Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

bía

Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia

ca yuqui
ca bía sin. compl.
ca mbia sin. compl.
ca yuki sin. compl.
ca yukí sin. compl.
cod biá yë
ar يوكية
cy Yuqui
cy Bía sin. compl.
cy Mbia sin. compl.
cy Yuki sin. compl.
cy Yukí sin. compl.
de Yuqui
de Bía sin. compl.
de Mbia sin. compl.
de Yuki sin. compl.
de Yukí sin. compl.
en Yuqui
en Bia sin. compl.
en Mbia sin. compl.
en Yuki sin. compl.
es yuqui
es bía sin. compl.
es mbia sin. compl.
es yuki sin. compl.
es yukí sin. compl.
eu yuquiera
eu bía sin. compl.
eu mbia sin. compl.
eu yuki sin. compl.
eu yukí sin. compl.
fr yuqui
fr bía sin. compl.
fr mbia sin. compl.
fr yuki sin. compl.
fr yukí sin. compl.
gn juki
gn bía sin. compl.
gn mbia sin. compl.
gn yuki sin. compl.
gn yukí sin. compl.
it yuqui
it bía sin. compl.
it mbia sin. compl.
it yuki sin. compl.
it yukí sin. compl.
ja ユキ語
ja ビア語、ムビア語 sin. compl.
nl Yuqui
nl Bía sin. compl.
nl Mbía sin. compl.
nl Yuki sin. compl.
nl Yukí sin. compl.
pt yuqui
pt bía sin. compl.
pt mbia sin. compl.
pt yuki sin. compl.
pt yukí sin. compl.
ru Юки
ru Биа sin. compl.
ru Быа sin. compl.
ru Мбиа sin. compl.
ru Мбыа sin. compl.
zh 尤基语
zh 尤基、尤济、比亚、姆比亚 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia

Definición

No s'ha de confondre amb el yuki de l'Amèrica del Nord, llengua extingida.

La llengua yuqui s'assembla molt al sirionó i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.

El nom autòcton biá yë significa 'llengua de la gent'. Els yuquis s'autodenominen biá, però actualment accepten el nom que els van assignar els blancs.

Fa uns 50 anys els yuquis es van escindir en dos grups, un dels quals viu encara aïllat (una dotzena d'individus). L'altre, instal·lat a la missió del riu Chimoré, va començar a mantenir relacions estables amb la població no indígena a final de la dècada de 1960. Aquest grup inclou també els yuquis que habitaven prop del riu Ichilo.

Hi ha una gramàtica yuqui en anglès i un diccionari yuqui-anglès.

bicolano

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

ca bikol
ca bicolano sin. compl.
cod bikol
ar بيكولية
cy Bikol
cy Bicol sin. compl.
cy Bicolano sin. compl.
cy Bikolano sin. compl.
de Bikolano
de Bicol sin. compl.
de Bicolano sin. compl.
de Bikol sin. compl.
en Bicol
en Bicolano sin. compl.
en Bikol sin. compl.
en Bikolano sin. compl.
es bicol
es bicolano sin. compl.
es bikol sin. compl.
es bikolano sin. compl.
eu bikolera
eu bicol sin. compl.
eu bicolano sin. compl.
eu bikolano sin. compl.
fr bicolano
fr bicol sin. compl.
fr bikol sin. compl.
fr bikolano sin. compl.
gl bicol
gl bicolano sin. compl.
gl bicolo sin. compl.
gl bikolano sin. compl.
gn vikol
gn bikolano sin. compl.
gn vicol sin. compl.
gn vikoláno sin. compl.
it bikol
it bicol sin. compl.
it bicolano sin. compl.
it bikolano sin. compl.
ja ビコール語
ja ビコル語 sin. compl.
ja ビコラノ語 sin. compl.
nl Bikol
nl Bicol sin. compl.
nl Bicolano sin. compl.
nl Bikolano sin. compl.
pt bicolano
pt bicol sin. compl.
pt bikol sin. compl.
pt bikolano sin. compl.
ru Бикольский
ru Бикол sin. compl.
ru Викол sin. compl.
ru Биколь sin. compl.
ru Биколано sin. compl.
zh 比科尔
zh 比科尔、比科拉诺 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición

El bikol és la cinquena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 parlants nadius), el cebuano, (15.150.000), l'ilocano (6.000.000) i el híligaynon (5.600.000).

