oposició - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
oposició
oposició
- ca oposició, n f
- es oposición
- fr opposition
- en opposition
Definition
Relació distintiva entre dues o més unitats del sistema lingüístic.
Note
- El terme fou utilitzat originàriament en fonologia per a referir-se a les diferències fòniques distintives existents entre fonemes. Seguint la caracterització de Nikolai S. Trubetskoi, les oposicions distintives poden ser classificades a partir de criteris diferents: per les relacions amb tot el sistema d'oposicions, poden ser bilaterals, proporcionals, multilaterals o aïllades; per la relació existent entre els termes en oposició, poden ser privatives, graduals, equipol·lents i disjuntives; per l'extensió del poder distintiu, poden ser constants o neutralitzables. Altres tipus d'oposicions delimitades en la tradició lingüística són les oposicions binàries i les accentuals.