Neoloteca

ca banús de Macassar, n m
ca eben de Macassar, n m sin. compl.
ca macassar, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de la India, n m
es ébano de macassar, n m
es ébano de Macassar, n m
es ébano de Tailandia, n m
es ébano macasar, n m
es macassar, n m
fr ébène veinée d'Asie, n f
fr macassar, n m
en amara ebony, n
en coromandel, n
en macassar, n
en Macassar ebony, n
en striped ebony, n
de gestreiftes Ebenholz, n n
de Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Note

1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca macdonaldització, n f
es McDonaldización, n f
fr McDonaldisation, n f
en McDonaldization, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Nom propi + sufix**

Definition

Sistema d'organització del treball en el sector dels serveis que pretén reduir el cost per unitat de producte, introduir l'economia del temps, facilitar la comptabilitat i el control del treball i accelerar el procés de circulació en el procés de producció.

Note

El terme macdonaldització va ser emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer (1940) al seu llibre McDonaldization of Society (1995), on considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma organitzatiu de la societat contemporània i una de les formes de racionalització dels processos en el capitalisme.

ca macellum [la], n m
es macellum
en macellum

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definition

Construcció romana que s'utilitzava com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un tolos central de funció bàsicament decorativa.

ca maceració, n f
es maceración
fr macération
en maceration

Procediments culinaris

Definition

Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s'estovi i agafi un sabor especial.

ca maceració, n f
es braceado, n m
es maceración, n f
fr brassage, n m
fr empâtage, n m
it ammostamento, n m
it macerazione, n f
en mashing, n
de Maischen, n m

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

Definition

Segona fase de la cervesificació, posterior al maltatge, que consisteix a barrejar malta triturada i aigua, sotmetre la mescla resultant a diferents temperatures i anar-la remenant de manera regular.

Note

1. En la maceració, les substàncies solubles de la malta es dissolen, el midó es transforma en glucosa i les matèries nitrogenades complexes es degraden.
2. La mescla de malta triturada i aigua de la maceració és la mestura, que esdevé most al final d'aquesta operació.
3. L'equivalent francès empâtage, que significa literalment 'empastament', s'utilitza sovint referit de manera més específica a l'etapa de la maceració en què es barregen la mescla de malta i l'aigua.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

S'aprova el terme maceració, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació maceració,

·és una alternativa catalana al manlleu francès brassage,(1) el qual té un cert ús en l'àmbit;

·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

·en altres llengües romàniques, com ara en castellà i italià, s'utilitza la designació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a la forma macerador,

·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

·té el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a la denominació mestura,

·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

·és una forma lingüísticament adequada, procedent del llatí mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sinònim de mestall (del llatí mĭxtus, -a, -um, participi de miscēre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i sègol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'ús de mestura en l'àmbit de l'elaboració de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensió del significat que ja té aquesta denominació als diccionaris catalans;

·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

Finalment, pel que fa a la denominació most,

·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

·és semànticament motivada, utilitzada per extensió del sentit amb què es recull al diccionari normatiu ("Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat també les formes següents, finalment descartades en favor de maceració:

-El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

-Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

-La forma empastament (anàloga al francès empâtage), derivada de empastar ("Convertir (una substància pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid", segons el diccionari normatiu) no té ús en català referida a aquest concepte; a més, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceració en què es barregen la malta i l'aigua; aquest és el sentit, de fet, amb què s'associa sovint la denominació francesa.

Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceració s'han valorat també les denominacions següents:

-El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

-El manlleu anglès mash: es considera innecessari, com maische, i té molt poc ús en català.

-El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

-El substantiu empastat: podria considerar-se una designació motivada, anàloga a la denominació francesa empâtage i a la castellana empaste, però s'ha preferit mestura, perquè és una forma més emparentada semànticament amb les denominacions de referència en l'àmbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perquè es considera una denominació més transparent i precisa.