El terme bicolano s'ha utilitzat tradicionalment per a referir-se a tots els habitants de la península Bicol i l'illa de Catanduanes, malgrat les importants diferències lingüístiques que hi existeixen.

El bikol sovint es considera una única llengua. Hi ha autors, però, que el tracten com un grup integrat per quatre llengües independents: el bikol estàndard (també anomenat bikol naga i que s'utilitza com a llengua franca a tota la regió), el bikol rinconada (o bikol Iriga), el bikol albay (que inclou les varietats buhi, daraga, libon, oas i ligao) i el bikol catanduanes.

L'àrea lingüística del bikol limita al nord amb el tagal i al sud amb diverses llengües visaia, entre les quals podem destacar el masbatenyo i el sorsogon.

bida

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

ca mankon
ca bida sin. compl.
de Ngemba
de Alatening sin. compl.
de Anyang sin. compl.
de Mankon sin. compl.
en Mankon
en Vida sin. compl.
es mankon
es vida sin. compl.
eu mankon
eu vida sin. compl.
fr mankon
fr ngemba sin. compl.
fr vida sin. compl.
gl mankon
gl vida sin. compl.
it mankon
it vida sin. compl.
nl Mankon
nl Ngemba sin. compl.
nl Vida sin. compl.
pt mankon
pt vida sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definición

El mankon forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin. Alguns autors consideren que el mankon no és una llengua diferenciada sinó un dels dialectes que formarien la llengua ngemba.

Els parlants de mankon generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun, llengües utilitzades amb persones d'altres comunitats lingüístiques. Malgrat que l'ús d'aquestes dues llengües està augmentant entre les generacions més joves, els mankons mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a l'entorn familiar i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic.

bielorús

Indoeuropea > Eslava > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Polònia, Europa > Ucraïna

ca belarús
ca bielorús
cod belaruskaja mova
cod belaruski
ar البلاروسية
cy Bielorwseg
de Weißrussisch
en Belarusian
es bielorruso
eu bielorrusiera
fr biélorusse
gl bielorruso
gn vielorúso
it bielorusso
ja ベラルーシ語
nl Wit-Russisch
oc bielorús
pt bielorrusso
ru Белорусский язык
sw Byelorussian
tmh Tabyelurust
zh 白俄罗斯语

Indoeuropea > Eslava > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Letònia, Europa > Lituània, Europa > Polònia, Europa > Ucraïna

Definición

El belarús ocupa una posició intermèdia entre el rus i l'ucraïnès, les altres dues llengües eslaves orientals, i, a més, presenta certs trets que l'acosten al polonès.

La llengua va renéixer com a eina literària a mitjan segle XIX, amb una llengua estàndard basada en el parlar de Minsk. En aquesta època, i fins al principi del segle XX, s'utilitzaven per a escriure'l tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. El règim soviètic en va dur l'oficialització i una certa florida, però la primacia atorgada al rus, oficial a tot l'estat, en va entrebancar sempre la normalització i va mantenir la població bilingüitzada.

L'ús de l'alfabet ciríl·lic va esdevenir exclusiu. Tot i que el belarús va ser declarat única llengua oficial amb la dissolució de la Unió Soviètica i la independència del país (1991), la preeminència del rus va ser restablerta pel govern autoritari que al cap de poc va pujar al poder, que el va tornar a proclamar cooficial.

