Diccionari nàutic

Peça de suro més petita que la lleva, que va lligada entre cada dues sirgues de l'art de terra.

Corda gruixuda d'espart que s'utilitza especialment per a guarnir un aparell i per a estirar una embarcació cap a terra.

Corda més prima i curta que el llibant però més gruixuda que el xinyell, per a subjectar o pujar objectes més lleugers.

Principi de dret internacional que estableix que en temps de pau la mar, excepte les aigües interiors i la mar territorial, no pot ésser objecte d'apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat.

Dret a la lliure navegació per aigües jurisdiccionals i per aigües que no són propietat de cap estat.

Obertura situada a la cara inferior dels medissos d'una barca que permet el pas de l'aigua que fa el buc fins al dull existent a partir de la popa de l'embarcació.

Llibre que porten els vaixells, en el qual es fa constar la quantitat i natura de les mercaderies i el nom dels passatgers, si en porten.

Llibre que hi ha a la cambra de derrota d'un vaixell en el qual cada oficial apunta totes les incidències quan ha acabat la guàrdia.

Publicació que enumera els fars, amb les seves posicions, les seves intensitats lluminoses i les seves característiques, amb la finalitat de facilitar-ne a la identificació en cas de boira.

Llibre que conté els diferents règims de fer la feina a escarada dels obrers portuaris, els règims dels quals varien segons el producte que calgui manipular.