan sin. compl.
- eu mapun sin. compl.
- eu orang cagayan sin. compl.
- eu pullon-mapun sin. compl.
- eu sama mapun sin. compl.
- eu suluko cagayanera sin. compl.
- fr jama mapun
- fr bajau sin. compl.
- fr cagayan sin. compl.
- fr cagayan de sulu sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- fr cagayanon sin. compl.
- fr kagayan sin. compl.
- fr mapun sin. compl.
- fr orang cagayan sin. compl.
- fr pullon-mapun sin. compl.
- fr sama mapun sin. compl.
- gl jama mapun
- gl bajau cagayan sin. compl.
- gl cagayan de sulu sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gl cagayanon sin. compl.
- gl kagayan sin. compl.
- gl mapun sin. compl.
- gl orang cagayan sin. compl.
- gl pullon-mapun sin. compl.
- gl sama mapun sin. compl.
- gn jama mapun
- gn bajau cagayan sin. compl.
- gn cagayan de sulu sin. compl.
- gn cagayano sin. compl.
- gn cagayanon sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- gn mapun sin. compl.
- gn orang cagayan sin. compl.
- gn pullon-mapun sin. compl.
- gn sama mapun sin. compl.
- it jama mapun
- it bajau cagayan sin. compl.
- it cagayan de sulu sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- it cagayanon sin. compl.
- it kagayan sin. compl.
- it mapun sin. compl.
- it orang cagayan sin. compl.
- it pullon-mapun sin. compl.
- it sama mapun sin. compl.
- pt jama mapun
- pt bajau cagayan sin. compl.
- pt cagayan de sulu sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- pt cagayanon sin. compl.
- pt kagayan sin. compl.
- pt mapun sin. compl.
- pt orang cagayan sin. compl.
- pt pullon-mapun sin. compl.
- pt sama mapun sin. compl.
- zh 贾马·马蓬语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definición
El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
cagayancillo
cagayancillo
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kagayanen
- ca cagayancillo sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ar كاغايانينية
- cy Kagayanen
- cy Cagayancillo sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- de Kagayanen
- de Cagayancillo sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- en Kagayanen
- en Cagayancillo sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- es kagayanen
- es cagayancillo sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- eu kagayanenera
- eu cagayancillo sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu kagayanen sin. compl.
- fr kagayanen
- fr cagayancillo sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- gl kagayanen
- gl cagayancillo sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gn kagayanen
- gn kagayano sin. compl.
- gn kagayansillo sin. compl.
- it kagayanen
- it cagayancillo sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- pt kagayanen
- pt cagayancillo sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- zh 卡加颜语
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El kagayanen s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kagayanen és la llengua dominant a l'illa de Cagayancillo i té un nombre important de parlants a la regió nord de la província de Palawan. Generalment, els parlants d'aquesta llengua tenen el tagal, el cuyonon o alguna altra llengua del grup visaia com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kagayanen s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kagayanen és la llengua dominant a l'illa de Cagayancillo i té un nombre important de parlants a la regió nord de la província de Palawan. Generalment, els parlants d'aquesta llengua tenen el tagal, el cuyonon o alguna altra llengua del grup visaia com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kagayanen s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
cagayano
cagayano
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca jama mapun
- ca bajau cagayan sin. compl.
- ca cagayan de sulu sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ca cagayanon sin. compl.
- ca kagayan sin. compl.
- ca mapun sin. compl.
- ca orang cagayan sin. compl.
- ca pullon-mapun sin. compl.
- ca sama mapun sin. compl.
- cod pollon-mapun
- ar جاما مابون
- cy Jama mapun
- cy Bajau cagayan sin. compl.
- cy Cagayan de sulu sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- cy Cagayanon sin. compl.
- cy Kagayan sin. compl.
- cy Mapun sin. compl.
- cy Orang cagayan sin. compl.
- cy Pullon-mapun sin. compl.
- cy Sama mapun sin. compl.
- de Jama Mapun
- de Bajau Cagayan sin. compl.