bikol

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

ca bikol
ca bicolano sin. compl.
cod bikol
ar بيكولية
cy Bikol
cy Bicol sin. compl.
cy Bicolano sin. compl.
cy Bikolano sin. compl.
de Bikolano
de Bicol sin. compl.
de Bicolano sin. compl.
de Bikol sin. compl.
en Bicol
en Bicolano sin. compl.
en Bikol sin. compl.
en Bikolano sin. compl.
es bicol
es bicolano sin. compl.
es bikol sin. compl.
es bikolano sin. compl.
eu bikolera
eu bicol sin. compl.
eu bicolano sin. compl.
eu bikolano sin. compl.
fr bicolano
fr bicol sin. compl.
fr bikol sin. compl.
fr bikolano sin. compl.
gl bicol
gl bicolano sin. compl.
gl bicolo sin. compl.
gl bikolano sin. compl.
gn vikol
gn bikolano sin. compl.
gn vicol sin. compl.
gn vikoláno sin. compl.
it bikol
it bicol sin. compl.
it bicolano sin. compl.
it bikolano sin. compl.
ja ビコール語
ja ビコル語 sin. compl.
ja ビコラノ語 sin. compl.
nl Bikol
nl Bicol sin. compl.
nl Bicolano sin. compl.
nl Bikolano sin. compl.
pt bicolano
pt bicol sin. compl.
pt bikol sin. compl.
pt bikolano sin. compl.
ru Бикольский
ru Бикол sin. compl.
ru Викол sin. compl.
ru Биколь sin. compl.
ru Биколано sin. compl.
zh 比科尔
zh 比科尔、比科拉诺 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición

bikom

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

ca kom
ca bamekon sin. compl.
ca bikom sin. compl.
ca kong sin. compl.
ca nkom sin. compl.
cod itanikom
de Kom
de Bamekon sin. compl.
de Bikom sin. compl.
de Kong sin. compl.
en Kom
en Bamekon sin. compl.
en Bikom sin. compl.
en Kong sin. compl.
en Nkom sin. compl.
es kom
es bamekon sin. compl.
es bikom sin. compl.
es kong sin. compl.
es nkom sin. compl.
eu kom
eu bamekon sin. compl.
eu bikom sin. compl.
eu kong sin. compl.
eu nkom sin. compl.
fr kom
fr bamekom sin. compl.
fr bikom sin. compl.
fr itangikom sin. compl.
fr kong sin. compl.
gl kom
gl bamekon sin. compl.
gl bikom sin. compl.
gl kong sin. compl.
gl nkom sin. compl.
it kom
it bamekon sin. compl.
it bikom sin. compl.
it kong sin. compl.
it nkom sin. compl.
nl Kom
nl Bamekom sin. compl.
nl Bikom sin. compl.
nl Itangikom sin. compl.
nl Kong sin. compl.
pt kom
pt bamekon sin. compl.
pt bikom sin. compl.
pt kong sin. compl.
pt nkom sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definición

El kom es parla al sud-oest del Camerun i és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el lamnso'. La concentració demogràfica dels parlants de kom i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults; però els infants generalment són monolingües en kom.

El kom s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.

Aquesta llengua presenta manlleus de l'anglès, entre els quals lâm de lamp 'làmpara de querosè'; lȗm de room 'habitació d'una casa'; nfamasi literalment 'vuits' (eights, en anglès) però utilitzat per a referir-se a la sida (aids, en anglès).

bilaan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

ca blaan
ca bilaan sin. compl.
ar بلانية
cy Blaan
cy Bilaan sin. compl.
de Blaan
de Bilaan sin. compl.
en Blaan
en Bilaan sin. compl.
es bilano
es bilaan sin. compl.
eu blaanera
eu bilaan sin. compl.
eu blaan sin. compl.
fr blaan
fr bilaan sin. compl.
gl blaan
gl bilaan sin. compl.
gn vlaan
gn vilaan sin. compl.
it blaan
it bilaan sin. compl.
pt blaan
pt bilaan sin. compl.
zh 布拉安语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines

Definición

El terme blaan fa referència a un dels grups indígenes del sud de Mindanao, on també viuen els tboli, els bagobo i els tiruray.

El territori tradicional dels blaan se situa a les muntanyes que hi ha darrere la costa occidental del golf de Davao. Recentment, s'han establert a les zones costeneres.

