determinant - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
determinant
determinant
- ca determinant, n m
- ca especificador, n m sin. compl.
- ca D, n m abrev.
- ca Det, n m abrev.
- es determinante
- es especificador
- es D abrev.
- es Det abrev.
- fr déterminant
- fr spécificateur
- fr D abrev.
- fr Det abrev.
- en determiner
- en specifier
- en D abrev.
- en Det abrev.
Definition
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per precedir el nom, per concordar-hi en gènere i nombre i per capacitar-lo per a denotar entitats.
Note
- Entre els determinants, es distingeix els articles (el, un), els demostratius (aquest/este, aqueix/eixe, aquell), els possessius (mon, ton, etc.), els quantificadors nominals (molt, algun, etc.) i el relatiu compost el qual (en casos com la qual persona). Hi ha autors, però, que consideren que els quantificadors formen una categoria lèxica diferent. Els determinants aporten al nom que modifiquen una especificació díctica (aquest llibre, aquella nit), individualitzadora (el en el regal), personal (mon en mon pare), quantificadora (moltes persones, algun en algun dia), etc. Des d'un punt de vista estructural, el determinant ocupa la posició d'especificador del sintagma nominal. Recentment, però, s'ha proposat que el determinant és el nucli d'un sintagma que té com a complement el sintagma nominal. L'abreviació Det és pròpia de la sintaxi. L'abreviació D s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