- de Cagayan de Sulu sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- de Cagayanon sin. compl.
- de Kagayan sin. compl.
- de Mapun sin. compl.
- de Orang Cagayan sin. compl.
- de Pullon-Mapun sin. compl.
- de Sama Mapun sin. compl.
- en Jama Mapun
- en Bajau Kagayan sin. compl.
- en Cagayan sin. compl.
- en Cagayan de Sulu sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- en Cagayanon sin. compl.
- en Kagayan sin. compl.
- en Mapun sin. compl.
- en Orang sin. compl.
- en Pullon Mapun sin. compl.
- en Sama Mapun sin. compl.
- es jama mapun
- es bajau cagayan sin. compl.
- es cagayan de sulu sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- es cagayanon sin. compl.
- es kagayan sin. compl.
- es mapun sin. compl.
- es orang cagayan sin. compl.
- es pullon-mapun sin. compl.
- es sama mapun sin. compl.
- eu jama mapunera
- eu bajau cagayan sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu cagayanon sin. compl.
- eu jama mapun sin. compl.
- eu kagayan sin. compl.
- eu mapun sin. compl.
- eu orang cagayan sin. compl.
- eu pullon-mapun sin. compl.
- eu sama mapun sin. compl.
- eu suluko cagayanera sin. compl.
- fr jama mapun
- fr bajau sin. compl.
- fr cagayan sin. compl.
- fr cagayan de sulu sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- fr cagayanon sin. compl.
- fr kagayan sin. compl.
- fr mapun sin. compl.
- fr orang cagayan sin. compl.
- fr pullon-mapun sin. compl.
- fr sama mapun sin. compl.
- gl jama mapun
- gl bajau cagayan sin. compl.
- gl cagayan de sulu sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gl cagayanon sin. compl.
- gl kagayan sin. compl.
- gl mapun sin. compl.
- gl orang cagayan sin. compl.
- gl pullon-mapun sin. compl.
- gl sama mapun sin. compl.
- gn jama mapun
- gn bajau cagayan sin. compl.
- gn cagayan de sulu sin. compl.
- gn cagayano sin. compl.
- gn cagayanon sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- gn mapun sin. compl.
- gn orang cagayan sin. compl.
- gn pullon-mapun sin. compl.
- gn sama mapun sin. compl.
- it jama mapun
- it bajau cagayan sin. compl.
- it cagayan de sulu sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- it cagayanon sin. compl.
- it kagayan sin. compl.
- it mapun sin. compl.
- it orang cagayan sin. compl.
- it pullon-mapun sin. compl.
- it sama mapun sin. compl.
- pt jama mapun
- pt bajau cagayan sin. compl.
- pt cagayan de sulu sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- pt cagayanon sin. compl.
- pt kagayan sin. compl.
- pt mapun sin. compl.
- pt orang cagayan sin. compl.
- pt pullon-mapun sin. compl.
- pt sama mapun sin. compl.
- zh 贾马·马蓬语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definición
El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
cagayano
cagayano
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kagayanen
- ca cagayancillo sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ar كاغايانينية
- cy Kagayanen
- cy Cagayancillo sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- de Kagayanen
- de Cagayancillo sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- en Kagayanen
- en Cagayancillo sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- es kagayanen
- es cagayancillo sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- eu kagayanenera
- eu cagayancillo sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu kagayanen sin. compl.
- fr kagayanen
- fr cagayancillo sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- gl kagayanen
- gl cagayancillo sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gn kagayanen
- gn kagayano sin. compl.
- gn kagayansillo sin. compl.
- it kagayanen
- it cagayancillo sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- pt kagayanen
- pt cagayancillo sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- zh 卡加颜语
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El kagayanen s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kagayanen és la llengua dominant a l'illa de Cagayancillo i té un nombre important de parlants a la regió nord de la província de Palawan. Generalment, els parlants d'aquesta llengua tenen el tagal, el cuyonon o alguna altra llengua del grup visaia com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kagayanen s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kagayanen és la llengua dominant a l'illa de Cagayancillo i té un nombre important de parlants a la regió nord de la província de Palawan. Generalment, els parlants d'aquesta llengua tenen el tagal, el cuyonon o alguna altra llengua del grup visaia com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kagayanen s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
cagayanon
cagayanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca jama mapun
- ca bajau cagayan sin. compl.
