Diccionari nàutic

Cadascun dels dos regruixos de fusta que envolten la barca, un a la part superior i l'altre prop dels embornals.

Cadascuna de les voltes de la beta d'un aparell.

Unió de filàstiques retortes que formen com una corda i que serveix per a fer altres cardes i caps.

Barra de ferro amb què es fan les gasses de les bigotes.

Estopa preparada en forma de metxa i llesta per a la seva ocupació en el calafatament de les costures de les taules del folre.

Barrera de sorra, còdols i llim disposada paral·lelament a la línia de costa, formada per l'acció combinada de les onades, les marees i els corrents marins, i que pot arribar a tancar masses d'aigua, amb formació d'albuferes i llacunes.

Tempesta que generalment sobreviu alguns dies abans i després de l'equinocci.

Temporals que es produeixen repetidament al principi de la tardor i que poden ésser perillosos per a la navegació.

Corb marí.

Constel·lació boreal, l'estel principal de la qual és actualment molt pròxim al pol celeste nord, motiu pel qual rep el nom de Polar.