collar
collar
- ca collar, n m
Definición
Peça en forma d'anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d'altres mantenint-los units estretament entre ells.
collar
collar
- ca collar, v tr
- es collar
Definición
Plegar i aferrar una vela a la verga o a la botavara, afermant-la amb un plegador o amb els botafions pertinents.
collar d'una biela
collar d'una biela
- ca collar d'una biela, n m
Definición
Extrem d'una biela que fa de coixinet, on s'instal·la i volta l'excèntrica.
collar de la boca del cranc
collar de la boca del cranc
- ca collar de la boca del cranc, n m
- es collar de cangreja
Definición
Cercle o congreny de fusta que envolta un arbre mestre, on es recolza la boca de la botavara.
collar de raca
collar de raca
- ca collar de raca, n m
- ca racament, n m sin. compl.
Definición
Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment.
collar les bites
collar les bites
- ca collar les bites, v intr
Definición
Donar voltes a les bites amb un cap.
collar un caragol
collar un caragol
- ca collar un caragol, v intr
- ca collar un pern, v intr
- es atornillar
Definición
Estrènyer un pern o un caragol.
collar un pern
collar un pern
- ca collar un caragol, v intr
- ca collar un pern, v intr
- es atornillar
Definición
Estrènyer un pern o un caragol.
collaret
collaret
- ca collaret, n m
Definición
Gassa en els extrems alts i baixos d'un estai major.
collarí
collarí
- ca collarí, n m
- es collarín
Definición
Abraçadora o peça en forma de U que es col·loca a la mampara de les embarcacions.