- ca cagayan de sulu sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ca cagayanon sin. compl.
- ca kagayan sin. compl.
- ca mapun sin. compl.
- ca orang cagayan sin. compl.
- ca pullon-mapun sin. compl.
- ca sama mapun sin. compl.
- cod pollon-mapun
- ar جاما مابون
- cy Jama mapun
- cy Bajau cagayan sin. compl.
- cy Cagayan de sulu sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- cy Cagayanon sin. compl.
- cy Kagayan sin. compl.
- cy Mapun sin. compl.
- cy Orang cagayan sin. compl.
- cy Pullon-mapun sin. compl.
- cy Sama mapun sin. compl.
- de Jama Mapun
- de Bajau Cagayan sin. compl.
- de Cagayan de Sulu sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- de Cagayanon sin. compl.
- de Kagayan sin. compl.
- de Mapun sin. compl.
- de Orang Cagayan sin. compl.
- de Pullon-Mapun sin. compl.
- de Sama Mapun sin. compl.
- en Jama Mapun
- en Bajau Kagayan sin. compl.
- en Cagayan sin. compl.
- en Cagayan de Sulu sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- en Cagayanon sin. compl.
- en Kagayan sin. compl.
- en Mapun sin. compl.
- en Orang sin. compl.
- en Pullon Mapun sin. compl.
- en Sama Mapun sin. compl.
- es jama mapun
- es bajau cagayan sin. compl.
- es cagayan de sulu sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- es cagayanon sin. compl.
- es kagayan sin. compl.
- es mapun sin. compl.
- es orang cagayan sin. compl.
- es pullon-mapun sin. compl.
- es sama mapun sin. compl.
- eu jama mapunera
- eu bajau cagayan sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu cagayanon sin. compl.
- eu jama mapun sin. compl.
- eu kagayan sin. compl.
- eu mapun sin. compl.
- eu orang cagayan sin. compl.
- eu pullon-mapun sin. compl.
- eu sama mapun sin. compl.
- eu suluko cagayanera sin. compl.
- fr jama mapun
- fr bajau sin. compl.
- fr cagayan sin. compl.
- fr cagayan de sulu sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- fr cagayanon sin. compl.
- fr kagayan sin. compl.
- fr mapun sin. compl.
- fr orang cagayan sin. compl.
- fr pullon-mapun sin. compl.
- fr sama mapun sin. compl.
- gl jama mapun
- gl bajau cagayan sin. compl.
- gl cagayan de sulu sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gl cagayanon sin. compl.
- gl kagayan sin. compl.
- gl mapun sin. compl.
- gl orang cagayan sin. compl.
- gl pullon-mapun sin. compl.
- gl sama mapun sin. compl.
- gn jama mapun
- gn bajau cagayan sin. compl.
- gn cagayan de sulu sin. compl.
- gn cagayano sin. compl.
- gn cagayanon sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- gn mapun sin. compl.
- gn orang cagayan sin. compl.
- gn pullon-mapun sin. compl.
- gn sama mapun sin. compl.
- it jama mapun
- it bajau cagayan sin. compl.
- it cagayan de sulu sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- it cagayanon sin. compl.
- it kagayan sin. compl.
- it mapun sin. compl.
- it orang cagayan sin. compl.
- it pullon-mapun sin. compl.
- it sama mapun sin. compl.
- pt jama mapun
- pt bajau cagayan sin. compl.
- pt cagayan de sulu sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- pt cagayanon sin. compl.
- pt kagayan sin. compl.
- pt mapun sin. compl.
- pt orang cagayan sin. compl.
- pt pullon-mapun sin. compl.
- pt sama mapun sin. compl.
- zh 贾马·马蓬语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definición
El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