Podem distingir diversos subgrups blaan: 1) tagalagad, 2) tagcogon, 3) buluan, 4) biraan, 5) vilanes i 6) balud. La llengua blaan és lingüísticament propera al tboli, parlat a la zona occidental de Cotabato del sud.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els blaan s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups tiruray, tboli, mansaka, mandaya, subanen i manobo.

binatak

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

ca batak
ca babuyan sin. compl.
ca batak palawan sin. compl.
ca batako sin. compl.
ca binatak sin. compl.
ca tinitianes sin. compl.
ar باتاكية
cy Batak
cy Babuyan sin. compl.
cy Batak palawan sin. compl.
cy Batako sin. compl.
cy Binatak sin. compl.
cy Tinitianes sin. compl.
de Batak
de Babuyan sin. compl.
de Batac sin. compl.
de Batak Palawan sin. compl.
de Batako sin. compl.
de Binatak sin. compl.
de Tinitianes sin. compl.
en Batak
en Babuyan sin. compl.
en Batac sin. compl.
en Binatak sin. compl.
en Palawan Batak sin. compl.
en Tinitianes sin. compl.
es bataco
es babuyano sin. compl.
es batak palawano sin. compl.
es batako sin. compl.
es binatak sin. compl.
es tinitianes sin. compl.
eu batakera
eu babuyan sin. compl.
eu batak sin. compl.
eu batak palawan sin. compl.
eu batako sin. compl.
eu binatak sin. compl.
eu tinitianes sin. compl.
fr batak
fr babuyan sin. compl.
fr batak palawan sin. compl.
fr batako sin. compl.
fr binatak sin. compl.
fr tinitianes sin. compl.
gl batak
gl babuyan sin. compl.
gl batak palawan sin. compl.
gl batako sin. compl.
gl binatak sin. compl.
gl tinitianes sin. compl.
gn vatak
gn batak palawan sin. compl.
gn tinitianes sin. compl.
gn vatako sin. compl.
gn vavuyan sin. compl.
gn vinatak sin. compl.
it batak
it babuyan sin. compl.
it batak palawan sin. compl.
it batako sin. compl.
it binatak sin. compl.
it tinitianes sin. compl.
pt batak
pt babuyan sin. compl.
pt batak palawano sin. compl.
pt batako sin. compl.
pt binatak sin. compl.
pt tinitianes sin. compl.
zh 巴塔克语
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición

El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

bini

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria

ca edo
ca addo sin. compl.
ca benin sin. compl.
ca bini sin. compl.
ca oviedo sin. compl.
ca ovioba sin. compl.
cod èdó
ar إيدو
cy Edo
cy Addo sin. compl.
cy Benin sin. compl.
cy Bini sin. compl.
cy Oviedo sin. compl.
cy Ovioba sin. compl.
de Edo
de Addo sin. compl.
de Benin sin. compl.
de Bini sin. compl.
de Oviedo sin. compl.
de Ovioba sin. compl.
en Edo
en Addo sin. compl.
en Benin sin. compl.
en Bini sin. compl.
en Oviedo sin. compl.
en Ovioba sin. compl.
es edo
es addo sin. compl.
es benin sin. compl.
es bini sin. compl.
es oviedo sin. compl.
es ovioba sin. compl.
eu edoera
eu addo sin. compl.
eu benin sin. compl.
eu bini sin. compl.
eu edo sin. compl.
eu oviedo sin. compl.
eu ovioba sin. compl.
fr édo
fr addo sin. compl.
fr benin sin. compl.
fr bini sin. compl.
fr oviedo sin. compl.
fr ovioba sin. compl.
gl edo
gl addo sin. compl.
gl benin sin. compl.
gl bini sin. compl.
gl oviedo sin. compl.
gl ovioba sin. compl.
gn edo
gn addo sin. compl.
gn oviedo sin. compl.
gn ovioba sin. compl.
gn venin sin. compl.
gn vini sin. compl.
it edo
it addo sin. compl.
it benin sin. compl.
it bini sin. compl.
it oviedo sin. compl.
it ovioba sin. compl.
ja エド語
ja アッド語、ベニン語、ビニ語、オビエド語、オビオバ語 sin. compl.
nl Edo
nl Addo sin. compl.
nl Benin sin. compl.
nl Bini sin. compl.
nl Oviedo sin. compl.
nl Ovioba sin. compl.
pt edo
pt addo sin. compl.
pt benin sin. compl.
pt bini sin. compl.
pt oviedo sin. compl.
pt ovioba sin. compl.
ru Эдо
ru Бини sin. compl.
ru Аддо sin. compl.
ru Овейдо sin. compl.
ru Овиоба sin. compl.
zh 埃多语
zh 比尼、贝宁、阿多、奥维耶多、奥维奥巴 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria

Definición

A més de l'edo, a l'estat d'Edo s'hi parlen unes disset llengües, de les quals les més parlades són l'esan, l'afemai i l'ijaw.

