boca de mar
boca de mar
- ca boca de mar, n f
- es boca de mar
Definición
Entrada des de la mar, especialment a un canal, a un estret o a una badia.
boca de tenalla
boca de tenalla
- ca boca de tenalla, n f
- es boca de tenazas
Definición
Anell de fusta que es clava a les cobertes, que té el mateix diàmetre que l'enfogonament dels pals, i que serveix per a evitar que hi entri aigua.
boca del combés
boca del combés
- ca boca del combés, n f
- es boca del combés
Definición
Gran obertura en la coberta dels navilis i fragates, entre el pal trinquet i el pal major.
boca del compàs
boca del compàs
- ca boca del compàs, n f
- es boca de un compás
Definición
Distància o obertura entre las puntes d'un compàs.
boca del port
boca del port
- ca boca del port, n f
- es boca de puerto
Definición
Entrada del port.
bocabarra
bocabarra
- ca bocabarra, n f
- es bocabarra
Definición
Forat, especialment de la cabota d'un argue, pel qual s'introdueixen els caps de les barres que serveixen per a fer-lo giravoltar.
bocal
bocal
- ca bocal, n m
- es bocal
Definición
Taula de fusta del folre exterior d'una embarcació menor, que va situada immediatament sota la cinta.
bocana
bocana
- ca bocana, n f
- ca gola, n f
- es garganta
Definición
Pas estret d'entrada a certs indrets, especialment a un port o un canal.
bocana d'una nansa
bocana d'una nansa
- ca bocana d'una nansa, n f
- es bocana de una nasa
Definición
Part interior d'una nansa de pesca per on entra el peix.
bocí de l'anguila
bocí de l'anguila
- ca bocí de l'anguila, n m
Definición
Coixinet de fusta quadrat, posat damunt el llit de l'anguila de varar barques, que serveix de suport a la vorera superior de la barana de l'anguila.
