verb de comandament - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb de comandament
verb de comandament
- ca verb de comandament, n m
- ca verb d'influència, n m sin. compl.
- es verbo de influencia
- es verbo de mando
- fr verbe de commande
- en verb of command
Definition
Verb amb què se sol·licita, s'insta o es força algú perquè faça o deixe de fer alguna cosa.
Note
- Són de comandament verbs com aconsellar, impedir, manar, ordenar, prohibir o suggerir. Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (He suggerit a Pere que canvie les persianes) o en infinitiu (Li he aconsellat agafar la baixa). En aquests verbs el subjecte tàcit de l'infinitiu coincideix amb el complement indirecte del verb de la principal.