L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.

Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.

binisaya

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

ca waray
ca binisaya sin. compl.
ca samarà sin. compl.
ca samareño sin. compl.
ca varái-varái sin. compl.
ca warai-warai sin. compl.
cod waráy
cod wáray-wáray
cod winaray
ar واراي
cy Waray
cy Binisaya sin. compl.
cy Samar-leyte sin. compl.
cy Samarà sin. compl.
cy Samareño sin. compl.
cy Varái-varái sin. compl.
de Waray-Waray
de Binisaya sin. compl.
de Samar-Leyte sin. compl.
de Samaran sin. compl.
de Samareno sin. compl.
de Waray sin. compl.
de Wáray-Wáray sin. compl.
de Winaray sin. compl.
en Waray
en Binisaya sin. compl.
en Samar-Leyte sin. compl.
en Samaran sin. compl.
en Samareño sin. compl.
en Waray-Waray sin. compl.
es varay
es binisaya sin. compl.
es samar-leyte sin. compl.
es samarà sin. compl.
es samareño sin. compl.
es varái-varái sin. compl.
es waray sin. compl.
eu waray
eu binisaya sin. compl.
eu samar-leyte sin. compl.
eu samarà sin. compl.
eu samareño sin. compl.
eu varái-varái sin. compl.
fr waray-waray
fr binisaya sin. compl.
fr samar-leyte sin. compl.
fr samaran sin. compl.
fr samareño sin. compl.
fr samarnon sin. compl.
fr varái-varái sin. compl.
fr winaray sin. compl.
gl waraio
gl binisaya sin. compl.
gl samar-leyte sin. compl.
gl samarán sin. compl.
gl samareño sin. compl.
gl varaio-varaio sin. compl.
gn varay
gn samar-leyte sin. compl.
gn samarà sin. compl.
gn samareño sin. compl.
gn varái-varái sin. compl.
gn vinisaya sin. compl.
it waray
it binisaya sin. compl.
it samar-leyte sin. compl.
it samarà sin. compl.
it samareño sin. compl.
it varái-varái sin. compl.
ja ワライ語
ja ウィナライ語、レイテ・サマル語 sin. compl.
nl Waray
nl Samar-Leyte sin. compl.
nl Samaraans sin. compl.
nl Samareño sin. compl.
nl Varái-Varái sin. compl.
pt waray
pt binisaya sin. compl.
pt samar-leyte sin. compl.
pt samarano sin. compl.
pt samareño sin. compl.
pt varái-varái sin. compl.
ru Варай-варай
ru Варай sin. compl.
ru Бинисая sin. compl.
ru Самарнон sin. compl.
ru Самарский sin. compl.
ru Самар-лейте sin. compl.
zh 瓦莱
zh 瓦莱-瓦莱、萨马尔-莱特、萨马雷诺、萨马拉、比尼萨亚 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición

El waray és la sisena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000) i el bikol (4.500.000).

El waray és un dels grups lingüístics majoritaris de les illes Samar i Leyte (regió Visayas orientals), concretament de les províncies de Samar oriental (on constitueix la primera comunitat lingüística), Leyte, Samar i Biliran (províncies on és una de les llengües majoritàries, juntament amb el cebuano), i Samar del nord (on és una de les llengües més parlades, juntament amb l'abaknon).

Aquesta llengua és lingüísticament molt pròxima al sorsogon waray, també anomenat sorsogon bikol (185.000 parlants a la província de Sorsogon del sud). Totes dues llengües formen part del grup visaia central, el qual és especialment proper al grup visaia occidental (cuyonon, binisaya, aklanón, kinaray).

Hi ha autors que identifiquen el waray, el cebuano i el híligaynon com una sola llengua, anomenada visaia.