teoria polifònica de l'enunciació - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
teoria polifònica de l'enunciació
teoria polifònica de l'enunciació
- ca teoria polifònica de l'enunciació, n f
- es teoría polifónica de la enunciación
- fr théorie polyphonique de l'énonciation
- en polyphonic theory of enunciation
Definition
Teoria desenvolupada pel lingüista francés Oswald Ducrot segons la qual la significació dels enunciats és polifònica, en el sentit que escenifica diferents veus o punts de vista.
Note
- Des d'aquesta perspectiva, en cada enunciat hi ha un locutor, que assumeix la responsabilitat de l'acte de parla. L'emissor, tanmateix, pot fer intervenir unes altres veus, uns altres enunciadors, per tal d'identificar-se amb ells o distanciar-se'n i atribuir-los la responsabilitat de determinats actes il·locutius. Una oració negativa com Joan no és intel·ligent, per exemple, introdueix en escena dos enunciadors, un que presenta el punt de vista positiu vinculat a «Joan és intel·ligent» i un altre que nega aquest punt de vista.
