Si sentim els termes forensics o forensic és fàcil que ens vinguin al cap escenes de crims de sèries o pel·lícules: imatges d’empremtes dactilars, mostres d’ADN, aparells de laboratori sofisticats, cintes d’abalisament... Tanmateix, a què fan referència aquests anglicismes? I com n’hem de dir en català?
El Consell Supervisor del TERMCAT, l'òrgan que s'ocupa de la normalització de la terminologia catalana, ha estudiat aquestes formes i ha constatat que en català s'utilitzen amb un significat vacil·lant. De vegades, referides a una disciplina; de vegades, a un tipus d'anàlisi; de vegades, a un informe, etc.
En anglès el substantiu forensics fa referència a la ‘disciplina que estudia les proves i els indicis d’un fet delictiu per mitjà de tècniques extretes d’altres disciplines, a fi d’establir totes les dades possibles relatives a l'autor, a les circumstàncies en què s'ha produït i a la víctima’. La forma més adequada en català per a designar aquesta disciplina aplicada és criminalística. Es tracta d’una denominació procedent de l’escola alemanya (Kriminalistik), usada tradicionalment a l’Europa continental. Als països anglosaxons, en canvi, s’utilitzen majoritàriament les formes forensics i forensic science, motiu pel qual es documenten contextos en català en què la criminalística és anomenada, impròpiament, *ciència forense.
La denominació criminalística està creada per derivació a partir de l’adjectiu criminal (al diccionari normatiu, ‘Relatiu o pertanyent a un crim’ o ‘Relatiu al procés d’un crim’), al qual s’afegeix el sufix –ística, que forma noms de disciplines o activitats, de manera paral·lela als termes americanística, catalanística o romanística, per exemple.
Cal no confondre la criminalística amb la criminologia, que és la disciplina científica que estudia la criminalitat i té per objecte la prevenció del delicte, el tractament del delinqüent i la reparació de la víctima. Així, doncs, la criminologia estudia el delicte com un fenomen social i teoritza sobre les seves causes, caracteritza els delinqüents, investiga l’efecte que els produeix el càstig i la rehabilitació, i es planteja com s’ha de dur a terme la reparació i la protecció de les víctimes, mentre que la criminalística s’ocupa de determinar com s’ha produït un delicte i qui n’és l’autor, és a dir, mira de resoldre un cas.
La criminalística es basa en la prospecció de l'escena del crim i la recollida de proves i indicis (criminalística de camp), i en la valoració d'aquestes proves i indicis (criminalística de laboratori). Per a interpretar-los recorre a diverses especialitats d'altres disciplines, com ara la medicina, la química, la toxicologia, la física, la biologia, l'entomologia, l'odontologia, la lingüística o la informàtica. El conjunt d'aquestes especialitats aplicades a la criminalística es coneix genèricament amb la forma ciències forenses, terme que cal distingir de criminalística (en anglès, la forma forensic science s’usa referida a tots dos conceptes).
Aquesta denominació s’utilitza en plural (ciències forenses), de manera anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara ciències ambientals, ciències polítiques o ciències socials, atès que no designa una ciència única, amb un corpus teòric al darrere, sinó un conjunt de ciències o disciplines, com per exemple la medicina forense, la química forense, la lingüística forense o la informàtica forense.
En aquest context, l'adjectiu forense (en anglès, forensic), que s'utilitza en la formació de nombrosos termes sintagmàtics, significa 'Que aplica tècniques i mètodes científics a la investigació de delictes per a obtenir proves vàlides en un procés judicial'. És una extensió del significat amb què el diccionari normatiu recull aquest mateix adjectiu ('Pertanyent al fòrum', i fòrum és 'Tot allò que concerneix l’exercici de l’advocacia i la pràctica dels tribunals').
En català, de vegades, l'anglès forensic s'utilitza impròpiament amb valor de nom, referit a una anàlisi forense (això és, l’examen de les dades i les mostres relacionades amb un fet delictiu aplicant-hi els mètodes i les tècniques de les ciències forenses, amb l’objectiu d’obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial), a un informe forense (és a dir, l’informe que recull els resultats d'una anàlisi forense) o, fins i tot, a una auditoria forense (l’anàlisi que es du a terme per a determinar si la gestió d'una entitat s'ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d'un tribunal).
La precisió terminològica és important per a garantir una comunicació efectiva: quan tothom dona el mateix significat a una mateixa forma denominativa, el diàleg s’estableix de manera inequívoca. Amb l’estudi i la normalització d’aquests casos, el Consell Supervisor del TERMCAT ha volgut posar ordre als diferents conceptes per esvair les imprecisions que hi pogués haver referides a les formes angleses forensics i forensic science, i ha establert les formes catalanes que ha considerat més adequades per a referir-se de manera inequívoca a cada concepte. Sigueu amants de les sèries de crims o no, ja podeu utilitzar els termes amb propietat i precisió.
Font: TERMCAT
[Article publicat originalment al blog de la Revista de Llengua i Dret]
