verb - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb
verb
- ca verb, n m
- ca V, n m abrev.
- es verbo
- es V abrev.
- fr verbe
- fr V abrev.
- en verb
- en V abrev.
Definition
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, morfològicament, perquè són susceptibles de flexionar en nombre, persona, temps, aspecte, mode i veu; sintàcticament, perquè s'identifiquen amb el nucli del sintagma verbal i exigeixen la presència en l'oració d'un nombre determinat d'arguments, i semànticament, perquè designen típicament un esdeveniment o un estat.
Note
- En diferents corrents gramaticals, el verb és considerat l'element més important de l'estructura oracional per tal com aporta el significat bàsic de l'oració (i es comporta com a nucli lèxic) i concentra els morfemes oracionals extensos (i es comporta com a nucli funcional). Els verbs es poden classificar a partir de criteris diferents. Tenint en compte el nombre d'arguments seleccionats, es parla de verbs zeroargumentals o avalents, monoargumentals o monovalents, biargumentals o bivalents i triargumentals o trivalents. Atenent també al criteri argumental, els verbs poden ser personals, impersonals, transitius, ditransitius, intransitius i inacusatius. Tenint en compte el tipus de predicat, poden ser atributius o predicatius. Tenint en compte criteris morfològics, poden ser regulars, irregulars i defectius.
