subjecte - Diccionari de lingüística

Note

• El subjecte és un constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza perquè s'identifica amb l'element del qual es diu o es predica alguna cosa. Tot i que resulta difícil establir un conjunt de condicions necessàries i suficients que delimiten interlingüísticament i intralingüísticament els subjectes, aquests tendeixen a presentar les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques següents: morfosintàcticament, controlen les anàfores i la concordança verbal i poden ser fàcilment relativitzats, interrogats, tematitzats i focalitzats; categorialment, s'identifiquen amb el sintagma nominal que ocupa la posició de germana del node oració; semànticament, assenyalen l'agent de l'esdeveniment, verbal, i, pragmàticament s'identifiquen amb el tòpic d'una construcció no marcada. El fet que molts subjectes presenten algunes però no totes les propietats prototípiques explica que en la tradició gramatical s'hagen establit diferents tipus de subjecte. Es parla, així, de subjecte gramatical (criteri morfosintàctic), de subjecte derivat o superficial (criteri categorial), de subjecte lògic o agent (criteri semàntic) i de subjecte psicològic o tòpic (criteri pragmàtic). El símbol S s'utilitza sovint amb el valor específic de subjecte intransitiu per a diferenciar aquest argument dels dos arguments canònics de l'oració transitiva, el subjecte transitiu agent, A (de agent), i l'objecte directe, P o O (de pacient o objecte).