braguer
braguer
- ca braguer, n m
- es braguero
Definición
Part del mig de les veles quadres cap a la ralinga del pujament.
braguer
braguer
- ca braguer, n m
- es braguero
Definición
Tros de cap gruixut, fet ferm pels extrems a l'amura, que passa per les argolles de les curenyes i que subjecta el canó en el retrocés.
braguer
braguer
- ca braguer, n m
- es braguero
Definición
Cap resistent amb què s'avara un vaixell, passant-lo doble per la popa i virant-hi amb cabrestant fix a terra.
bragueta
bragueta
- ca bragueta, n f
- es bragueta
Definición
Corda menuda per a caçar la vela llatina a l'altura del gràtil quan fa vent.
bram
bram
- ca bram, n m
- ca bramul, n m
- es bramido
- es rugido
Definición
Soroll intens i eixordador del vent tempestuós o de la mar esvalotada.
bramar
bramar
- ca bramar, v intr
Definición
Fer soroll estrepitós especialment el vent o la mar quan estan violentament agitats.
bramul
bramul
- ca bram, n m
- ca bramul, n m
- es bramido
- es rugido
Definición
Soroll intens i eixordador del vent tempestuós o de la mar esvalotada.
branca
branca
- ca branca, n f
Definición
Part corba de la roda, per darrere del tallamar i per davant de la contraroda.
branda
branda
- ca branda, n f
Definición
Llitera a proa de la barca.
brandada
brandada
- ca brandada, n f
- ca brandeig, n m sin. compl.
- es balance
Definición
Acció i efecte de brandar.
