Back to top
0 CRITERI halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola? 0 CRITERI halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola?

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola?

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definición
Es considera que són formes adequades tant halo i rotlle (amb les variants rotllo, rotlo i rogle), com rodal i aurèola per a fer referència al cercle que de vegades es veu al voltant del Sol o de la Lluna, si bé totes aquestes formes tenen contextos d'ús diferents.

La forma preferent en els contextos especialitzats en català és halo.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Tot i ser una paraula culta (presa directament del llatí halos, que al seu torn l'havia agafat del grec hàlos, 'disc'), halo té una sòlida tradició en català, ja que ja es recollia en diccionaris catalans del segle XIX i es feia servir en textos especialitzats de principis del segle XX. Per exemple, Eduard Fontserè considerava que havia de ser la forma prioritària en català.
(2) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans la recull amb aquest sentit especialitzat.
(3) Té valor internacional, ja que es documenta amb aquest sentit en totes les llengües de l'entorn.

En canvi, les altres formes, tot i ser adequades, són pròpies d'un context menys especialitzat o no especialitzat:

- Rotlle és una forma especialment adequada en aquests contextos de divulgació o en registres col·loquials. Els motius d'aquesta recomanació són els següents:
(1) També surt al diccionari normatiu amb aquest significat.
(2) És una de les formes amb què s'ha fet referència popularment a aquest concepte en tot el domini lingüístic.
. Són variants de rotlle les formes rotllo (de valor general), rotlo (pròpia del català baleàric) i rogle (pròpia del valencià i del subdialecte de les Terres de l'Ebre), que són adequades sobretot en els parlars respectius.

- Rodal i aurèola també són formes adequades a un context divulgatiu o un registre col·loquial, tot i no tenir aquest sentit en el diccionari normatiu. Els motius de l'acceptació d'aquestes formes no normatives són els següents:
(1) En sentit general, són sinònims de rodona o cèrcol i, per tant, s'ajusten a aquest significat astronòmic. (Especialment aurèola, que justament fa referència al cercle que envolta un altre objecte.)
(2) Rodal és una forma popular i coneguda arreu del domini. (Aurèola, en canvi, és menys popular i presenta el problema de la pronúncia, ja que se sol fer plana tot i que normativament és esdrúixola.)
(3) Encara que no surtin al diccionari normatiu, sí que es documenten amb aquest sentit en altres diccionaris catalans.

A banda d'aquestes denominacions recollides en els diccionaris catalans, sovint en un registre col·loquial també es fan servir formes similars que igualment s'han de considerar adequades: cèrcol, cercle, rodona (o redona), ròdol, etc.

L'halo, i també el rotlle (amb les variants rotllo, rotlo i rogle), el rodal i l'aurèola, és el cercle lluminós irisat que a vegades apareix envoltant el Sol o la Lluna, com a resultat de la refracció atmosfèrica de la llum en cristalls de glaç o gotes d'aigua que estan en suspensió a l'atmosfera.
. Els equivalents castellans són la corona i el halo; els francesos, l'auréole i l'halo, i els anglesos, the halo i the ring.

Nota

  • 1. Amb relació a halo, s'ha de tenir en compte una qüestió de pronúncia: en els dialectes orientals en què la o àtona es pronuncia u (per exemple, es diu tro però tr[u]nar), seria preferible pronunciar també com a u la vocal final: hal[u]. Tot i tractar-se d'una paraula culta, la seva llarga tradició en català hauria de portar cap a aquesta pronúncia.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de halo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Al voltant del Sol i la Lluna, en el web del TERMCAT (terra.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/al-voltant-del-sol-i-la-lluna).