metafonia - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
metafonia
metafonia
- ca metafonia, n f
- ca inflexió vocàlica, n f sin. compl.
- ca mutació vocàlica, n f sin. compl.
- ca umlaut [de], n m sin. compl.
- es inflexión vocálica
- es metafonía
- es mutación vocálica
- fr inflexion vocalique
- fr métaphonie
- fr mutation vocalique
- en umlaut
- en vocalic mutation
Definition
En gramàtica històrica, canvi que experimenta una vocal, generalment la vocal tònica, pels efectes assimilatoris d'una altra vocal posterior dins del mot.
Note
- La metafonia provoca a vegades alternances vocàliques en el radical, com en l'alemany entre gross i grösser, o en català entre les formes feu i fiu del passat simple de fer. La forma feu, procedent del llatí FECĬT, no presenta metafonia, ja que la i breu llatina es convertí en e en llatí tardà i no incidí en el timbre de la vocal tònica abans de caure. La forma fiu, en canvi, procedent de FECĪ, sí que presenta metafonia, ja que la i llarga final es mantingué com a i en llatí tardà i tancà la vocal tònica abans de caure. Actualment es considera que la metafonia és un tipus concret d'harmonia vocàlica. [V. harmonia vocàlica]
