D’un temps ençà, en l’àmbit de la recerca han emergit els living labs, un concepte que diversos investigadors i institucions acadèmiques van desenvolupar a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000. Un dels pioners més destacats en la seva formalització va ser el professor William J. Mitchell, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), i el MIT Media Lab va ser precisament una de les primeres institucions a aplicar-lo.
En català en podem dir laboratoris vius, d'acord amb la forma fixada recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Però, què és un laboratori viu? El laboratori viu forma part del que es coneix com a innovació oberta, una estratègia d’innovació basada en la cooperació entre diferents empreses o institucions que busquen incorporar la intel·ligència col·lectiva, de dins i de fora de les pròpies organitzacions, en els projectes de recerca i desenvolupament.
En aquest marc conceptual, un laboratori viu és un espai d’innovació oberta promogut per centres de recerca, administracions públiques i empreses per a resoldre necessitats sectorials o territorials concretes amb la participació activa de l’usuari final i posant a prova en entorns reals les solucions obtingudes. El beneficiari d’aquestes solucions es converteix en el centre del procés d’innovació, ja que les seves experiències i opinions són fonamentals per a l'èxit del projecte, i participa en totes les seves fases, incloent-hi la verificació en el seu entorn de les solucions, a diferència del que s’esdevé en la innovació convencional, en què l’usuari no pren part activa en el procés i els resultats es posen a prova en entorns controlats o simulats.
A hores d’ara aquesta fórmula d’innovació ha crescut notablement, fins al punt que la Xarxa Europea de Laboratoris Vius (ENoLL), que es va fundar el 2006 per a fomentar la col·laboració entre laboratoris vius de tot el continent, ja n’aplega més de cinc-cents.
La forma laboratori viu és un calc de l'anglès living lab, però és una solució adequada en català, que suggereix que els diversos actors que participen en aquest espai interactuen entre ells i treballen en un entorn real, i sovint canviant, com una mena d’ecosistema. Es va valorar també la forma laboratori vivent, però es va descartar perquè vivent és un adjectiu molt menys freqüent que viu viva. Igualment es va descartar laboratori real, perquè es una forma poc clara, que sovint s'utilitza simplement amb el sentit de 'laboratori físic' (dels que tenen provetes i tubs d'assaig), per oposició a d'altres de virtuals o d'ideals.
La col·laboració del conjunt d'actors que participen en els laboratoris vius es coneix com a quàdruple hèlix, un model d'innovació que resulta d'afegir la ciutadania a la col·laboració entre els centres de recerca, les administracions públiques i les empreses (que es coneix com a triple hèlix). El model de la triple hèlix va ser formulat per primera vegada pels professors Henry Etzkowitz i Loet Leydesdorff a la dècada del 1990, i el de la quàdruple hèlix va ser obra dels també professors Elias G. Carayannis i David F. J. Campbell el 2009, els quals van crear el 2010 la quíntuple hèlix afegint a la quàdruple les entitats de defensa del medi ambient a fi de vetllar per la sostenibilitat dels projectes. En tots aquests casos, hèlix s'utilitza en sentit figurat, a partir del sentit recte de mecànica ('aparell de propulsió format per un eix amb diverses pales'). Cada pala de l’hèlix simbolitza un dels actors.
I, per acabar, un altre terme, semblant formalment a laboratori viu però amb un enfocament diferent: laboratori obert (open lab en anglès), un espai de recerca en què es promou la compartició pública de dades, recursos i resultats —mitjançant sobretot l’ús d’eines digitals obertes i de plataformes compartides—, i la cooperació i interacció entre diversos actors, generalment empreses, universitats i institucions públiques. És a dir, seria una manifestació de la triple hèlix que hem esmentat més amunt.
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb definició, notes i equivalents en altres llengües, a la Neoloteca, el diccionari en línia que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor del TERMCAT.