(1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage és un derivat del verb brasser ("brasser la bière: préparer le moût en faisant macérer le malt dans l'eau"), "dès l'origine, croisement d'un v. dérivé du latin populaire braciare, de braces, ancien français brais 'malt', et d'un v. dérivé de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

(2)Per exemple, al diccionari d'Enciclopèdia Catalana, que en dona la definició següent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.diccionari.cat/>)

[Acta 579, 18 de setembre de 2014]

ca macerador, n m
es bombo de maceración, n m
es maceradora, n f
fr cuve d'empâtage, n f
fr cuve de brassage, n f
fr cuve-matière, n f
it tino di ammostamento, n m
it tino di macerazione, n m
en mash tun, n
en masher, n
en mashing tun, n
de Maischbottich, n m
de Maischkessel, n m

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

Definition

Recipient metàl·lic proveït d'un mecanisme d'agitació que s'utilitza en la cervesificació per a fer la mestura i sotmetre-la a diferents temperatures durant l'operació de maceració.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

S'aprova el terme maceració, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació maceració,

·és una alternativa catalana al manlleu francès brassage,(1) el qual té un cert ús en l'àmbit;

·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

·en altres llengües romàniques, com ara en castellà i italià, s'utilitza la designació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a la forma macerador,

·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

·té el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a la denominació mestura,

·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

·és una forma lingüísticament adequada, procedent del llatí mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sinònim de mestall (del llatí mĭxtus, -a, -um, participi de miscēre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i sègol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'ús de mestura en l'àmbit de l'elaboració de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensió del significat que ja té aquesta denominació als diccionaris catalans;

·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

Finalment, pel que fa a la denominació most,

·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

·és semànticament motivada, utilitzada per extensió del sentit amb què es recull al diccionari normatiu ("Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat també les formes següents, finalment descartades en favor de maceració:

-El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

-Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

-La forma empastament (anàloga al francès empâtage), derivada de empastar ("Convertir (una substància pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid", segons el diccionari normatiu) no té ús en català referida a aquest concepte; a més, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceració en què es barregen la malta i l'aigua; aquest és el sentit, de fet, amb què s'associa sovint la denominació francesa.

Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceració s'han valorat també les denominacions següents:

-El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

-El manlleu anglès mash: es considera innecessari, com maische, i té molt poc ús en català.

-El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

-El substantiu empastat: podria considerar-se una designació motivada, anàloga a la denominació francesa empâtage i a la castellana empaste, però s'ha preferit mestura, perquè és una forma més emparentada semànticament amb les denominacions de referència en l'àmbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perquè es considera una denominació més transparent i precisa.

(1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage és un derivat del verb brasser ("brasser la bière: préparer le moût en faisant macérer le malt dans l'eau"), "dès l'origine, croisement d'un v. dérivé du latin populaire braciare, de braces, ancien français brais 'malt', et d'un v. dérivé de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

(2)Per exemple, al diccionari d'Enciclopèdia Catalana, que en dona la definició següent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.diccionari.cat/>)

[Acta 579, 18 de setembre de 2014]

ca macerar, v tr
es macerar
fr macérer
en macerate, to

Procediments culinaris

Definition

Deixar fruita en una maceració durant un cert temps.

ca machinima [en], n f
es machinima
fr machinima
en machinima
de Machinima

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definition

Pel·lícula d'animació que es realitza amb seqüències i tecnologia procedents dels videojocs.

Note

La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.

ca machinima [en], n f
es machinima
fr machinima
en machinima
de Machinima

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definition

Tècnica de creació de pel·lícules d'animació amb seqüències i tecnologia procedents dels videojocs.

Note

La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.

ca macoré, n m
ca douca, n f sin. compl.
es abaku, n m
es babu, n m
es baku, n m
es caoba cerezo, n f
es cerezo africano, n m
es douka, n f
es makore, n m
es makoré, n m
es ukola, n f
fr douka, n m
fr makoré, n m
en makora, n
en makoré, n
en makori, n
de Douka, n
de Makoré, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

Note

1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

(1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note