teoria estàndard - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
teoria estàndard
teoria estàndard
- ca teoria estàndard, n f
- es teoría estándar
- fr théorie standard
- en standard theory
Definition
Model de gramàtica generativotransformacional que consta d'un component generatiu, el sintàctic (format pel lexicó, les regles categorials i les regles d'inserció lèxica, elements que delimiten l'estructura profunda, a la qual s'apliquen les regles transformacionals per a produir l'estructura superficial), i de dos components interpretatius, el semàntic (que forneix una representació semàntica a partir de l'aplicació de les regles de projecció i del diccionari a l'estructura profunda) i el fonològic (que forneix una representació fonològica a partir de l'aplicació de les regles fonològiques a l'estructura superficial).
Note
- La teoria estàndard, establida per Noam Chomsky en l'obra Aspects of the Theory of Syntax (1965), competí a la fi de la dècada dels seixanta i a la primeria dels setanta amb l'heterodoxa semàntica generativa i fou substituïda per la teoria estàndard ampliada.