Paraules de mar

Mida pròpia de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passes, i a Barcelona és igual a 1,555 m.

Part de l'arbre d'una barca que va del banc d'arborar a la metxa.

Braç de mar entre dues illes, o entre una illa i el continent.

En una embarcació, cap penjat a un pal o col·locat horitzontalment entre dos pals que duu amarrat un aparell per elevar càrregues molt pesants.

Cap que va cosit a la ralinga de la baluma de les cangrees de cortina i que passa per uns bossells cosits a la mitjania de cada terç de la verga, i d'aquests, mitjançant d'altres, a coberta, al peu del pal.

Barra que, situada prop de la borda d'una nau juntament amb d'altres, serveix per formar una mena de barana.

Vela rectangular que en un dels seus punys disposa d'una anella que abraça l'arbre i d'una drissa que passa per la politja del calcés, l'oposat del mateix costat queda aferrat en el banc al peu de l'arbre, es completa amb una perxa posada en diagonal que surt d'aquest lloc i va a parar a l'angle oposat; en el quart punt es manega l'escota.

Vela de messana triangular, semblant a la bermudiana, que empraven les barques de mitjana i altres embarcacions d'aparell llatí amb temps dur.

Planta anual que s'utilitza i es prepara per fer lones i tota mena de caps.

Vela de tallant de forma trapezial que s'enverga al pal, la botavara i el pic.