La irrupció dels xats que funcionen utilitzant la intel·ligència artificial, a més de fer trontollar alguns fonaments en els àmbits de l’educació, la salut, l’empresa o la generació de continguts en general, també ha fet conèixer a un públic ampli termes que fins ara només utilitzaven els especialistes de la matèria.
Un primer exemple: com s’anomena el text que l’usuari escriu explicant a l’aplicació la seva demanda? En anglès s’anomena prompt i, en català, es proposa petició o indicació com a alternatives al manlleu anglès, amb el consens dels experts consultats. Aquest terme es defineix com la seqüència de text o de dades d’altra mena que un usuari introdueix en un sistema d’intel·ligència artificial per a fer-li una sol·licitud específica amb l’objectiu d’obtenir-ne una resposta.
De fet, el nom prompt ja té un ús general en anglès per a referir-se a alguna cosa que dona peu a actuar de manera ràpida, i s’ha especialitzat en l’àmbit teatral per a denominar la persona que dicta en veu baixa el paper als actors en les representacions (concretament, aquesta figura s’anomena prompter en anglès i, en català, apuntador | apuntadora).
Coherentment amb això, en català la forma apunt podria semblar una alternativa viable al manlleu per la seva relació formal amb apuntador (prompter, en anglès) en el món teatral, però s’ha considerat inadequada en el context de la intel·ligència artificial perquè la funció que exerceix la indicació o petició (prompt) en sistemes d’intel·ligència artificial no és suggerir un text ja conegut, com faria un apuntador, sinó provocar la generació de contingut nou a partir d’una entrada inicial.
A més, convé assenyalar que els significats recollits en el diccionari normatiu per al substantiu apunt no es poden relacionar amb el concepte tecnològic de prompt. Segons el diccionari normatiu, un apunt és un ‘dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc.’, i també les ‘notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi’. Aquests dos significats tenen a veure, d’alguna manera, amb l’emmagatzematge o la reproducció d’informació ja existent, i no amb la generació de contingut nou.
En canvi, les formes petició i indicació es consideren més transparents per a representar la noció tecnològica, perquè transmeten amb més claredat la idea de comunicar una instrucció inicial, tal com passa en les interaccions amb sistemes d’intel·ligència artificial generativa.
Podeu consultar aquests termes i altres de relacionats en la infografia interactiva Intel·ligència artificial: vocabulari bàsic i en el portal temàtic Terminologia de les TIC.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT, núm. 209, juny 2025]
