Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

verb de comandament - Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
verb de comandament verb de comandament

  • ca  verb de comandament, n m
  • ca  verb d'influència, n m sin. compl.
  • es  verbo de influencia
  • es  verbo de mando
  • fr  verbe de commande
  • en  verb of command

Definition
Verb amb què se sol·licita, s'insta o es força algú perquè faça o deixe de fer alguna cosa.

Note

  • Són de comandament verbs com aconsellar, impedir, manar, ordenar, prohibir o suggerir. Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (He suggerit a Pere que canvie les persianes) o en infinitiu (Li he aconsellat agafar la baixa). En aquests verbs el subjecte tàcit de l'infinitiu coincideix amb el complement indirecte del verb de la principal.