Aquesta setmana hem publicat el Diccionari de jocs de taula i jocs de rol, per això volem destacar un terme de l’àmbit dels jocs sense el qual tot aquest món no seria possible. Efectivament, resposta correcta! El terme és jugaire.
És la persona aficionada als jocs de taula. Si no podeu resistir-vos a tirar daus, moure fitxes o enredar-vos en aventures de rol, enhorabona: sou uns jugaires de cap a peus! De jugaires n’hi ha hagut sempre: els antics egipcis passaven hores amb el Senet (un dels primers jocs de taula coneguts); els romans jugaven al Ludus Latrunculorum (una mena d’escacs de l’època); els reis indis i les reines de l’antiguitat jugaven al Pachisi, el predecessor del nostre estimat parxís.
Des del punt de vista lingüístic, el mot jugaire està format a partir del verb jugar i del sufix -aire (molt productiu en el sentit d''afeccionat’ o 'propens'). És equivalent a jugador/a, però s’ha volgut fixar aquesta terminació específicament per a l’àmbit dels jocs de taula, que hi dona un toc més informal (de la mateixa manera que ha arrelat la forma jugón, jugona per al castellà, l’equivalent de l’anglès gamer).
Els jugaires travessen segles, cultures i taulers. Tant si sou dels que planegeu conquestes com si només voleu fer una partideta de Catan, recordeu: l’esperit jugaire ve de lluny i sempre busca una excusa per reunir-se al voltant d’una taula.
