Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "mabre" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- es herrera
- es mabra
- fr marbré
- en striped seabream
- nc Lithognathus mormyrus
<Peixos>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mabre, n m
- ca mabres, n m pl sin. compl.
- ca mabret, n m sin. compl.
- ca mabritxol [cria], n m sin. compl.
- ca mabritxol [jove], n m sin. compl.
- ca mabró [petit], n m sin. compl.
- ca marbre, n m sin. compl.
- ca mabra, n f var. ling.
- ca mábre, n m var. ling.
- ca mabritjol [cria], n m var. ling.
- ca mabritjol [jove], n m var. ling.
- ca màrbol, n m var. ling.
- ca màrmol, n m var. ling.
- nc Lithognathus mormyrus
- nc Lithognatus mormyrus var. ling.
- nc Pagellus mormyrus var. ling.
- nc Sparus Mormyrus var. ling.
- es erla
- es herrera
- es mabra
- es mármol
- es terrera
- fr marbré
- en striped seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xucla vera, n f
- ca caramel, n m sin. compl.
- ca caua, n f sin. compl.
- ca caua [mascle], n f sin. compl.
- ca gèl·lera [mascle], n f sin. compl.
- ca gerla, n f sin. compl.
- ca gerla [mascle], n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca joglars, n m pl sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca mena, n f sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca mora [mascle], n f sin. compl.
- ca moro [mascle], n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla [femella], n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blanca [femella], n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla blava [mascle], n f sin. compl.
- ca xucla d'estiu, n f sin. compl.
- ca xucla d'hivern, n f sin. compl.
- ca xucla guindana, n f sin. compl.
- ca xucla vermella, n f sin. compl.
- ca xucles, n f pl sin. compl.
- ca cahua, n f var. ling.
- ca chucla, n f var. ling.
- ca gét-lara, n f var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca juglans, n m pl var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca mata-soldad, n m var. ling.
- ca matasoldados, n m var. ling.
- ca matasoldat, n m var. ling.
- ca matasoldats, n m var. ling.
- ca mate saldut, n m var. ling.
- ca móra, n f var. ling.
- ca mòra, n f var. ling.
- ca samris, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xúcla, n f var. ling.
- ca xúcla vera, n f var. ling.
- ca xuclae, n f var. ling.
- ca xucle, n f var. ling.
- nc Spicara maena
- nc Maena maena var. ling.
- nc Maena osbeckii var. ling.
- nc Maena vulgaris var. ling.
- nc Mena vulgaris var. ling.
- nc Moena jus-culum var. ling.
- nc Moena jusculum var. ling.
- nc Moena osbeckii var. ling.
- nc Moena vomerina var. ling.
- nc Moena vulgaris var. ling.
- nc Smaris chryselis var. ling.
- nc Sparus zebra var. ling.
- nc Spicara flexuosa var. ling.
- nc Spicara maena flexuosa var. ling.
- nc Spicara maena maena var. ling.
- es chucla
- es chucla, n f
- es garro
- es mabre
- es mena
- fr gerle
- fr mendole
- en blotched picarel
<Peixos > Centracàntids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xucla vera, n f
- ca caramel, n m sin. compl.
- ca caua, n f sin. compl.
- ca caua [mascle], n f sin. compl.
- ca gèl·lera [mascle], n f sin. compl.
- ca gerla, n f sin. compl.
- ca gerla [mascle], n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca joglars, n m pl sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca mena, n f sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca mora [mascle], n f sin. compl.
- ca moro [mascle], n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla [femella], n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blanca [femella], n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla blava [mascle], n f sin. compl.
- ca xucla d'estiu, n f sin. compl.
- ca xucla d'hivern, n f sin. compl.
- ca xucla guindana, n f sin. compl.
- ca xucla vermella, n f sin. compl.
- ca xucles, n f pl sin. compl.
- ca cahua, n f var. ling.
- ca chucla, n f var. ling.
- ca gét-lara, n f var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca juglans, n m pl var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca mata-soldad, n m var. ling.
- ca matasoldados, n m var. ling.
- ca matasoldat, n m var. ling.
- ca matasoldats, n m var. ling.
- ca mate saldut, n m var. ling.
- ca móra, n f var. ling.
- ca mòra, n f var. ling.
- ca samris, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xúcla, n f var. ling.
- ca xúcla vera, n f var. ling.
- ca xuclae, n f var. ling.
- ca xucle, n f var. ling.
- nc Spicara maena
- nc Maena maena var. ling.
- nc Maena osbeckii var. ling.
- nc Maena vulgaris var. ling.
- nc Mena vulgaris var. ling.
- nc Moena jus-culum var. ling.
- nc Moena jusculum var. ling.
- nc Moena osbeckii var. ling.
- nc Moena vomerina var. ling.
- nc Moena vulgaris var. ling.
- nc Smaris chryselis var. ling.
- nc Sparus zebra var. ling.
- nc Spicara flexuosa var. ling.
- nc Spicara maena flexuosa var. ling.
- nc Spicara maena maena var. ling.
- es chucla
- es chucla, n f
- es garro
- es mabre
- es mena
- fr gerle
- fr mendole
- en blotched picarel
<Peixos > Centracàntids>