Back to top
  • ca  broma, n f
  • es  bruma
  • fr  brume
  • en  mist

Climatologia

Definición
Suspensió a l'atmosfera de gotetes d'aigua líquida i de cristalls de glaç prop de la superfície terrestre, que permet una visibilitat superior a un quilòmetre i inferior a dos quilòmetres.

Nota

  • S'aplica especialment a la boirina que es forma sobre el mar.
  • ca  bruguerar, n m
  • ca  bruguera, n f sin. compl.
  • es  brezal
  • fr  bruyère
  • en  heather

Biogeografia

Definición
Bosquina més o menys alta dominada pels brucs.
  • ca  bruguerar, n m
  • ca  bruguera, n f sin. compl.
  • es  brezal
  • fr  bruyère
  • en  heather

Biogeografia

Definición
Bosquina més o menys alta dominada pels brucs.
  • ca  brúixola, n f
  • ca  búixola, n f
  • es  brújula
  • fr  boussole
  • en  compass

Investigació

Definición
Instrument d'orientació consistent en una agulla imantada que gira lliurement i assenyala el nord magnètic.
  • ca  brunificació, n f
  • es  empardecimiento
  • fr  brunification
  • fr  brunisation
  • fr  brunissement
  • en  browning
  • en  darkening

Ciència del sòl

Definición
Procés de pedogènesi propi d'àrees boscoses de climes temperats, en què la meteorització d'òxids de ferro permet la formació de complexos insolubles de color bru constituïts per humus mull, argiles i ferro.

Nota

  • La brunificació és típica de sòls de boscos caducifolis de clima atlàntic o de clima mediterrani humit de muntanya.
  • ca  bufador, n m
  • es  bufadero
  • es  bufón
  • es  sopladero
  • fr  cheminée de jaillissement
  • fr  soufflard
  • en  blowhole

Geomorfologia

Definición
Forat a les roques properes al mar per on surt aire o els esquitxos d'aigua impulsats per les ones a manera de guèisers.
  • ca  albufera, n f
  • ca  bufera, n f sin. compl.
  • es  albufera
  • fr  lagune
  • en  lagoon

Hidrologia

Definición
Àrea d'aigua soma disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues.
  • ca  brúixola, n f
  • ca  búixola, n f
  • es  brújula
  • fr  boussole
  • en  compass

Investigació

Definición
Instrument d'orientació consistent en una agulla imantada que gira lliurement i assenyala el nord magnètic.