desnuament
desnuament
- ca desnuament, n m
- es desnudamiento
Definición
Acció de desnuar o de desnuar-se.
desnuar
desnuar
- ca desnuar, v tr
- es desnudar
Definición
Fer cessar d'estar nuat.
desobedient
desobedient
- ca desobedient, adj
- es desobediente
Definición
Que és lent a obeir el timó, ja sigui per defecte de construcció o per circumstàncies accidentals.
desobeir
desobeir
- ca desobeir, v intr
- es desobedecer el timón
Definición
Tardar a respondre el vaixell.
desobeir
desobeir
- ca desobeir, v intr
- es desobedecer
Definición
Virar un vaixell a la banda oposada a la qual hom vol caure.
desormeig
desormeig
- ca desaparellament, n m
- ca desaparell, n m sin. compl.
- ca desormeig, n m sin. compl.
- es desaparejamiento
Definición
Acció i efecte de desaparellar.
desormejar
desormejar
- ca desaparellar, v tr
- ca desormejar, v tr sin. compl.
- ca despullar, v tr sin. compl.
- es desaparejar
Definición
Treure l'aparell d'un vaixell, totalment o parcialment.
desoxidació
desoxidació
- ca desoxidació, n f
- es desoxidación
Definición
Tractament practicat a un metall en estat sòlid dins d'una atmosfera gasosa reductiva.
desoxidació
desoxidació
- ca desoxidació, n f
- es desoxidación
Definición
Acció o efecte de desoxidar.
desoxidant
desoxidant
- ca desoxidant, n m
- es desoxidante
Definición
Producte emprat per a eliminar l'oxigen, generalment en forma d'òxid, d'una substància.
